És obvi que existeix una espiritualitat amb "eines" que permeten passar de la reflexió mental i el pensament elaborat (o creat) conscientment, a la pràctica, incorporada a la vida quotidiana, és a dir, sent veritablement conscient de l'ésser espiritual o ànima, que dona vida al meu vehicle físic o cos. Aquesta consciència amb la que puc i he d'actuar en el camp de l'acció, fa que els meus actes i accions, siguin intuïts, discernits, avaluats per un intel·lecte net, pur i objectiu, que en garanteix l'eficàcia, el benefici i l'amorós acompanyament de les virtuts intrínseques, innates, instal·lades en la mateixa essència intemporal amb que l'Oceà de la Vida va dissenyar les ànimes: lluminoses i pacífiques, perquè poguessin experimentar en totes les edats del Gran Cicle, des de tots els angles i rols imaginables. Des de la consciència plena amb tots els seus atributs, a la consciència desmemoriada i enfonsada en el llot de la densa dimensió. Des de la joia de viure en felicitat i per la felicitat, a les misèries vicioses i insaciables d'aquest món tridimensional. Des de la relació més propera i intensa amb l'Ànima Suprema fins a l'oblit d'aquest Amor essencial i cercant inútils suplències. Des dels instants de trobar a faltar desesperadament el caliu del Pare-Mare i la llar, fins a trobar de nou la seva vibració invisible, a través dels sentits camins de la devoció... Desde perdre la noció del temps fins a la labor de recuperar-la, ja des de la beneïda "Confluència" d'aquest finmal dels temps...
És obvi que qui busca troba. Però si trobo, m'he de comprometre, sinó, de que em serveix trobar?
La meditació raja-ioga, és una eina imprescindible per recuperar la "consciència de l'ànima", tornant al lloc corresponent la "consciència física o de cos", que ho ha acaparat tot, fins a l'extrem de portar-me a l'oblit de l'ànima que sóc, a través de la personalitat corporal més barroera, a través de l'ego, l'enveja, l'orgull, la mentida, la luxúria, etc.,etc. Res de nou sota el sol si no fos perquè "puc acceptar alegrement" les intervencions d'aquests "fantasmes psicològics" que, de vegades, amb un somriure convencional s' "auto-justifiquen" com un mal menor que pot però, esclavitzar tota una vida. Es per això que no es pot baixar la guàrdia...
És clar que cal el meu "propi esforç conscient" per reeixir en aquesta recuperació transcendental de la memòria d'allò que sóc... No n'hi ha prou "només" amb lectures apropiades, en auscultar-me "només" quan em vagi be o em vingui de gust, la recerca i recuperació de la consciència de l'ànima, no és una qüestió "eventual", és un compromís que surt de la pròpia ànima que sóc, i que va millorant en enfoc i matisos a mida que sóc capaç de netejar-me més i més la ment i l'intel·lecte, des d'una puresa capaç de cristal·litzar en l'ànima per complet i també en el cos físic que la sustenta en tota la interacció en el camp de l'acció.
Els mals hàbits esdevinguts "necessitat" pel vehicle corporal, en l'intent de ser tallats, disminuits o veure's en "perill", es resisteixen, manifestant-se amb més força, com una bèstia ferida, fent més dolorós l'esforç que s'esmerça per acabar amb ells, per reconduir hàbits saludables i de nou, refer conductes en el camí de la "consciència de l'ànima".
D'aquí la determinació ferma i el coratge, que s'enforteixen amb la meditació raja-ioga diària, la dieta vagana-vegetariana, la correcta utilització de les energies, les caminades saludables a l'aire lliure, el silenci i la contemplació, sense oblidar mai el servei als altres, aplicant en tots els pensaments, paraules i accions, el Record del Més Elevat, per ser allò que en "hindi" se'n diu un karma-iogui, és a dir, aquell que realitza accions en el Record i en la consciència de les lleis del karma.
Persistint en aquest enfocament i estil de viure, procuro portar claror al meu interior i reflectir-la en els ulls, i en els pensaments positius que genero i envio a tot el meu entorn, d'igual manera que un escut de bons sentiments em protegeix de la negativitat que em pugui arribar de l'exterior.
No son "flors i violes", jo, l'ànima intento practicar la constància... I si per cas m'entrebanco i caic, procuro alçar-me de seguida i seguir caminant amb humilitat i un somrís a la cara...*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada