divendres, 3 de novembre del 2017

DESFER-ME DELS LLAÇOS INÚTILS...



Deixar el cos (morir) és això que tantes vegades hem fet, com a ànimes, tants cops com hem vingut a tenir experiències en aquest món de la matèria densa, i és això que també farem, quan arribi el moment, en la present etapa existencial.   Això que se'n diu "mort" mai és "definitiu".  El cos és tant sols el vehicle que jo, l'ànima, faig servir per romandre en aquest món tridimensional.   I és el cos el que "caduca", el que sofreix un "constant desgast" físic i biològic, gairebé sempre en consonància amb el tracte que se li dona els anys que se'l te.   Quan un cos queda definitivament "inutilitzat" per accidents, malalties, vellesa, etc., l'ànima meravellosa que som, intangible i immortal, surt automàticament del cos i penetra als "móns subtils" menys densos que el físic, i més propers als originals de l'ànima.   Des d'aquesta nova -però no desconeguda- situació, l'ànima esperarà una nova oportunitat -si la ha de tenir-, de retornar a una matriu humana i fiançar un cos físic -nou de trinca-, per una nova etapa existencial. 

                                                                                


La "mort", al marge de totes les llegendes, misteris, tradicions i morbositats afegides, senzillament, és quan el cos ha finit de forma irreversible, i l'ànima l'abandona, de vegades amb afecte i agraïment, de vegades amb un aferrament malaltís, que deixa un llast ben amarg a la pròpia ànima.
De fet l'ànima és la que constantment dona el fluid vital al cos físic, que l'habilita i l'activa per moure's lliurement i àgil, perquè pugui realitzar amb èxit la seva comesa d'estar plenament "al servei de l'ànima".   L'ànima sense el cos físic res no podria fer en un món dens com la Terra.   I pot comprovar que quan una ànima ha deixat un cos físic, aquest cos perd a l'instant tots els tons de la vitalitat, i molt aviat el procés de degradació es desencadena i s'accelera.   Comprendre aquest procés que hom en diu "mort", ensenya a conèixer més be els processos de la Vida.

                                                                                    




Al llarg dels segles hi ha hagut molt d'oblit de la veritable identitat humana, fins a l'extrem d'oblidar, les ànimes, el seu origen i destí, el procés de prendre cos o deixar-lo, que en èpoques  molt enretirades, era ben conegut, normal i gens traumàtic, -com ens diu el coneixement-. En moments com el final d'un Cicle i el començ del següent -moment que ara es dilata en els temps que vivim-, reneixen anhels i inquietuds als cors de moltes ànimes, que intueixen la transcendència intrínseca com un immens tresor que tenen a dins seu, aquesta "espiritualitat" "que tot ésser humà te, es pot sentir, sobretot si s'escolta a través de la "meditació raja-ioga", descobrint en el més profund, "que no és sinó la pròpia ànima".   
En el Silenci, la Concentració, la Introversió, es refà el camí oblidat que, invariablement, mena a LA FONT de provinença de les ànimes.   En aquests moments del Cicle -com deia-, es donen condicions "especials", forts estímuls, per retornar i reprendre, aquest camí intern que les ànimes més "despertes" intueixen i senten fondament.   
                                                                                     



Es per tant aquest, un temps de recerca, també cíclic, car es dona cada "final de Cicle" perquè les ànimes que així ho desitgin, puguin desfer-se del llaç de "molts lligams inútils de la matèria" (Karma), i més davant la perspectiva d'un retorn a "La Llar Còsmica d'Origen" d'on provenen totes les ànimes encarnades en aquest món.   Aquest retorn està vinculat al començ d'un nou Cicle de 5.000 anys al qual ara hom s'està encaminant.
Reconec que "parlar en fred" de tot això pot resultar una mica "estrany", però des de la perspectiva de la "meditació raja-ioga" és de tota normalitat, conèixe-ho, parlar-ho i experimentar-ho.   
Doncs a través de la "meditació raja-ioga" no només es refà la "consciència de la pròpia ànima", sinó que s'arriba a establir la "comunicació amb LA FONT", Déu, Baba, Al·là, El Més Elevat, l'Anima Suprema: cadascú li pot donar el nom que més li escaigui, per fluir en el SILENCI, LA PAU, LA CALMA...