Per més bons sentiments que hom hi posi: hom no pot donar allò que no te. I no parlem de coses materials, sinó sutíls, com ara l' "energia positiva", la bona vibració, la Pau, l'Amor, la Tolerància, etc.: si abans no ho sento a dins meu, com pretenc donar-ho als altres? Primerament he de ser jo mateix pacífic, amorós, tolerant i generaré "l'energia positiva", les bones vibracions. Tot seguit ja ho podré compartir amb els altres, amb qui ho necessiti, i així sí que estaré en disposició d'oferir un servei altruista meravellós.
Amb la "meditació" i la "filosofia del pensament positiu" restauro dintre meu els "poders innats de l'ànima", els "re-configuro", els "activo" en benefici propi i de tots els altres a qui podré ajudar. Això, d'una manera conscient, estabilitza la meva vida, em retorna l'equilibri i la força, i em capacita per ajudar a tots els meus semblants, sigui quin sigui l'escenari: guerres, hospitals, presons, pobresa, malaltia, sofriment, malestar i angoixa. I no només a les persones, sinó també a l'ambient social, i més a l'engròs, l'atmosfera planetària, sota la que es mou la Humanitat.
Així hom pot començar d'entendre la "força positiva i regenerativa que pot generar" un grup tanmateix equilibrat i empoderat, que a través de la "meditació raja ioga" enviï energia i vibració al Planeta, a la Humanitat, etc.
Aquest és el "sentit" de Meditacions Globals de tanta transcendència i mediació, com la que organitza, des de ja fa molts anys, l'Associació Espiritual Mundial Brahma Kumaris, cada tercer diumenge de mes: LA MEDITACIÓ MUNDIAL PER LA PAU, amb la sincronia que estableixen els diferents horaris de cada continent i país, i unint-se també a "altres forces espirituals benèfiques" actuant també en la mateixa direcció.
Vegem doncs si n'és d'important l'estar "endreçats" interiorment, ser espiritualment empoderats, ser pletòrics sempre d'energies positives i bones vibracions, per poder-les compartir individualment i col·lectiva.
Si en som deficitaris (d'energies positives i bones vibracions) cap d'aquests serveis no es podrà fer, cosa que voldrà dir que hom segueix vivint en la inconsciència, en l'extern, en la consciència física o de cos, i deixant de banda tot aquests seguit de possibilitats, poders i bons serveis que, potencialment, estan a les mans de tothom, sense excepció, per ser utilitzats i realitzar-se amb consciència i saviesa.
No puc "renunciar" a la pròpia identitat espiritual: és allò que realment sóc, el que em permet equilibri, viure de dins cap a fora, i no a l'inrevés (val la pena recordar, aquí, que el cos físic és el "vehicle" i que jo, l'ànima, sóc el conductor) i que la Veritat, l'Amor, la Pau, la Fortalesa i la Felicitat, constitueixen la "base perenne" de l'ànima.
Heus aquí que aquest Tresor, aquest Cabal preciosíssim, ha de fluir amb naturalitat en tots els àmbits de la VIDA*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada