dissabte, 22 de desembre del 2018

BON NADAL


                                   
                                     TU ETS UNA ÀNIMA, COM JO,

                           NO RECORDES EL PASSAT,

                         PERÒ JA HAVIES ESTAT AQUÍ,

                                PUNT  DE  LLUM,

                            GUSPIRA D'ETERNITAT....


                        QUÈ DONES  I  QUÈ  RECULLS,

                           OH  ÀNIMA  DESPRESA?

                           AMOR, PAU, FELICITAT,

                          VERITAT,  PODER,  I EL BE

                            DE TOTES LES VIRTUTS!



         

divendres, 14 de desembre del 2018

EMPLENAR ELS BUITS


Moltes vegades les conductes humanes "no es poden entendre" si hom no fa l'exercici de posar-se en el lloc de l'altre.         La llàstima és que, a part de no fer-se això,            la major part de les vegades, s'opta,  generalment, per emetre "judicis" de valors o d'intencions, que no acostumen a ajustar-se a la realitat, car es fan des de la perspectiva "equívoca" d'un mateix,   que no és,   tanmateix, la motivació efectiva de l'altre, el que indefectiblement aboca a l'error.  Per respecte a l'altre, no s'hauria de jutjar, doncs això comporta el risc de generar una "opinió massa lleugera" ben allunyada de la "realitat" interpretada per aquesta persona. 
Pot ser que, amb una actitud o conducta determinada, jo estigui "intentant" d'emplenar "un buit emocional, o d'altre índole" i és el que em condiciona a ser com sóc.   I això ho ignora qui hem fa un "judici precipitat" (si no és que em coneix molt i molt be per fer-lo "amb propietat"), doncs "no és posa en la meva pell" i, a més, pensa que te raó.
 
                                                                                  



 
D'altre banda, els "buits" d'aquest tipus, psicològics, etc., no deixen de ser un esclavatge al qual estaré sotmès, fins que no els "empleni" d' acceptació,  gratitut, humilitat, perdó, o altres virtuts, i els abandoni i m'abandonin, "sense recances ni angoixes", i no em condicionin més el present, el dia a dia esperançat que em desitjo.
Altrament, el "buit" esdevé una presó en la que "sóc presoner i carceller alhora",   és a dir que, tal com m'empresono, em puc alliberar perquè jo mateix tinc la clau...  "Clau" però, que no puc fer servir si no en sóc conscient.
 
                                                                             

 
uUuUna Vía d'equilibri i sortida és la Meditació Raja-Ioga.  A través de la concentració i la introspecció, és com, amb paciència i pràctica, puc arribar, des del món de la matèria fins a l' ànima que sóc, deixant per una estona el meu cos físic o "avatar" en situació tranquil·la i relaxada -no adormida-, que no "molesti" a l'hora de "fer-me sensible" com punt de llum, amb la ment, l'intel·lecte i els "sanskars" o "motxilla"  on guardo tantes coses que em son sobreres: els buits, potser traumes emocionals (que no he de guardar), qüestions que em condicionen el present, provinents inclús de passats ancestrals...
Des de l'ànima, el Foc d'aquest Ioga amb l'Ànima Suprema, pot cremar tots aquest buits i reduir-los a cendra,  i recuperar, a poc a poc, la senda legítima de la Pau i Felicitat innata...*
 
                                                                                 


dilluns, 19 de novembre del 2018

CONSCIÈNCIA DIÀRIA

    

                                                      L'ENFOCAMENT  JOIÓS DE LA VIDA 
 
Els éssers humans tendeixen a tornar els seus actes en rutinaris i maquinals, cosa que els desllueix, els buida d'un contingut real i els converteix en inefectius, perquè no porten, diguem-ne, el "vist i plau" de la consciència.  Els actes que esdevenen rutinaris, acaben sent actes inconscients, encara que els fem cada dia, durant anys, això no els millora sinó que els deteriora, els empobreix, els desvirtua, si és que tenien virtut al principi.   Sol ser això al qual no li donem importància, fins realment, quan acaba tenint-la de forma alarmant, quan es constata que aquella rutina i res, és el mateix.
Tanta importància com això te, fer les coses de manera conscient.  Quan tot es fa des d'una consciència plena, és a dir, conscientment, fins la cosa més diàriament repetitiva, perd aquesta condició i esdevé com si cada dia fos el primer dia que, objectivament l'és.
                                     
                             
                                   LA  TARDOR  A  MÉS  DE COLORS  TAMBÉ  ÉS  MADURESA
 
I tot depèn de l'estat de consciència amb el que cada dia em llevo i amb el que enfoco la vida, car això ho condiciona tot.  No es tracta només d'entendre com i de quina manera he de ser.  Això no ho és tot.
Es tracta d'embeure, tot jo, aquesta consciència de l'ara i aquí, de l'ànima que sóc, i així, anar comprenent, de forma íntegra, l'essència d'aquesta consciència, amb la que hauria de viure-ho tot. 
Com a ànima, sóc una entitat espiritual pacífica i virtuosa, que he viscut molt més del que recordo, sobretot, des del cos físic o vehicle, per poder interactuar en un món de matèria densa, com ho és la Terra.   No m'és imprescindible, ara i aquí, la memòria exhaustiva de vides passades, per be que se que les he viscudes.
Ara, m'importa més ser conscient de l'ànima que sóc, en aquest present apassionant de ser viscut, i enfocar la vida des d'aquesta perspectiva, malgrat les pulsions excessives d'un cos físic que necessita ser controlat i utilitzat amb correcció per mi mateix: l'ànima...
 
                                                                                  

CONSCIENT DE MOMENT EN MOMENT...
 
Quan perdo aquesta perspectiva, no actuo com l'ànima que sóc sinó com un cos físic biològic, ignorant, limitat, i molt lluny de la missió real que, junt amb el cos, i com a ànima he de realitzar en aquesta etapa existencial.  
Aquesta és la importància de ser conscient o no.   Conscient de moment en moment, d'instant en instant, cada dia, i tots els dies de la meva vida.
Si actuo amb inconsciència, no cal que em lamenti de res: la incongruència i el fracàs seran el resultat.   L'únic resultat a que em veuré abocat.
Mai no es pot "abaixar la guàrdia":  si la meva vida és per complet una rutina maquinal, nogensmenys,  voldrà dir que estic "adormit de consciència", que vaig molt inconscient per la vida...  I això és com una ratlla roja que no hauria de travessar...
 
                                                                                         
                                         La Consciència amb la que em llevo cada dia...
 
 
 


dimecres, 10 d’octubre del 2018

UNICITAT ÉS CONSCIÈNCIA PLENA


                             

Hom pot fer esment de la "unicitat" referint-se a la figura de Déu, en la seva qualitat d'Únic.  Però aqui, d'una manera senzilla i directe, m'hi vull referir també, com a "qualitat de l'Únic" però, estesa a cada ànima encarnada en aquest món físic tridimensional, on aquesta "qualitat" sovint queda amagada, inexistent, ignorada, tanmateix com si no existís, essent que forma part essencial i integradora de l'ésser intern i subtil que cadascú és.
Si un ésser humà és "adormit de consciència" ni ho pensa això.  Ara però, és possible que les circumstàncies que envolten el seu destí, el condueixin vers escenaris propicis que li descobreixin "qui és en realitat", més endins del cos físic, l'estrella d'energia lluminosa que és l'ànima, assentada en el seu seient, a l'alçada del front (el tercer ull) i molt a prop de la glàndula pineal, situada en la base del físic cervell.
 
                                                                                       


                                                                  la glàndula Pineal
 
Si el seu destí el fa arribar a aquest "coneixement", aprendrà de mica en mica, que per tornar a sentir-se l'ànima que s'és, com abans d'entrar a un nou "avatar" o cos físic, haurà de meditar intensament i refer la consciència de l'ànima, des d'on podrà saber i sentir, "què és la divina unicitat" de la que també "forma part".
Des de la "consciència corporal" aquesta experiència és impossible perquè la "unicitat" tant la que íntegrament te "La Font" com la porció que en te cada ànima, vibren en rangs freqüencials molt subtils de consciència, que la densitat de la matèria física no pot captar ni incorporar.
La "Unicitat de la FONT" no és comparable a la petita "unicitat" de cada ànima encarnada que, a través del "raja ioga" s'obrirà camí fins al Pare.  Però si la desenvolupa, esdevindrà una nova unicitat emergent, social, capaç d'empetitir la "disparitat de criteris" car és la consciència plena, digna de cada individu evolucionat, la que "fa el Miracle", la que genera una "lògica suprema" indiscutible i inapel·lable, és el "tresor de la unicitat de l'ànima" inspirat amorosament per La Font la que crea o genera un "quòrum elevat i il·luminat".
 
                                                                                       

 
Des de la "consciència corpòria" i la inexistència de la "consciència de l'ànima" això no es pot aconseguir, i una societat "no pot avançar en valors veritables" capaços de transformar tota una perspectiva de vida.
Per això, una "societat no avançada" i confosa, es nodreix de les guerres i el sofriment humans, els vicis i la corrupció, l'acumulació material d'uns i la fam i la malaltia de tots uns altres, per be que les ànimes que s'hi involucren, "hàgin de viure aquestes experiències pel seu propi aprenentatge i creixement".
"Unicitat" és l'Elevada Qualitat de l'Únic.  També és una llavor que cada ànima alberga en el seu interior i, lliurement, cada ànima la te de desenvolupar.  Aquest final de Cicle ens en "parla" de tot això.  En el Silenci...*
 
                                                                                     

                                                                         el   barquer
             


 

dilluns, 1 d’octubre del 2018

UNA MARATÓ PER LA CONSCIÈNCIA --el dissabte 29/09 tingué lloc la cloenda de les 42 setmanes de la Marató de Silenci Compartit-

 
Amb el fred de l'hivern i l'enfosquida tarda, ens vàrem acostar a la manresana "plaça porxada", a aquell tímid cercle de persones, que desafiant les baixes temperatures iniciaven una original marató: la de Silenci Compartit, on tothom s'hi podia afegir, i practicar el Silenci, les passes lentes i conscients, meditar, o ser allà enviant la millor vibració al nostre món, a la nostre ciutat, als parlaments i fòrums decisoris, per humanitzar-los serenament, espiritualment, joiosament, mentre la viva "plaça porxada" era, -és-, un clos per la jovenalla que criden contents, que ja han acabat, quasi, veient-nos "com dels seus", sovint aliens a les trifulgues polítiques o socials, dels entorns i dels medis de comunicació.   Els seus crits, músiques i cants i els cops secs dels seus monopatins, molts dimecres ens han fet de curiós i agradable rerefons en les públiques meditacions.  Érem, tots plegats, la vida, matisada i diversa en aquells seixanta minuts concrets, que sempre tothom ens va respectar.
 
                                                                               

 
Apaivagar les tensions, pacificar l'ambient, transmetre el millor de l'interior de cadascú, incidir positivament en aquesta atmosfera de les interaccions humanes, harmonitzar les relacions.  Ajuntar-nos també per dur a terme aquest humà servei els quins considerem la "meditació" eina bàsica, també per fer-lo, ha sigut primordial pels diversos grups que han recolzat la iniciativa de la -marató de silenci-, així cadascú, des de la seva forma pràctica ha pogut canalitzar aquesta "neteja ambiental" aplicant els propis mètodes.
Cal dir que l'espai que vàrem voler omplir de "silenci" i bona "vibració", setmana rere setmana, de manera presencial, es va anar fiançant car ni un de sol dels quaranta-dos dimecres, el cercle va deixar de formar-se,  sempre amb uns o altres assistents, amb aquella mateixa força, convicció, sabent conscientment el que hom feia, pensant que "allò" s'estava realitzant alhora o en temps semblant en moltes altres ciutats, amb la mateixa força de voluntat, el mateix pacifisme alegre, i la mateixa solidaritat.
                                                                                

 

Els que hi hem assistit amb freqüència habitual, hem vist el canvi d'hivern a primavera, i d'estiu a tardor, estimant tots els matisos de llum i de color, i de temperatura, i contents de formar part d'aquesta iniciativa altruista i fraterna.   La "meditació" en grup és poderosa, perquè uneix la determinació, la fermesa i el "saber fer" de cada un, en una sola pacífica i poderosa energia que ho embolcalla tot...
Amb paciència i pau, és comn s'assoleixen moltes fites bàsiques.   Per exemple: descobrir que quan un grup ben nodrit d'éssers humans conscients, ajunten els seus bons pensaments i desitjos: realment mouen muntanyes, es guareix la salut i es neteja l'ambient de tota negativitat:   Es el treball de les "masses crítiques conscients".
Des de la "meditació" hi ha un gran treball a fer, i també hi ha molts éssers humans que començaran a meditar...
Gràcies Xavi, per no haver fallat mai en les 42 sessions, i gràcies a tots, perquè és com s'ha assolit la fita*
                                                                            

dilluns, 24 de setembre del 2018

LA HUMILITAT ES VIRTUT


 
La "humilitat" és una de les virtuts més importants a l'hora de relacionar-nos i interactuar els uns amb els altres.  És reconeixament i acceptació de l'altre.  És l'antítesi de l'altivesa i l'arrogància, barreres que, sovint defineixen actituds negatives que discriminen i divideixen als éssers humans en detriment d'una convivència pacífica, lliure i feliç.
La "humilitat" brolla en mi quan respecto a l'altre com si fos jo mateix.  La "humilitat", com moltes altres virtuts, resideix sempre en mi, però la "noto especialment" quan sóc amorós i comprensiu en la pràctica: és quan es manifesta en el pensament, la paraula i l'acció, i aleshores puc sentir la satisfacció "de ser humil", perquè puc reflectir-me en els ulls de l'altre.  L'acontentament de l'altre, la seva joia, el seu agraïment, son el meu acontentament, la meva joia i el meu agraïment: és una de les plenituds que sento a dins, practicant la "humilitat" des de l'actitud oberta i la predisposició a donar.
La humilitat demana consciència de l'ànima i de l'instant present", si això no hi concorre, la "humilitat" pot ser que no ho sigui tant, i prengui el sentit d'una il·lusió enganyosa.  Que enganyi a un mateix (inclús sense adonar-se'n) i, per suposat als altres.
 
                                                                                     

 
La "humilitat" és una de les maneres més sinceres i honestes de mirar el món que ens acull, de sentir-nos partícips d'un mateix projecte i programa, d'estimar, respectar i preservar el nostre hàbitat terrestre: les persones, els animals, la terra i tots els ecosistemes que en son l'equilibri.
No obstant molts dels tractes destructius que rep el planeta venen a dir-nos que molt pocs se'l miren així -amb estimació i gratitud- i, és de conformitat amb "com ho fan", que lamentablement el tracten.
La "humilitat" és auto-respecte d'un mateix, i cap a tots i a tot, és comprensió i obertura, una energia inconfusible que s'obre pas a tots nivells i que diu, objectivament i recíproca, a qui tenim al nostre davant, què espera de nosaltres, i fins on hom pot arribar.
 
                                                                                


                                          La manca de respecte al planeta aquí es palpable      
 
La "humilitat" mantes vegades és confosa amb la "falsa modèstia" quan, qui la creu practicar, actua precisament en detriment dels "valors intrínsecs" de la humilitat-virtut.  Des d'aquesta virtut sempre es pot ajudar, cooperar, fer servei, etc., però sense jactar-nos-en mai.  Si hom se'n jacta es troba en el terreny de l'altivesa i l'arrogància:  si és això el que succeeix ja no estic practicant la virtut de la humilitat, sinó els seus "contraris",  que "necessiten" donar-se a conèixer o fer-se veure com a "practicants de la virtut" que, però,  "se'ls hi veu la llauna".
La "humilitat" brolla quan hom flueix des de la consciència, sense expectatives, sense "esperar res", com qui passeja per un jardí de flors perfumat, o per la fronda d'un bosc que alegren els ocells, i no amb l'aire del que "ho pot destrossar tot", i no com un "perdona vides" sinó com el que se sent un més en l'Escenari del Món, formant-ne part, fruint-ne, experimentant la seva bellesa, la labor de tantes espècies, -col·laborant-hi, si cal-, aprenent d'aquesta Gran Creació, de les Lleis que la sustenten, des de l'ésser més insignificant, en aparença, fins a l'home, quan el seu creixement és equilibrat fregant l'il·limitat i l'impossible.
La "Humilitat" obre portes i finestres amb un somriure acollidor, agraït i pacífic, per on la pròpia ànima creix i genera, a través de la ment, pensaments amorosos, de germanor, on el positiu flueix per embolcallar cada ésser humà receptiu, cercador del senzill i profund alhora, i facilitar-li la tasca per l'auto-transformació espiritual en el transitar per aquesta vida física*
 
   
 
 
                                                                                         




dissabte, 25 d’agost del 2018

"EPM": EXPERIÈNCIES PROPERES A LA MORT

 
És si més no encoratjador, que parts de la "ciència", les menys "ofuscades" i les més obertes, vagin parant atenció a les vies obertes, per exemple, per la Dra. Elizabeth Küble-Ross o el Dr. Raymond Moody, ambdós pioners, entre altres, que s'han anat endinsant des de fa dècades, en la investigació de tantes "EPM" (Experiències Properes a la Mort) al llarg de tants anys.  Experiències però, que una gran majoria de malalts, sobrevivents d'aturades cardio-respiratòries, ictus, comes profunds, d'estats declarats de "mort clínica", etc., es guardaven per a si mateixos o no gosaven explicar les seves vivíssimes i impactants experiències (EPM) als professionals que els havien atès car, poc o gents, els interessaven aquestes històries que, dit sigui a la vegada, no deixaven indiferent a ningú que les hagués viscut.
Un dels estudis més complets, en forma de llibre, que sobre aquest tema, ha sortit en aquests darrers anys, sense dubte és el que signe el cardiòleg holandés, el Dr. Pim Van Lommel, el titol en espanyol del qual és "consciencia más allá de la vida".   Aquest experimentat metge del cor, ha treballat més de vint-i-cinc anys en un hospital docent de vuicents llits.   En parlar amb centenars dels seus pacients que havien sofert una aturada cardíaca, va quedar atònit en descobrir que, lluny d'haver perdut la consciència durant el període en que havien estat "clínicament morts", els seus pacients "recordaven haver viscut una experiència extraordinària", quelcom que al Dr. Van Lommel, com a científic, li era difícil acceptar.
 
                           

Així doncs, el Dr. Van Lommel va decidir estudiar el fenómen sistematicament durant vint anys, en la seva clínica, amb un equip especialitzat.  La síntesi d'aquest estudi va ser publicada en la prestigiosa revista mèdica "The Lancet" causant un revol internacional.   Ell, avui dia, fa innumerables conferències i presentacions, oferint abundoses proves científiques sobre que les "EPM"(Experiències Properes a la Mort), son un fenómen que no es pot atribuir a la "imaginació", la "psicosi" o la "manca d'oxigen"Els fets evidencien que la "consciència" és quelcom molt més vast i complex que el cervell i que segueix existint malgrat l'absènsia de tota funció cerebral...   El Dr. Van Lommel introdueix aquestes experiències en un ampli context cultural que va des de les diferents "visions religioses del passat", fins als nous pressupostos de la "física quàntica" on aquestes experiències hi tenen un lloc coherent.
Des de la pràctica de la "meditació raja ioga i el pensament positiu", des del camí espiritual, és òbvi que ja existeix aquesta sensibilitat pel que fa als temes de l' ànima, la consciència o la vida després de la mort, així com els processos subseguents amb que les ànimes s'involucren en les diferents etapes existencials que conformen el "cicle de la vida".   I cada ésser humà te la seva pròpia "ressonància interior" pel que fa a aquests temes, inclosesn aquestes intenses experiències que avui s'anomenen "EPM" i que, com veiem, ja han començat a cridar l'atenció d'alguns professionals de la medicina que, finalment, "ja escolten amb molt d'interès" als seus pacients disposats a compartir les seves "experiències extracorpòries", per fer-ne estudis i comparacions que obren un camp de possibilitats infinites que, fins fa poc, encara eren relegades a l' "oblit i la fantasia".
                             

El Dr. Van Lommel explica en el seu llibre aspectes de les investigacions, com a resposta als episodis de "consciència expandida" experimentats durant un atac cardíac.   Aquesta "consciència expandida", diu el metge i científic,  "suposa aspectes d'interconnexió no local, tals com records de la primera infantesa o de la crisi que va desencadenar l' "EPM" i, fins i tot, visions del futur.  "Ofereix la possibilitat de comunicar-se amb els pensaments de persones involucrades en vivències passades o amb la consciència d'amics i parents finats.     A més es pot veure acompanyada d'un sentiment d'amor incondicional i acceptació, així com d'un contacte amb una forma de coneixement i saviesa definitiva i universal.
Segons aquesta nova perspectiva la consciència completa i infinita amb records accessibles te els seus origens en l'espai no local, en forma de funcions d'ona indestructible i no observables de manera directe.   Aquestes "funcions d'ona" que, emmagatzemen tots els aspectes de la consciència en forma d'informació, sempre estan presents en el cos i el seu entorn (de manera no local).
El cervell i el cor funcionen simplement com una estació de transmissions, que rep part de la consciència global, i part dels nostres records en la nostre consciència de vigilia, sota la forma de camps electromagnètics mesurables i en canvi constant.   Els camps electromagnètics del cervell no son la causa, sinó més aviat l'efecte o la conseqüència de la consciència infinita...

Sezillament, he volgut deixar ressenya d'aquesta obra tant important del Dr. Pim Van Lommel (que humilment recomano sens reserves) doncs a mida que, lentament, la vaig llegint, hi trobo, explicades i plantejades per un expert científic, qüestions que per l'espiritualitat, i per pròpia experiència, ja sabia i coneixia, i que m'és grat de retrobar en aquest camp de la medicina*

Feu la cerca d'aquest Dr. Pim Van Lommel a "Youtube" hi trobareu múltiples entrevistes i conferències traduides i en anglès.
 

dilluns, 13 d’agost del 2018

DE LA COMPASSIÓ I L'AUTO-´COMPASSIÓ


La "compassió" mai pot ser un sentiment, només,  de "pena" o "llàstima", sinó no estariem parlant d'aquest valor profund que emana de la "meditació", de la "consciència de l'ànima" i, per tant, que no és un mer plany davant el sofriment o la malaltia d'algú que apreciem.  La "compassió" des de la "meditació raja ioga" porta, a més, un "desig amorós de comprensió" i de voler "ajudar poderosament" a la persona que està patint una situació difícil.
No obstant això, és imprescindible que sigui "auto-compassiu amb mi mateix" i en la mateixa mesura i qualitat, si després vull practicar la "compassió" amb els altres.  Si jo no sóc "auto-compassiu" amb mi mateix, difícilment ho podré ser amb ningú més.  Així doncs, la pregunta que m'he de fer és: "la tinc jo realment aquesta auto-compassió amb mi mateix?"  Des del meu fur més intern he de tenir la resposta. I també: "Quin tipus de diàleg genero en mi mateix?",  perquè això serà el que reproduiré amb els altres, si o si, de manera vocal i sonora, expressiva, a través de les finestres de la mirada i, òbviament, a través d'una acció que mostrarà realment, el meu "grau" de "compassió" i/o "auto-compassió".
 
                                                                                      
 
Tal i com ens cal entendre l' "auto-compassió", he d'explorar en mi mateix "com em tracto" davant d'un error, o quina diferència hi ha, "quan l'error el comet un altre o quan sóc jo mateix", "com em parlo a mi mateix quan l'error és meu?", amb excessiva severitat, o sobrada condescendència?  Quin "to utilitzo quan em reprenc?", "gairebé em maltracto?".   Si jo mateix em "culpo" és molt possible que projecti això mateix als altres...
Sovint, la "compassió" vulgar, és com un "programa o softwer" que activa uns "sanskars" (impressions o tendències de la personalitat, caràcter i/o registre d'accions i hàbits d`'una persona) que rarament tendiran a donar-me enteniment i comprensió enfront d'una situació determinada, i a banda d'experimentar una sensació de "llàstima" no m'esperonaran a ajudar i a implicar-me a resoldre aquella situació.
 
                                                                                   


 
La "compassió" -que no és vulgar, és a dir,  la que surt de la meditació i de la pròpia ànima, potencia la meva auto-estima, m'ensenya a mirar i a comprendre des de la "introversió", tot el que hagi d'afrontar, i fins i tot m'ensenya a somriure'm i a apreciar-me més, des de la visió un xic a la distància i en perspectiva que em dona.
Si tinc coneixement del "Karma"(Llei de Causa i Efecte), se que la major part de circumstàncies de la vida son administrades per aquesta "Llei" -d'alt rang-, que plana per damunt de tots els éssers humans.  Si a la certitud d'aquesta "Llei" hi afegeixo el "Coneixement", el resultat serà autèntica Auto-Compassió, Aprenentatge, Transformació, etc.   Mentre que, si a les circumstàncies que m'envia la "Llei del Karma" hi ofereixo resistència, el resultat només podrà ser el "sofriment".
Per tant, l' auto-compassió per un mateix, i després la "compassió" dirigida als altres, -no és qualsevol cosa-, no és només una mera "sensació de tristor" i ja està, "ja s'ho faran".  Des de la consciència hi ha un "servei especial" a fer, tant en la proximitat com en la distància.
Des de la proximitat, parlant amb la persona, comprenent-la i ajudant-la directament des de la màxima inspiració de l'ànima, que sóc jo, i que és ella. 
Des de la distància enviant-li tot el be possible, tot l'escalf i energia que, en forma de vibracions subtíls rebrà la persona, l'ànima, que està en un tràngol o conflicte*  
 
                                                                                         
 


dijous, 19 de juliol del 2018

DUES FASES D'UN MATEIX CICLE


Una ànima encarnada en un cos físic, és un ésser humà ple de perfeccions, i sobretot, equipat per emprendre una etapa de vida en aquest món físic de tres dimensions.

L'ànima, com a pilot absolut, responsable d'aquest cos físic, utilitza les habilitats de pensar, comunicar, actuar i, a partir d'això, compartir, interelacionar-se amb tots els seus semblants, sempre a través d'aquest cos biològic, dissenyat expressament per aquesta missió.

El cos físic disposa d'un cervell o processador per tractar tots els pensaments creats per l'ànima, car l' 'anima o veritable "jo" és qui disposa de la Ment per crear-los, alhora que també disposa d'un intel·lecte, quina missió és Avaluar-los, Analitzar-los, aplicar-los els filtres de la Intuïció, la Voluntat, etc. 
S'aprofiten així objectivament, els pensaments útils i positius, i els "inútils o negatius", que la Ment hagi pogut crear, bo i explorats per les "facultats de l'intel·lecte", ja no arribaran al camp de la comunicació, i menys encara al de l' "acció".

                                                                                 


Mireu doncs, el grau de perfecció, no ja només de l'ànima sinó també del cos físic tot i havent-hi grans diferències entre l'un i l'altre.   
Diferències importants, com que, mentre l'ànima és immortal, el cos físic és caduc i perible.   El "cos físic material" està destinat a desaparèixer -per aquest motiu cada etapa existencial de l'ànima, requereix d'un nou cos físic amb tots els seus atributs-.  Mentre que l'ànima immortal,sempre roman immutable i això fa que "no es perdi la seva valuosa informació: tot el que ha embegut i après en les seves successives encarnacions.

Quan el cos físic es va deteriorant, degut a la pròpia vellesa o pas del temps, a malalties, etc., equival a saber que pot estar més o menys pròxim el final de la present etapa de vida.
Qui te el coneixement d'aquesta "realitat objectiva", i sap els processos en que es va sotmetent l'ànima, d'etapa en etapa, sap el que això significa, "no li ve de nou" i sap també, que l'ànima sempre s'allibera, i que "deixar un cos",  només pot ser "dolorós" en cas d'ignorància, puig que sempre significa "llibertat o alliberament" per l'ànima, entre etapes de vida o mentre espera l'oportunitat d'entrar a una nova "matriu" per iniciar un "nou recorregut".


Com més s'entén i comprèn la vida, més deixen d'existir els temor i dubtes a l'entorn del fet de "desencarnar", "deixar el cos" o al que comunament hom en diu "morir".   

Perquè finalment s'arriba a la comprensió, "que el fet de deixar el cos, és un fet tant natural com el de néixer".

Aixi "morir i néixer, neixer i morir: son dues fases d'un mateix cicle, al qual les ànimes estem abocades, en tant que vinguem a experimentar i a créixer en aquest món físic de 3 dimensions.

Aquesta senzilla síntesi de les "dues fases d'un mateix cicle" mostra que la por a la mort és merament cultural i atàvica, i que només s'hi pot fer front amb el coneixement de la seva realitat.

De fet, el que ha emplenat de "mite i confusió" tot el referent a aquest tema, és el fet que les ànimes, -a través del cos físic-, "oblidessin" el seu origen i destí confonent l'existència humana -la vida-, exclusivament amb el "cos físic perible i les seves circumstàncies caduques".

                                                                                       



divendres, 6 de juliol del 2018

NO ABANDONEM LA PAU, NO ABANDONEM EL SILENCI...

                            no abandonem la Pau, no abandonem el Silenci...
Amb aquestes paraules acaba cada sessió de la "Marató de Silenci Compartit", que es porta a terme cada dimecres, a la manresana Plaça Porxada, per contribuir en la millora de les vibracions ambientals a la Capital d'El Bages, perquè les interrelacions ciutadanes, siguin més fraternes i pacífiques i hi hagi un millor enteniment global.  El passat dia 30 de Juny, els habituals de la "Marató" la vam fer extensible en plena natura al llindar del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, en un dia assolellat i agradable, que va acompanyar tota la jornada al grup allí reunit.
La trobada fou de "Meditació i Silenci" tal com havia estat anunciat.   Es va fer una passejada contemplativa-meditativa per un bell entorn de pinedes, alzinars, rouredes i camps segats, sempre presidits per la Muntanya Sagrada, i aquesta energia característica, prana miraculós,  que s'expandeix en tota aquesta zona tant sensible i especial, al voltant del Massís, i abastant les diverses comarques del seu entorn.  Ningú pot restar "indiferent" a l'estímul espiritual i de silenci que glateix per tot i que, justament, convida a practicar la "Meditació i el Silenci" en ple Solstici d'Estiu.  El passeig, doncs, fou encalmat, tranquil, embevent tota la bellesa que lluïa el paisatge i procurant banyar-nos en el "Silenci Conscient", el de fora, però sobretot el de dins.
 
                                                                              

 
Tornant del passeig hi hagué un breu refrigeri a base de fruita fresca que tonificà plenament i situà al participants en el punt d'inici de l'anunciada "Meditació" a sota de la pineda i esguardant la Muntanya.     La quieta i silenciosa meditació s'inicià amb l' "estat de consciència" que havia propiciat l'anterior passeig: Esquena dreta, damunt coixí o cadira, resìració ritmada, concentració en l'horitzó del paisatge, neutralitat del món de la matèria, vaporositat de l'ànima, deixar-ho fluir tot en llur pròpia saviesa, el temps, l'espai, passat, present i futur com la mateixa amalgama que és la Vida.
Passar a l'atmosfera la vibració de la Pau i el Silenci, que de per si, ja vibra en aquell indret, era com un "afegir-nos-hi", com formar-ne part conscientment i joiosa.   De primer, només la brisa fugissera entre les arbredes, algun ocell eixint del niu, un esquirol passejant i gaudint de la "vibració del silenci" i la quietud sense so que genera la natura, que és un "pòrtic" pel "Silenci de la Ment", on només s'hi generen, en aquest estat, pocs però bons pensaments de calma i de pau.
Després ja fou la pròpia "introversió" de cadascú, que d'una manera particular i íntima, allargà la meditació de cada membre del grup, des del seu pròpi univers interior, oferint aquella imatge estàtica però vibrant, de serenor i quietud, de cada ànima en el seu propi i essencial silenci.
 
                                      
                                                                   pausa per dinar...
Més tard, cap a les 2h de la tarda, un alegre i animat dinar, tornar a reunir al grup sota la pineda, en un compartir d'aliments i diàleg amb to ben sostingut i gens sorollós.     En havent dinat, hi hagué un intercanvi de coneixença mútua, i qui va voler, va explicar la forma amb que van arribar al "món de la meditació", a l'espiritualitat, etc.  Tothom estava content i satisfet de com s'havia anat desenvolupant la jornada, amb persones que no venien de les mateixes filosofies, però molt capaces d'entendres i interrelacionar-se en projectes com el de la "Marató de Silenci", o trobades com la d'aquest dia 30 de Juny, quen tots volen "repetir".
Si hom practica la "meditació" com quelcom integrat al viure diari, no manquen estímuls per practicar i experimentar a fons, car el ioga que, amb paciència, es va generant, és el `"màxim guia" de la plenitud i l'estabilitat interior.    La "meditació" a l'aire lliure, i en els entorns de Montserrat, pot arribar a ser pel practicant/e de gran bellesa, força i plenitud internes.
 
                                                                                          
                                                      fent els honors a la gran Alzina
 
Basicament, les persones provenien de dos grups o associacions: el Grup ZEN i l'Associació Brahma Kumaris de Manresa.
En nom de tots els assistents no tenim sinó que felicitar-nos per una jornada tant completa, profunda i alhora agradable:
                                               MOLTES GRÀCIES A TOTES I A TOTS !!
 
                                                                                         


diumenge, 17 de juny del 2018

LA MEDITACIÓ: UNA EINA IL·LIMITADA

                             

Sovint hom "medita" cercant "una sensació de benestar", i això pot esdevenir un "miratge" i, fins i tot, una "finalitat errònia" car la sensació de benestar corporal que confereix la "relaxació del cos físic", tot i ser lògica i ben normal, tant sols "és un pas" dins el procés de meditar, que no he de considerar com una única "finalitat" i amb el que no m'he d'identificar excessivament, doncs corro el risc de "quedar-m'hi atrapat" (en aquest estat gratificant) i, no assolir el meu propòsit de "meditar", perquè "ja he quedat molt satisfet".   Però aquesta "satisfacció" (fruit del relaxament del cos físic), que pot esdevenir tanmateix una il·lusió insubstancial i enganyosa, la he de superar i anar més enllà, si objectivament, vull traspassar la capa de la meva pròpia materialitat, i interioritzar-me i fer-me conscient d'allò que realment sóc: l'ànima. l'essència, l'ésser subtíl i pacífic que arriba a l'experiència física adoptant un  cos físic.  Cos físic que replego a un costat sempre que em vull retrotraure en mi mateixa, en l'ànima que sóc, en la consciència de ser-ho i així, enfocar-me en la Font Suprema: motiu vital de la meditació.
 
                                        
 
Tot passa per la "determinació" que jo posi en l'acte de meditar, per l'important que per mi sigui, pel que em proposi experimentar o assolir a través d'aquesta "eina transcendental i il·limitada" que és la "meditació raja ioga":  De fet, em donarà just el que en vulgui extreure, ni més ni menys.  Però cal no oblidar que el seu potencial és infinit i que, a través seu, em  puc acostar a la "cota màxima".
De mica en mica, amb molta de paciència i auto-estima, puc anar practicant diàriament; és bo a la matinada, quan l'atmosfera està més neta de tot tipus de vibracions, quan encara externament hi ha silenci o gens de soroll, una hora o dues, abans de que surti el Sol, és en aquest ambient pur, net i favorable, que em puc interioritzar per tal de "resturar" la meva pròpia consciència de l'ànima que sóc, i fiançar-la, és a dir, que arribi a ser senzilla d'assolir com "estat de consciència" que no vull oblidar mai més i que vull anar mantenint en forma d'estabilitat permanent.
 
                                                                             


 
L'avantatge d'arribar-se a estabilitzar en aquest "estat" és que la "connexió amb la Font", amb l'Oceà de Tota Energia, amb l'Ànima Suprema, "és garantida en tot moment", nodreix les ànimes, les fa sàvies, i "el coneixement" es pot expandir com una veritable Onada d'Amor.
Però també hom pot meditar en altres moments del dia com al caient de la tarda o al capvespre.  És bo també d'hora de matinada, per començar el dia amb "energia i bons pensaments" i és bo al vespre que, amb la meditació hom pot realitzar la retrospectiva del dia, per analitzar, "com han anat les coses avui per la meva consciència?" i preguntar-me "quantes vegades he perdut la consciència de l'ànima que sóc?" .
També és bo fer petites aturades de pocs minuts (si és possible) a la feina, a casa, o passejant, etc., per donar-me "tocs" a mi mateix, per estar "conscient", per estar "present en el present", perquè la realitat externa, amb tots els seus factors, obligacions, responsabilitats, feines, distraccions, etc., és molt absorbent, i fàcilment, hem pot robar el meu estat meditatiu o de consciència.