dilluns, 30 d’abril del 2018

SER PAU I SERENOR PER MEDITAR I VIURE

                                

Si em concentro amb la pau, és perquè és a dins meu, en l'ànima, doncs abans que res: sóc un ésser de
pau.  Si no fos així seria més que difícil assolir aquesta "concentració", o si fossin causes externes com ara preocupacions, neguits, etc., les que apareguessin quan em disposo a concentrar-me prèvia la meditació, seria dificultós i complicat avançar, com ja he experimentat...
Em puc concentrar si tinc "accés directe" a la pau, a la serenor interna, a la calma innata, o be m'he fet pràctic, quan vull meditar, a deixar de banda tots aquells aspectes externs del dia a dia, laborals, familiars, temes personals que m'impliquen, responsabilitats que he d'atendre si o si, qualsevol "problema" que es pugui qualificar així, i que pugui aparéixer en la pantalla de la ment com a element distorsionador.
Quan em disposo a practicar la meditació raja-ioga procuro "posar-me en linia" amb l'ànima que sóc (si és que me'n havia sortit) procurant situar-me justament en el moment present i deixant de banda en aquests instants tant apreciatius, tot allò que fa referència a la vida externa i a l'inter-actuar amb les altres ànimes, en els diferents escenaris del camp de l'acció; també a no identificar-me amb aquells pensaments inútils que em remeten al passat (on ja res no hi puc modificar) o al futur que, per previsible que sigui, encara no ha arribat.
                                                                                  
                                      
 
Medito des del present, l'ara i aquí més absolut, sols així puc arribar a reactivar la "consciència de l'ànima", que em permet la quieta meditació interior profunda, i també l'estat de consciència meditativa necessari per bellugar-me activament en el món extern.
Aquest "estat de consciència" és el que permet que aflorin en el vehicle físic o cos, les qualitats intrínseques de l'ànima: "pau, amor, veritat, felicitat, poder" que es combinen amb les virtuts com ara: "alegria, benvolença, honestedat, humilitat, maduresa, paciència, respecte, saviesa, serenor, tolerància, coratge..." enmig de moltes altres, a través del magnífic "processador biològic" que és el cervell físic i òrgans específics tant especials com per exemple, el cor, o a través del plexus solar, on hom pot sentir les emocions més elevades i profundes...
És mantenint aquest "estat de consciència" que puc disposar d'un intel·lecte net i pur, que arbitri tots els meus pensaments,  que posi "ordre" en la meva ment, en l'elaboració de cada pensament, sabent desestimar l'inútil, generant i conservant el millor.



                                                                                        



D'aquesta manera, jo, l'ànima, puc governar el vehicle físic amb el "poder" de la consciència.  Puc fer front a qualsevol desgavell de l'ego, de l'orgull, de l'enveja, la luxúria, la supèrbia, l'arrogància o la mentida, tant i tant vinculats a la personalitat externa o humana i als seus miratges, a la il·lusió enganyosa de maia.
Si no disposo de l' "estat de consciència" adequat, estable i equilibrat, puc ser víctima de qualsevol d'aquests elements en un sentit molt negatiu.  Si, al contrari, amb esforç i voluntat, el vaig aconseguint, no només reflexo la meva pau interior al vehicle fisic, juntament amb les "qualitats" i les "virtuts" internes, sinó que tot el millor de l'ànima que sóc presidirà si o si, tots els pensaments, actes i accions que generi i amb els que, d'alguna manera,  em pugui imvolucrar.
Així no perdo de vista l' ànima que sóc, i tot, en la meva experiència física, partirà i retornarà a aquesta consciència.  Aquesta és part de la Gran Saviesa que aporta l'estudi i la pràctica del Raja Ioga*
                                   

                               





                                                                            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada