A través de la "meditació raja-ioga", jo, l'ànima, inicio conscientment un "viatge espiritual". A través d'aquest viatge aprenc a estimar, a calmar, a controlar i dirigir correctament i amb equilibri, el vehicle físic o cos, per medi del qual estic vivint i generant les experiències més diverses en aquest món físic.
Fent això, jo, l'ànima, vaig recuperant el meu paper sobirà que, arribarà a una plenitud, portant calma, quietud a la meva ment, i creant l' "objectiu" necessari i ferm de la meva meditació: "LA CONNEXIÓ AMB LA FONT".
Un cop tinc el control pacífic i amorós del meu vehicle o cos, practico la "Introversió", és a dir, miro cap a dins, vers l'ànima que sóc, observant la meva pròpia Ment, Intel·lecte, Hàbits i Records (sanskars).
En la Ment, tant sols hi vull crear pensaments que vagin en la direcció de l' "objectiu" creat: pensaments subtils, de serenitat i pau, de cooperació, d'amor i puresa, de felicitat i servei, i encara, que tots ells (els pensaments), em facin emergir les qualitats intrínseques que tinc així com tantes virtuts que s'hi combinen. Tots els altres pensaments: inútils, negatius, que pul·lulin a prop de la meva ment, amb la finalitat de distreure'm o desviar-me, passen davant meu sense pena ni glòria, i es dissolen ràpidament com un temporal d'estiu, en no fixar-m'hi, en ignorar-los, en no atreure'ls concentrant-me exclusivament sobre l' objectiu de la meva "meditació", d'on emergirà el "Ioga" preciós que anhelo.
La paciència i la constància son els meus inefables companys de viatge. La gran afluència de pensaments del principi es va clarificant. Tant sols queden els "pensaments de profit" en relació al meu "objectiu" de ioga. La meditació es va tornant més nítida i clara, com un vidre desentelat, del que, a poc a poc, en van desapareixent les impureses, els bafs, que hi havien deixat pensaments "incontrolats", generats per "maia", la personalitat externa i subjectiva.
Cada cop més la pràctica esdevé una "meditació" més pròpiament dita, per la fluïdesa i netedat que hi puc anar trobant. Els pensaments afavoreixen l'objectiu que jo, l'ànima, m'he proposat: CONNECTAR AMB LA FONT.
Des dels primers passos per meditar ja tinc, de primer, la impressió, i després el convenciment, que estic "parlant" amb el PROFESSOR, amb l' AMIC, amb el PARE, segons que sigui la situació i la circumstància en la que interactuo, el moment que estic vivint. Això, més endavant, arribo a comprendre que és com una "base" per assolir el "ioga profund" que anhelo aconseguir amb el Pare, La Font, l'Oceà de Tot Coneixement, a través de la MEDITACIÓ.
Perquè li "parlo" com "alumne confiat", com "amic íntim i col·lega", o com a fill amorós: això em dona en la pràctica aquesta "confiança especial", aquest "saber i donar per fet", que no vaig sol en les moltes cruïlles de la vida, que Ell està al meu costat per donar-me suport, mentre jo faig front a les meves pròpies circumstàncies.
Viure així, expandeix la meva "consciència d'ànima" fins a extrems inimaginables, i em fa serè, pacífic, desaferrat, i m'allunya dels excessos de la "consciència corporal o física", insaciables i incompatibles amb aspectes de la consciència com felicitat, amor, puresa, benvolença, acontentament, etc.
Quan medito des d'aquesta "consciència d'ànima", cada cop més, tinc la vivència d'un meditar més complet, més nítid, sense cap intermediació: "sóc jo, l'ànima i La Font", interactuant des de la "concentració" i el "silenci" de "dos éssers incorporals". Diferents, en tant que l'Ànima Suprema és un ÉSSER COMPLET, PERMANENT, IMMUTABLE, i jo sóc una ànima encarnada en un "vehicle físic", per tenir experiències i saldar "comptes kàrmics" en el món físic, en el "drama de la vida física", una ànima canviant, creixent.
Això sí, sóc un fill de l'Ànima Suprema: I això, ÉS EL MÉS GRAN NEXE D'AMOR I UNIÓ IMAGINABLE EN L'ETERNITAT.
A través de la meditació retrobo, sens lloc a dubtes, EL NEXE D'UNIÓ CONSCIENT AMB EL PARE: ÉS EL IOGA QUE EMANA DE LA "MEDITACIÓ RAJA-IOGA". A partir d'aquest
"ioga conscient" puc seguir avançant amb equilibri, mantenir un "Estat de Consciència" elevat en el quotidià camp de l'acció i en qualsevol escenari de la vida.
Aquest és el "viatge espiritual de l'ànima", que anhela recuperar la memòria oblidada, tant de temps perduda, i que ara hom pot retrobar. Jo, l'ànima, he après a recordar qui sóc, tanmateix una entitat de Pau, Amor, Veritat, Felicitat i Poder, les meves qualitats intrínseques.
La meva incorporeïtat original, m'acosta a La Font de la qual sóc una emanació joiosa*
