dimarts, 18 de juliol del 2017

LA MENT ÉS DE L'ÀNIMA, NO DEL COS...

                           

És molt important "no oblidar" que la ment pertany a l'ànima, així com també l'intel·lecte i els "sanskars" o impressions.  És important tenir-ho present perquè l'ànima no mor, és imperible.  Per tant la ment junt amb les altres facultats és permanent, no desapareix amb el cos físic.   I això te un sentit de coherència davant el fet de la reencarnació, o de les etapes successives que viu l'ànima dins l' "etern cicle de la Vida".  
De fet, l'ànima, l' "únic jo conscient", és qui viu realment la vida, qui sofreix i te les alegries i les tristeses, les experiències i les vivències.  No és pas el "cos físic" el qui viu tot això, per be que s'hi reflecteix tant bé, que massa sovint, hom "oblida" l'ànima i "pensa en el vehicle físic o cos", veient-lo com a únic protagonista de totes les circumstàncies de la vida. 
És l'ànima la que te el vehicle físic a disposició per dirigir-lo, guiar-lo i utilitzar-lo, mentre roman en aquest món tridimensional, per conèixer, experimentar i créixer.

                                                                                        

                                    

De cap de les maneres s' ha de "confondre el cervell físic corporal" amb la ment.  El "cervell físic és el més sofisticat i perfecte "ordenador biològic", al qual utilitza l'ànima com a processador de pensaments, idees i projectes que emanen de la ment qui els crea;  analitzats, valorats, discernits, avaluats per un intel·lecte equilibrat i que es coordina amb la ment.  D'aquesta manera pensaments, idees i projectes arribaran amb més força i objectivitat al dia a dia quotidià, on s'hauran de plasmar o cristal·litzar.
A aquest valuós treball coordinat de ment i intel·lecte, també hi intervenen els "sanskars" o impressions, ja que d'aquesta manera, es poden treballar i eliminar "hàbits negatius o inútils" o altres aspectes, etc., i és d'aquesta manera com treballen les "3 facultats de l'ànima".
Tanmateix aquest "processador anomenat cervell", al igual que la resta del cos físic així com tots els òrgans que el componen, dins el nostre "espai-temps o densitat" està condicionat al seu total i progressiu deteriorament, i a quedar totalment inutilitzat.   Si el "cervell" per tant, contingués la ment, amb aquest deteriorament, tota la informació es perdria amb el "cos o vehicle físic" dins d'aquesta "Llei de l'Entropia", que avarca tot el contingut d'aquest món tridimensional.

                                                                                        


A l'ànima no l'afecta aquesta "Llei" que va de l' "ordre al caos" (Entropia) però al "vehicle físic o cos" si.  És per això que l' ànima (allò que sóc jo, allò que ets tu) és la dipositària màxima del que "he sigut, del que sóc i del que seré",  perquè jo sóc "l'ànima" vivint les meves experiències en aquest cos físic,  després d'haver-ho fet en molts altres cossos físics i jugant diversos rols, al llarg de l' "etern cicle de la Vida".
Quan el cos humà es deteriora per l'ancianitat, pot arribar a afectar al "processador o cervell" deixant-lo malmès o fins i tot inutilitzant-lo: és precisament quan l'ànima no pot fer servir el processador (cervell) i aquest aleshores genera incongruències o altres deficiències.  L'ànima no és que quedi "impassible" davant d'aquesta "mancança", sinó que utilitza tots els recursos que te, mentre aquell afeblit cos, tingui una alè de vida.  De vegades pot ser a través del son, que d'alguna forma arribi "calma i serenitat",  altres vegades pot ser a través d'intentar que aquell cos (que ja ha servit tantes vegades) adopti una determinada "actitud tranquil·la" enfront de les circumstàncies que s'estan vivint.  Si entre els quins tenen cura del malalt, hi ha algú que disposi d'aquests "coneixements", pot ser de gran utilitat, fent-li arribar la "calma i l'assossec" quan es poden produir nervis i malestar, parlant molt suaument a la persona que viu el tràngol. 

                                                                                

L'anima és immortal: Plató a la seva època ja ho va saber i ho va ensenyar, així com el lloc preferent on l'ànima se situa dins el cos humà, que no és altre lloc que a l'interior del cervell i, concretament, entre mig de les glàndules Pineal i Pituitaria, (el Tron de l'Ànima) és on la meravellosa energia subtíl del "punt de llum o ànima" se situa per "governar i dirigir el vehicle físic o cos".      
Els quins practiquem la "meditació raja ioga" sabem molt be tot això i ho tenim present en les nostres pràctiques diàries.  Tot el que és important ho te l'ànima ben guardat per l'eternitat,  el cos, com hem dit és un sofisticat processador posat al servei de l'ànima, però evidentment, amb una caducitat, que dependrà de la vida que haurà portat, però que al llarg dels anys s'anirà gastant fins la seva extinció: aleshores és quan l'ànima, deixarà el cos, i sortirà lliure i feliç darrera el seu destí...*