Viure amb equilibri l'intern i l'extern, de vegades o, molt sovint, és quelcom difícil de conciliar. Anem per parts: si una persona no ha fet la distinció entre "intern i extern", d'entrada pot ser que no es plantegi aquest "equilibri", tot i patir, tal vegada, les conseqüències de no tenir-lo i, alhora, d'ignorar-lo.
Però si hom ja mira el propi món interior, espiritual, i ja actua des d'aquests paràmetres, amb la seva actitud davant la vida, amb la forma de plantejar-se les relacions amb els altres, tota la part externa, etc., si que convindrà que, aquest equilibri, a més d'imprescindible, esdevé fàcil i senzill, per viure amb la base sòlida de les qualitats intrínseques de l'ànima (Felicitat, Pau, Amor, Veritat, Poder.)
Equilibrar les dues parts, per exemple, no vol dir, que en la part "externa" hom no hi pugui prendre part o n'hagi de prescindir, tot al contrari, és participar amb reflexió i consciència, la qual cosa donarà millors resultats personals i col·lectius. Si tot parteix de la reflexió interior, no hi ha "perill" que la part externa sobrepassi mai la persona fins a un extrem angoixant. La relació "intern-extern" es produeix adequadament, així l'una no interfereix en l'altre sinó que es complementen perfectament.
Des del Pensament Positiu i la Meditació Raja Ioga, sempre es diu que, en tots els aspectes de la vida cal anar "De Dins Cap a Fora" puig que això facilita aquest "equilibri intern i extern" i, finalment, el "circuit" es completa amb molta facilitat "tornem al nostre interior" per sortir-ne quan calgui, per cooperar, per ajudar, per assistir, per fer un servei humanitari a qui el necessiti, o simplement fer front a qualsevol circumstància que requereixi la meva atenció conscient.
Hi ha maneres de "controlar" i veure si tanmateix "funciono" dins aquests paràmetres "de dins cap a fora", i això es pot fer amb la "pràctica de l'observador desaferrat". Què és l' observador desaferrat ?
És quan no m'aferro, ni m'acosto de manera "reactiva" a qualsevol circumstància que se'm presenti i per dura que pugui ser. És quan conservo dins meu una estabilitat bàsica que prové d'un estat introspectiu, que em condiciona amb "naturalitat" a passar per dintre meu (introspecció ràpida) abans d'atendre la circumstància que m'ha sortit al pas i que em reclama. Així la meva atenció "sempre serà conscient". Mentre que si no faig en mi aquest procés, i atenc la circumstància de manera "reactiva", en comptes de resoldre-la pot ser que l'agreugi encara més.
D'aquí el valor d'estar "sempre a punt" per actuar "de dins cap a fora", això és, equilibrant la vida interior i la vida exterior*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada