dilluns, 25 de desembre del 2017

MARATÓ DE SILENCI COMPARTIT A MANRESA I ARREU...

                                   Imatge de la 1ª sessió de la Marató de Silenci a Manresa

Racionalitat "sense consciència" és una "anomalia" greu.  Probablement s'ha "danyat" el contacte imprescindible entre "ànima i cos físic" i el cos físic "actua per lliure" sense el control de la consciència".   Dit així "sembla un galimaties" però és més simple del que hom pugui imaginar.  Com hem dit altres vegades des d'aquest "blog", els éssers humans som ànimes abans que cossos.  L'ànima és l'autèntica identitat humana, el cos físic tant sols és un "vehicle".  Un fantàstic vehicle, ordenador biològic, un processador únic.   
L'ànima és qui experimenta, qui explora, qui viu en primera persona, qui pateix, qui s'angoixa, qui plora, qui riu, qui perdona, qui aprèn, qui estima: a través del cos físic i el seu processador, el cervell.   
Si el "processador" del cos físic es "desconnecta" de l'ànima,  ve el desequilibri, la inconsciència.   La immensa majoria dels mals de la humanitat, venen molt d'aquesta "inconsciència", que també es torna global i col·lectiva adquirint una perillosa força. 
Tot i que també passa en sentit contrari quan grans col·lectius "conscients" mediten per la PAU, per sanar el planeta, perquè aquest quedi protegit per una "malla energètica positiva i conscient", que aturi, que freni, que fongui la malignitat, l'ànsia de poder i la violència d'alguns que amb la seva actitud inconscient posen en perill el vaixell o la nau de tots.

                                                                                   


Tanmateix això te de començar per un mateix, de forma individual (recordeu: quan jo canvio -conscientment- el món canvia) i aleshores s'incideix en l'entorn més proper, per anar creant aquesta resiliència, aquesta empatia natural, positiva i transformadora.    Aquesta "empatia" estimula prou a la meditació raja ioga (la que hom practica a Brahma Kumaris)  i que és la que amb paciència, tenacitat i pràctica em porta a la "CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA", és a dir, a recordar permanentment l' ÀNIMA QUE SÓC, i per tant, a evitar que mai no es produeixi un tall o un curt circuit entre l' ànima que sóc i el vehicle físic corporal amb el seu processador cerebral.    El vehicle físic SEMPRE te d'estar controlat per l'ànima: la veritable Entitat Espiritual.
A Manresa també se celebra (tots els dimecres de l'any i a la Plaça Porxada, a les 18 -horari de tardor-hivern) aquesta MARATÓ SILENCI COMPARTIT convocada per la plataforma País Conscient, i diversos grups espirituals i de meditació -entre ells Brahma Kumaris-, on amb "consciència" es preten que la Calma, la Serenor i la Pau, vagin substituint en l'ambient l'atmosfera enrarida que s'ha anat generant aquests últims mesos a Catalunya,  que se suavitzi el tracte entre les persones, i que l'un respecti a l'altre verament, que tot sentiment d'odi, de rebenja, de malignitat, doni pas a una Tolerància ben entesa, a un sentiment d'humilitat i de perdó i de veritable germanor i convivència, davant les arrogàncies invictes i els orgulls sempiterns...

                                                                            
                                       

Això és el que es pretén des d'aquesta "Marató de SILENCI", ajudar a descobrir a les persones l'eina extraordinària que és la MEDITACIÓ  i el seu poder intrínsec quan un grup d'ànimes conscients es proposa revestir-ho tot de PAU, AMOR I BONS SENTIMENTS, i reprendre el sentit de GERMANOR del qual tota la humanitat som DIPOSITARIS.
LA MARATÓ DE SILENCI COMPARTIT es realitza a les principals ciutats i pobles.  Si en el teu poble o ciutat encara ningú no ha dit res d'això, sigues tu qui ho comenci, qui ho generi, en un espai públic de fàcil accés, on es pugui arribar a moltes persones.  COM MÉS SEREM MÉS HO ACONSEGUIREM.  OM SHANTI.


dissabte, 16 de desembre del 2017

REFLEXIONS EN EL SOLSTICI D'HIVERN DEL 2017



                                             Solstici d'Hivern quiet i fred 
                       cíclicament arribes, puntual a la vella cita, 
                           i el Silenci s'aplana com mantell,
                               acotxant aquesta vella terra,
                          on les ànimes vibren per ser lliures
                                  sota la Llum del Sol...

                           No viatge el pensament concentrat,
                      sinó a través del Ioga amb  El Més Elevat,
                          cap a les Regions més Subtíls i enyorades?
                            D'on he tret jo, l'ànima, la Pau,
                         sinó d'aquest antic mestratge del Silenci,
                       que avui, al final del Cicle, estic recuperant?

                             Quants ahirs acumulats a la Bhakti (1)
                               m'han empentat fins aquí!
                              I avui trobar l'antiga família divina,
                              refent les empremtes d'aquell passat
                                      de fa cinc mil anys!

                              Aquest és el NADAL veritable,
                           reprendre i refer, cremar tot l'inútil,
                          en el Foc Purificador del Pare-Mare:
                              aquest és l'anhelat re-naixement,
                         que voldria compartir amb tots vosaltres...
                       
                             
(1-bhakti: tradició religiosa o devota)