Solstici d'Hivern quiet i fred
cíclicament arribes, puntual a la vella cita,
i el Silenci s'aplana com mantell,
acotxant aquesta vella terra,
on les ànimes vibren per ser lliures
sota la Llum del Sol...
No viatge el pensament concentrat,
sinó a través del Ioga amb El Més Elevat,
cap a les Regions més Subtíls i enyorades?
D'on he tret jo, l'ànima, la Pau,
sinó d'aquest antic mestratge del Silenci,
que avui, al final del Cicle, estic recuperant?
Quants ahirs acumulats a la Bhakti (1)
m'han empentat fins aquí!
I avui trobar l'antiga família divina,
refent les empremtes d'aquell passat
de fa cinc mil anys!
Aquest és el NADAL veritable,
reprendre i refer, cremar tot l'inútil,
en el Foc Purificador del Pare-Mare:
aquest és l'anhelat re-naixement,
que voldria compartir amb tots vosaltres...
(1-bhakti: tradició religiosa o devota)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada