dimarts, 28 de febrer de 2017

EL "PREU" DE L'AUTO- CONEIXEMENT ESPIRITUAL


Per una societat com l'actual de signe tant material i consumista, tot el que no tingui un "preu", automàticament s'infravalora, no te categoria ni nivell de qualitat suficient per ser comercialitzat i competir en els mercats del món.  Aquesta és la mentalitat "imperant", la que ha vestit d' oportunitat de negoci tot aquest miratge enorme anomenat genèricament "new age", on s'hi ha fet entrar de tot amb tarifes de preus i on "pagant" hom assoleix totes les "iniciacions" i "mestratges" haguts i per haver, amb "títols" i "diplomes" inclosos.   Hom ha volgut fer creure que tot aquell coneixement interior i eminentment espiritual, és "accessible pagant un preu material".   I aquesta mentalitat de mercadeig, de màrqueting, així ho ha acceptat i ho està "explotant" en multitud de casos. 
No obstant, aquesta enganyosa realitat, els cercadors espirituals, arriben a saber, tard o d'hora, que el coneixement espiritual no te preu, o al menys, no en te altre que no sigui el de la pròpia sinceritat i honestedat de qui anhela assolir-lo, el de la persistència i  la determinació, així com el de la seva pràctica i expansió.  L'escola on jo he après i estic aprenent, i on intento de servir, sempre ha funcionat així.  Tothom te dret al coneixement espiritual d'una manera lliure i gratuïta. 

                                                                                     

Hom freqüentment desvirtua el coneixement espiritual i sovint també els problemes apareixen, quan a algú se li acut que pot viure econòmicament  posant-li un "preu" i explotant-lo.   És diferent quan no es posen tarifes i s'accepten aportacions voluntàries per sufragar despeses de centres i d'instal·lacions. Això vol dir que els professors fan un "voluntariat" i no perceben honoraris, entreguen el coneixement espiritual de manera altruista a les persones que realment l'anhelen. Al llarg de molts anys he après que això és així.  Si el coneixement espiritual només fos accessible a través d'un cost econòmic seria molt "injust" i "discriminatori"  perquè socialment parlant és molt possible que "alguns" el podéssin aconseguir alhora que "altres" no, tal i com passa amb qualsevol producte  material de la societat. Però no estem parlant de cap producte de "compra-venda".
El coneixement espiritual és de l'ànima, com tota la transcendència profunda que hom sigui capaç d'experimentar i transmetre.  Quan el coneixement o auto-coneixement espiritual es filtra a través dels paràmetres de la "consciència física o de cos" (generalment una consciència aquesta sempre excessiva), perd brillantor, es desllueix i és un "pobre favor" a la Humanitat sofrent que s'hi vol apropar, perquè no el pot rebre amb la puresa deguda.  

                                                                                   

No pretenc "jutjar" a ningú en concret, per això he procurat expressar-me molt en general per tal d'explicar (des de la pròpia perspectiva)  quin és el preu real de l'auto-coneixement, en contraposició als aspectes materials amb que l'envolten els quins pensen que "poden" fer pagar uns diners per entregar-lo.
El coneixement espiritual és intrínsec de l'ànima, o de la consciència, com es vulgui.  Totes les ànimes el porten dintre seu, només que, el "traumàtic" cicle de la vida, a través de diferents etapes i vehicles físics, ha generat una forta "consciència física o de cos" suficient per fer-les-hi perdre la memòria, i confinar-les en un trist "oblit".   Una de les fites màximes de l' auto-coneixement espiritual és recuperar aquesta "memòria perduda" a fi de que cada ànima encarnada se sàpiga situar correctament en l'important moment de cicle que s'està vivint.   No pas a través d'una "compra-venda"  del coneixement, sinó a través de recuperar-lo d'una manera lliure i gratuïta i amb eines tant útils i precises com per exemple la meditació raja ioga*

                                                                                    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada