diumenge, 5 de febrer de 2017

TRIKALDARSHI: ELS TRES ASPECTES DEL TEMPS


En la filosofia del Raja Ioga ser "Trikaldarshi" vol dir ser coneixedor dels "tres aspectes del temps": passat, present i futur.   En realitat és viure en plena consciència l'instant present, l'únic real i objectivament efectiu de que disposa l'ésser humà per tal de situar-se i actuar. Res no es pot"fer" en el passat (puig que ja ha passat), res no es pot "fer" en el futur (puig que encara no ha arribat).
Però tant el passat com el futur, no deixen de ser "estats" (sovint erronis) mentals,  on l'ésser humà literalment, s' enganxa per "reviure" (si és el passat) fets traumàtics, colpidors, drames viscuts, etc., dedicant-els-hi un temps "enganyós", "perjudicial" i "inútil".
"Enganyós", en tant que la ment, que és una de les facultats de l'ànima, quan reviu un fet traumàtic del passat, "no sap", si allò està passant en termes de present o de passat, el cas és que la "ment" ho viu  com si passés en aquell precís moment,  la qual cosa genera "de nou" angoixes i una més que evitable "despesa energètica": D'aquí l'"engany" que li perpetrem a la "ment"...  "Perjudicial" per quan l' "angoixa" i la "despesa energètica" poden ocasionar més mals al cos físic i/o emocional: i tot per una qüestió que pertany al passat.  I per demés "Inútil" perquè per més que recordem i rememorem el passat, res no es pot canviar del que va succeir.     

                                                                                   


L'únic susceptible de canviar és la meva pròpia actitud davant d'aquells fets del passat: una actitud positiva i correcte, on hi entri el "perdó", la "compassió", la "humilitat", l' "acceptació", em permetrà recordar els fets de l'ahir sense "trauma" ni "angoixa", com un fet ja madurat i superat.  Jo, hauré canviat, en relació a aquells fets que tant em pertorbaven: els he transformat.
Si l'estat "erroni" em remet cap al futur, creant-me una intranquil·litat i una angoixa, resultarà igualment negatiu per a mi, i per tant, convenientment, hauré de cercar la manera d'acabar amb una situació "absurda" que a més em perjudica.  Donat que res no se del futur, preferiblement no hi pensaré, i procuraré de centrar-me en el present.
Quan em "centro en el present" estic en la posició correcte:  El present és l'únic estat en el temps, que em permet ser conscient i actuar en conseqüència. Si els pensaments, paraules i accions amb els que interacciono en el present son conscients, és a dir, que emergeixen  de dins cap a fora, i porten la força de les meves qualitats originals de l'ànima, d'on en surten totes les virtuts, seran positius i beneficiosos, tant pels altres com per mi.   Si persisteixo en actuar així des de la meva consciència, segur que podré "incidir en el meu futur" i aquest serà molt millor que si actués des de la "reacció" i la "inconsciència". 

                                                                                     

Ser doncs coneixedor   dels  "tres aspectes del temps" equival a viure sempre plenament conscient en el present: allà on realment i objectivament puc fer-ho.  Enlloc més no és possible. Per això, romandre en el passat o en el futur, segons l'actitud que hom hi posi, és totalment improductiu, erroni i fins i tot negatiu. 
La meditació Raja Ioga ajuda a trobar aquesta actitud de maduració i superació del passat i del futur, fent que hom s'ubiqui plenament en la consciència del present, l'àmbit objectiu i únic des d'on solucionar qualsevol rèmora conflictiva del passat o la intranquil·litat angoixosa del futur incert.  
Consciència "plena" és "consciència d'ànima" (allò que jo sóc, allò que tu ets), em permet ubicar-me en l'ara i aquí, i també em permet de viatjar als mons subtils: el món del silenci, més enllà del so, més enllà del temps i l'espai..*

                                                                                       

                                                                                

                                                                                   

                                                                                




                                                                                



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada