dijous, 27 d’abril de 2017

MALALTIES SOMATITZADES


La major part de malalties que sofreix l'ésser humà tenen el seu origen en la ment, en desequilibris i problemes molt diversos de caràcter psicològic que, en no resoldre's en origen se somatitzen, és a dir, afecten en el vechicle físic o cos, qualsevol dels òrgans que el configuren, especialment i sovint aquells que, per diverses causes, ja estan delicats, encara que també qualsevol altre òrgan pot ser-ne "candidat".   No és usual que la societat eduqui als infants o els prepari en aquest coneixement.  Si així fos, i aquest coneixement fos generalitzat, la societat estaria molt més sana i equilibrada del que ho està, i s'evitaria la somatització de molts desequilibris que, en ser sanats en origen, no entrarien en aquest pla físic, i no afectarien de cap de les maneres, als vehicles corporals humans, que utilitzen les ànimes per desenvolupar-se i experimentar en aquesta dimensió planetària.        Què es vol dir amb "guarir els desequilibris en origen?"    Procurar comprendre'ls quan encara son a la Ment, amb l'ajut de l'Intel·lecte, no son altre cosa que pensaments, llavors, energia, que segons com derivi pot ser catastròfica pel cos físic, provocant fins i tot que l'ànima hagi de deixar el cos (això que en diem morir),  o al contrari, si és ben compresa, amb l'ajut del discerniment, l'avaluació, el raonament -no en va a l'intel·lecte se li diu "poder de la voluntat"- farà un camí molt diferent que l'anterior, per tant,  si el que dedueix, per exemple, l'Intel·lecte  és que el pensament que ha generat la Ment és "negatiu", aquest ja no entrarà al camp de l'acció física, se'l desestimarà,  evitant-se així de soca arrel, que danyi a l'organisme físic:  no arribarà a somatitzar cap malaltia doncs el problema s'ha solucionat en origen.  S'entén ?    De vegades pot semblar una mica "complicat" quan no s'ha abordat mai aquesta qüestió de les malalties des de la perspectiva de la "somatització" .    Això es pot comprovar de manera molt senzilla quan hom te un simple "mal de cap" provocat per una "preocupació" i pren un remei pel "mal de cap" físic, sense solucionar aquella "preocupació" que és realment la que l'origina: si hom soluciona la preocupació, automàticament se'n anairà el mal de cap i no caldrà cap més remei per treure'l.

                                                                             

Una de les principals eines amb les que hom es pot acostar a la Ment, a l'Intel·lecte i a la Personalitat, com a facultats de l'ànima que son, és la meditació raja ioga, a través d'aquesta, un mateix pot explorar, conèixer, experimentar i arribar a comprendre objectivament, pensaments i sentiments negatius al voltant de situacions "complexes", circumstàncies que la vida, o el propi destí (karma) presenta en la pròpia vida.  Qüestions que, de no se compreses oportunament, es poden somatitzar i portar complicacions al cos físic, generant les malalties més diverses.  Val molt la pena, a través de la meditació, entrar en el silenci i la calma de la ment, per conèixer i dilucidar perquè em sacsegen determinats pensaments;  la consciència amb que els examino posa en alerta a l'intel·lecte i l'esperona a actuar, i amb això, s'engega l'exploració que portarà l'avaluació, el raonament, l'anàlisi,  el discerniment, la decisió, i la comprensió : jo sóc el creador dels meus propis pensaments.   Per tant, si estic sentint la proliferació de pensaments-energies que puc somatitzar i que em poden ocasionar greus problemes de salut, puc provar d'evitar-los sentint i explorant la meva consciència d'ànima.   I òbviament, fent també tot el necessari en el món físic on interactuo, per tal que els problemes o pressions, o el qui sigui, no contribueixin a crear pensaments no volguts i indesitjables susceptibles de degenerar i fer-me mal.

                                                                                     

Tota ànima quan torna a aquest món, ho fa amb l'experiència d'altres estades en la vida física, experiències que porta en la motxilla dels sanskars o personalitat, en forma d'hàbits, tendències, records, talents, qualitats, però també porta la resta de facultats, com ara la ment -la facultat pensant- i l'intel·lecte -el poder de la voluntat- .  Tot això conté l'ànima immortal que cadascú és.   De meravellosos cossos físics, se'n "espatlla" un en cada etapa d'existencia.  Però el contingut de l'ànima no es perd, l'ànima és eterna, i custòdia els arxius bons i dolents de cada etapa.  És en aquests arxius on s'hi guarden "deutes" que no s'han saldat, potser, quan tocava, en el passat, i "tocarà" fer-ho ara. Sovint, hom no sap quan es presentarà la circumstància que servirà per "saldar", però el millor és "estar sempre a punt" sabent que pot passar en el moment més inesperat.  La vella circumstància en la que es va crear el "deute", és ben segur que tornarà, aleshores es podrà "saldar", sempre que l'interessat n'estigui conscient.
De vegades hom queda sorprès quan es veuen infants petits també amb "malalties terminals". Sovint hom pot escoltar frases com: "com Déu permet aquestes coses? o "com pot ser? Tant menut i tenir aquesta malaltia!".  El cert és que les ànimes d'aquests infants "probablement si que sàpiguen pel que estan passant".    Certament, Déu no en vol ni en permet cap de calamitat de cap mena.  Tot prové, tot surt de les exclusives circumstàncies generades pels humans, pels quins remenen els "fils": les guerres, les fams, els refugiats, la mortalitat infantil, els crims més execrables, les epidèmies, el terrorisme en general, i tantes malures, i tantes injustícies, etc.   També de tots els actes individuals i personals que teixeixen tota l'extensa trama de la interacció humana.  Déu respecta el Lliure Albir dels humans perquè aprenguin a ser responsables.    I les Lleis Universals, com la del Karma, es processen constantment i actuen equilibradament responent a la conducta humana*




2 comentaris: