dilluns, 25 de desembre del 2017

MARATÓ DE SILENCI COMPARTIT A MANRESA I ARREU...

                                   Imatge de la 1ª sessió de la Marató de Silenci a Manresa

Racionalitat "sense consciència" és una "anomalia" greu.  Probablement s'ha "danyat" el contacte imprescindible entre "ànima i cos físic" i el cos físic "actua per lliure" sense el control de la consciència".   Dit així "sembla un galimaties" però és més simple del que hom pugui imaginar.  Com hem dit altres vegades des d'aquest "blog", els éssers humans som ànimes abans que cossos.  L'ànima és l'autèntica identitat humana, el cos físic tant sols és un "vehicle".  Un fantàstic vehicle, ordenador biològic, un processador únic.   
L'ànima és qui experimenta, qui explora, qui viu en primera persona, qui pateix, qui s'angoixa, qui plora, qui riu, qui perdona, qui aprèn, qui estima: a través del cos físic i el seu processador, el cervell.   
Si el "processador" del cos físic es "desconnecta" de l'ànima,  ve el desequilibri, la inconsciència.   La immensa majoria dels mals de la humanitat, venen molt d'aquesta "inconsciència", que també es torna global i col·lectiva adquirint una perillosa força. 
Tot i que també passa en sentit contrari quan grans col·lectius "conscients" mediten per la PAU, per sanar el planeta, perquè aquest quedi protegit per una "malla energètica positiva i conscient", que aturi, que freni, que fongui la malignitat, l'ànsia de poder i la violència d'alguns que amb la seva actitud inconscient posen en perill el vaixell o la nau de tots.

                                                                                   


Tanmateix això te de començar per un mateix, de forma individual (recordeu: quan jo canvio -conscientment- el món canvia) i aleshores s'incideix en l'entorn més proper, per anar creant aquesta resiliència, aquesta empatia natural, positiva i transformadora.    Aquesta "empatia" estimula prou a la meditació raja ioga (la que hom practica a Brahma Kumaris)  i que és la que amb paciència, tenacitat i pràctica em porta a la "CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA", és a dir, a recordar permanentment l' ÀNIMA QUE SÓC, i per tant, a evitar que mai no es produeixi un tall o un curt circuit entre l' ànima que sóc i el vehicle físic corporal amb el seu processador cerebral.    El vehicle físic SEMPRE te d'estar controlat per l'ànima: la veritable Entitat Espiritual.
A Manresa també se celebra (tots els dimecres de l'any i a la Plaça Porxada, a les 18 -horari de tardor-hivern) aquesta MARATÓ SILENCI COMPARTIT convocada per la plataforma País Conscient, i diversos grups espirituals i de meditació -entre ells Brahma Kumaris-, on amb "consciència" es preten que la Calma, la Serenor i la Pau, vagin substituint en l'ambient l'atmosfera enrarida que s'ha anat generant aquests últims mesos a Catalunya,  que se suavitzi el tracte entre les persones, i que l'un respecti a l'altre verament, que tot sentiment d'odi, de rebenja, de malignitat, doni pas a una Tolerància ben entesa, a un sentiment d'humilitat i de perdó i de veritable germanor i convivència, davant les arrogàncies invictes i els orgulls sempiterns...

                                                                            
                                       

Això és el que es pretén des d'aquesta "Marató de SILENCI", ajudar a descobrir a les persones l'eina extraordinària que és la MEDITACIÓ  i el seu poder intrínsec quan un grup d'ànimes conscients es proposa revestir-ho tot de PAU, AMOR I BONS SENTIMENTS, i reprendre el sentit de GERMANOR del qual tota la humanitat som DIPOSITARIS.
LA MARATÓ DE SILENCI COMPARTIT es realitza a les principals ciutats i pobles.  Si en el teu poble o ciutat encara ningú no ha dit res d'això, sigues tu qui ho comenci, qui ho generi, en un espai públic de fàcil accés, on es pugui arribar a moltes persones.  COM MÉS SEREM MÉS HO ACONSEGUIREM.  OM SHANTI.


dissabte, 16 de desembre del 2017

REFLEXIONS EN EL SOLSTICI D'HIVERN DEL 2017



                                             Solstici d'Hivern quiet i fred 
                       cíclicament arribes, puntual a la vella cita, 
                           i el Silenci s'aplana com mantell,
                               acotxant aquesta vella terra,
                          on les ànimes vibren per ser lliures
                                  sota la Llum del Sol...

                           No viatge el pensament concentrat,
                      sinó a través del Ioga amb  El Més Elevat,
                          cap a les Regions més Subtíls i enyorades?
                            D'on he tret jo, l'ànima, la Pau,
                         sinó d'aquest antic mestratge del Silenci,
                       que avui, al final del Cicle, estic recuperant?

                             Quants ahirs acumulats a la Bhakti (1)
                               m'han empentat fins aquí!
                              I avui trobar l'antiga família divina,
                              refent les empremtes d'aquell passat
                                      de fa cinc mil anys!

                              Aquest és el NADAL veritable,
                           reprendre i refer, cremar tot l'inútil,
                          en el Foc Purificador del Pare-Mare:
                              aquest és l'anhelat re-naixement,
                         que voldria compartir amb tots vosaltres...
                       
                             
(1-bhakti: tradició religiosa o devota)


divendres, 3 de novembre del 2017

DESFER-ME DELS LLAÇOS INÚTILS...



Deixar el cos (morir) és això que tantes vegades hem fet, com a ànimes, tants cops com hem vingut a tenir experiències en aquest món de la matèria densa, i és això que també farem, quan arribi el moment, en la present etapa existencial.   Això que se'n diu "mort" mai és "definitiu".  El cos és tant sols el vehicle que jo, l'ànima, faig servir per romandre en aquest món tridimensional.   I és el cos el que "caduca", el que sofreix un "constant desgast" físic i biològic, gairebé sempre en consonància amb el tracte que se li dona els anys que se'l te.   Quan un cos queda definitivament "inutilitzat" per accidents, malalties, vellesa, etc., l'ànima meravellosa que som, intangible i immortal, surt automàticament del cos i penetra als "móns subtils" menys densos que el físic, i més propers als originals de l'ànima.   Des d'aquesta nova -però no desconeguda- situació, l'ànima esperarà una nova oportunitat -si la ha de tenir-, de retornar a una matriu humana i fiançar un cos físic -nou de trinca-, per una nova etapa existencial. 

                                                                                


La "mort", al marge de totes les llegendes, misteris, tradicions i morbositats afegides, senzillament, és quan el cos ha finit de forma irreversible, i l'ànima l'abandona, de vegades amb afecte i agraïment, de vegades amb un aferrament malaltís, que deixa un llast ben amarg a la pròpia ànima.
De fet l'ànima és la que constantment dona el fluid vital al cos físic, que l'habilita i l'activa per moure's lliurement i àgil, perquè pugui realitzar amb èxit la seva comesa d'estar plenament "al servei de l'ànima".   L'ànima sense el cos físic res no podria fer en un món dens com la Terra.   I pot comprovar que quan una ànima ha deixat un cos físic, aquest cos perd a l'instant tots els tons de la vitalitat, i molt aviat el procés de degradació es desencadena i s'accelera.   Comprendre aquest procés que hom en diu "mort", ensenya a conèixer més be els processos de la Vida.

                                                                                    




Al llarg dels segles hi ha hagut molt d'oblit de la veritable identitat humana, fins a l'extrem d'oblidar, les ànimes, el seu origen i destí, el procés de prendre cos o deixar-lo, que en èpoques  molt enretirades, era ben conegut, normal i gens traumàtic, -com ens diu el coneixement-. En moments com el final d'un Cicle i el començ del següent -moment que ara es dilata en els temps que vivim-, reneixen anhels i inquietuds als cors de moltes ànimes, que intueixen la transcendència intrínseca com un immens tresor que tenen a dins seu, aquesta "espiritualitat" "que tot ésser humà te, es pot sentir, sobretot si s'escolta a través de la "meditació raja-ioga", descobrint en el més profund, "que no és sinó la pròpia ànima".   
En el Silenci, la Concentració, la Introversió, es refà el camí oblidat que, invariablement, mena a LA FONT de provinença de les ànimes.   En aquests moments del Cicle -com deia-, es donen condicions "especials", forts estímuls, per retornar i reprendre, aquest camí intern que les ànimes més "despertes" intueixen i senten fondament.   
                                                                                     



Es per tant aquest, un temps de recerca, també cíclic, car es dona cada "final de Cicle" perquè les ànimes que així ho desitgin, puguin desfer-se del llaç de "molts lligams inútils de la matèria" (Karma), i més davant la perspectiva d'un retorn a "La Llar Còsmica d'Origen" d'on provenen totes les ànimes encarnades en aquest món.   Aquest retorn està vinculat al començ d'un nou Cicle de 5.000 anys al qual ara hom s'està encaminant.
Reconec que "parlar en fred" de tot això pot resultar una mica "estrany", però des de la perspectiva de la "meditació raja-ioga" és de tota normalitat, conèixe-ho, parlar-ho i experimentar-ho.   
Doncs a través de la "meditació raja-ioga" no només es refà la "consciència de la pròpia ànima", sinó que s'arriba a establir la "comunicació amb LA FONT", Déu, Baba, Al·là, El Més Elevat, l'Anima Suprema: cadascú li pot donar el nom que més li escaigui, per fluir en el SILENCI, LA PAU, LA CALMA...

                                                                                     

divendres, 29 de setembre del 2017

EL SOFRIMENT DE L'ÀNIMA



Aquest no és cap títol "novel·lesc" sinó una "veritat" associada al comú dels éssers humans, i que moltes vegades, senzillament s'ignora perquè, aparentment, sembla que sofriments com l' "angoixa", l' "ansietat", el "dubte" o la "por", s'ubiquen o es localitzen en parts del nostre cos físic com és ara el "cor" o el "plexe solar" que, es vinculen popular i tradicionalment a "sentiments i emocions".
Partint de la base, com he comentat altres vegades, que "jo, l'ànima, sóc qui està tenint les experiències i els coneixements, igualment sóc qui viu les alegries i les tristeses, i absolutament totes les circumstàncies que em marquen la vida.   Aleshores no ha de resultar "estrany", saber amb precisió, que "és la pròpia ànima la que viu la vida en primera persona i amb tots els seus vaivens.  Que en cap cas "és el cos físic", encara que en ell s'hi reflecteixin moltes empremtes, de tot el que reporta l'existència humana: encara que senti aquella "emoció" (o sensació) per sota de l'estómac , quan en realitat hi ha quelcom que m'emociona o m'entristeix,  o em faci "un salt el cor" davant una persona o fet, o quan tinc una temença, i se'm posen els "pèls de punta",  o quan m'angoixo per una pèrdua humana i em sento "el cor adolorit".

                                                                              


Sigui com sigui, el nostre vehicle físic és tant "perfecte i sensible", que arriba a "somatitzar" els problemes psicològics "no-resolts" o "mal resolts", com ja sabem, en forma de malalties, i de vegades greus.   És a dir, que el vehicle físic es pot arribar a deteriorar, però és l'anima la qui sofreix.
Quan el cos o vehicle físic pateix deterioraments irreversibles, com l' "Alzheimer" o altres "demències", que anul·len la consciència de la persona, l'ànima ja no es pot expressar "com voldria" a través d'aquell cos físic.   Aquest és un gran sofriment per l'ànima, que pateix profundament el deteriorament del vehicle físic, mitjançant el qual, s'havia expressat abans.   I no obstant això, de vegades, hi ha ulls que generen mirades lluminoses, que transmeten o expressen el que les paraules ja no poden dir, però aquells "missatges arriben a l'essència de les ànimes.
El "sofriment de l'ànima"  també pot arribar a ser "alegria de l'ànima", el cas és, si m'adono o no, de que "sóc la pròpia ànima", en cap cas "jo no sóc el meu cotxe", sinó el que hi va dins i el condueix.

                                                                                      

Encara que no ho sembli, l'ànima ho viu tot, doncs l'ànima és l'ésser de Pau que, originari de l'anomenat "NIRVANA" o "Món de les Ànimes", ve a través del "Cicle de la Vida" als mons densos a "experimentar", a "conèixer", a "saldar", a "viure vides físiques en cossos amb caducitat", mentre l'ànima immortal és la que es nodreix de totes les vivències i coneixements.
La vida sovint és "hipnòtica i mecanicista", i és fàcil "no recordar" qui és cadascun, portat per l' "espiral de la vida", i amb freqüència tot esdevé com un  somni, o com un "mal son", on ser conscient de l' ànima que sóc", pot semblar quelcom fora de la realitat, si m'identifico amb aquella circumstància absorbent que he d'afrontar, amb aquella circumstància que em costa d'encarar,  o aquella responsabilitat a la que estic "compromès" però que no puc assolir, per dificultats sorgides en la vida, i un llarg etcètera.
En el fons, tot això, només posa de relleu, des de la perspectiva del "raja-ioga",  que no faig front a la meva vida amb el "ioga corresponent",  amb l' "estat de consciència d'ànima" que em cal per encarar la meva humana vida,  i és per això que les circumstàncies em depassen i em superen,  perquè no disposo de la força de la Font, que manté inalterable la connexió conscient amb tot el seu potencial.  Només així, l' "ànima-vehicle físic, funciona amb equilibri i harmonia,  i jo, l'ànima, deixo de sofrir, i encaro totes les proves i contingències que la vida, pel meu be, em posa al davant.

                                                                                      

                                                                                        







dimecres, 30 d’agost del 2017

LA SAVIESA DE L'EXPERIÈNCIA ( ensenyances de Sister Vedanti)

                       Casal "La Salle" de Sant Martí de Veciana -Anoia- lloc de Recessos B.K.

La pròpia experiència és la que val, és la que dona més credibilitat quan hom parla del "coneixement interior", de l'espiritualitat, de la pràctica del "raja-ioga", o de qualsevol altre pràctica de les que fan romandre en la "consciència d'ànima" i allunyen de la limitada "consciència de cos".  La pròpia experiència, que es pot compartir donant una classe o una lliçó, sobre un tema determinat, mostra al que està aprenent, que el professor que la imparteix, practica allò que ensenya i explica, i pot donar uns detalls addicionals, que poden ser útils en el moment que un estudiant comença a practicar.
Rica en experiència és Sister Vedanti (Coordinadora d'Àfrica de Brahma Kumaris i resident a Nairobi) els coneixements de la qual hem fruit aquest mes d'Agost, els 130 practicants de  "Meditació Raja-Ioga" que hem assistit al Recés estatal anual estiuenc de B.K. a Sant Martí de Veciana, al Casal "La Salle", com ja es ve fent des de fa anys.

                                                                                             
                                    Perspectiva del "Casal La Salle" des dels seus entorns

Parlant del "poder del Silenci" en la " Meditació" i també en la "reflexió profunda", va fer la comparança que molts descobriments de la Ciència s'han gestat, en el "Silenci" i, sovint sense que hi hagués "coneixement profund i espiritual" d'aquest, tal i com s'enfoca i es practica en el "raja-ioga".   Aplicant-hi el "coneixement espiritual" encara hom "aprofita" més aquest "Silenci" per assolir un ioga perfecte i íntim, per trobar a modo de "llenguatge" la "connexió més fluida amb La FONT". "La meditació raja-ioga és La FONT mateixa, l'Oceà de la Puresa" on procurar esdevenir una "ànima pura".
"L' "estat de puresa" està gravat en l'ànima.  "Amb la consciència d'ànima retornem a les nostres arrels bàsiques".  "És com sortir del bosc d'espines i esdevenir flors".  M'aparto d'aquestes arrels quan s'apodera de mi la "consciència física o de cos".  Inverteixo la consciència i sóc pres de l' "ego" i de Maia.  El que he d'evitar per "estabilitzar-me" en l'OM SHANTI (consciència de l'ànima).
                                                                                       
                                             L'experimentada raj iogui Sister Vedanti

Dels molts interessants i importants temes que Sister Vedanti va parlar, va fer esment de "la ment i l'intel·lecte" (parts fonamentals de l'ànima): "si entrenes la ment, la meditació és poderosa." "La precisió de la ment es desenvolupa".  "L'intel·lecte és qui controla la ment".  "Cal netejar el nostre intel·lecte: aquesta és la puresa".
Preguntada pel "trànsit", que és un "estat" que ella te com un tresor, "d'on li ve" , "com en te aquesta facilitat", va dir que l' "estat de trànsit" "és un"regal" de la FONT ÚNICA.  "Cal un cor innocent com el d'un infant,  una intel·ligència subtil..."  "La FONT tiba de mi, i no es triga temps en arribar al món o regió subtil..."  "És la meva perfecta forma angelical..."   
"La clau del trànsit és La FONT, i és aquesta qui dona experiències..."  "També cal ser un perfecte observador desaferrat..."
"Quan tenim el Coneixement podem avançar..."   "Pensar sempre que hom te el millor paper d'aquesta Edat de la Confluència, i ser feliç amb això..."   Quan el meu intel·lecte es purifica: les coses succeeixen..."  La FONT està més enllà del Naixement i del Re-Naixement..."
El potencial de Saviesa pràctica i directa de Sister Vedanti va ser per mi com una pluja fresca i penetrant, subtil i profunda, persistent, que em va inspirar i encoratjar a seguir avançant amb fermesa, vingui el que vingui, que seran "provatures" al cap i a la fi, que he d'enfrontar amb tota la voluntat conscient.  Amb Agraïment. OM SHANTI.
                                                                                
                                              Una Classe de Sister Vedanti
                                                                                                                     





                                                                                      

dimarts, 18 de juliol del 2017

LA MENT ÉS DE L'ÀNIMA, NO DEL COS...

                           

És molt important "no oblidar" que la ment pertany a l'ànima, així com també l'intel·lecte i els "sanskars" o impressions.  És important tenir-ho present perquè l'ànima no mor, és imperible.  Per tant la ment junt amb les altres facultats és permanent, no desapareix amb el cos físic.   I això te un sentit de coherència davant el fet de la reencarnació, o de les etapes successives que viu l'ànima dins l' "etern cicle de la Vida".  
De fet, l'ànima, l' "únic jo conscient", és qui viu realment la vida, qui sofreix i te les alegries i les tristeses, les experiències i les vivències.  No és pas el "cos físic" el qui viu tot això, per be que s'hi reflecteix tant bé, que massa sovint, hom "oblida" l'ànima i "pensa en el vehicle físic o cos", veient-lo com a únic protagonista de totes les circumstàncies de la vida. 
És l'ànima la que te el vehicle físic a disposició per dirigir-lo, guiar-lo i utilitzar-lo, mentre roman en aquest món tridimensional, per conèixer, experimentar i créixer.

                                                                                        

                                    

De cap de les maneres s' ha de "confondre el cervell físic corporal" amb la ment.  El "cervell físic és el més sofisticat i perfecte "ordenador biològic", al qual utilitza l'ànima com a processador de pensaments, idees i projectes que emanen de la ment qui els crea;  analitzats, valorats, discernits, avaluats per un intel·lecte equilibrat i que es coordina amb la ment.  D'aquesta manera pensaments, idees i projectes arribaran amb més força i objectivitat al dia a dia quotidià, on s'hauran de plasmar o cristal·litzar.
A aquest valuós treball coordinat de ment i intel·lecte, també hi intervenen els "sanskars" o impressions, ja que d'aquesta manera, es poden treballar i eliminar "hàbits negatius o inútils" o altres aspectes, etc., i és d'aquesta manera com treballen les "3 facultats de l'ànima".
Tanmateix aquest "processador anomenat cervell", al igual que la resta del cos físic així com tots els òrgans que el componen, dins el nostre "espai-temps o densitat" està condicionat al seu total i progressiu deteriorament, i a quedar totalment inutilitzat.   Si el "cervell" per tant, contingués la ment, amb aquest deteriorament, tota la informació es perdria amb el "cos o vehicle físic" dins d'aquesta "Llei de l'Entropia", que avarca tot el contingut d'aquest món tridimensional.

                                                                                        


A l'ànima no l'afecta aquesta "Llei" que va de l' "ordre al caos" (Entropia) però al "vehicle físic o cos" si.  És per això que l' ànima (allò que sóc jo, allò que ets tu) és la dipositària màxima del que "he sigut, del que sóc i del que seré",  perquè jo sóc "l'ànima" vivint les meves experiències en aquest cos físic,  després d'haver-ho fet en molts altres cossos físics i jugant diversos rols, al llarg de l' "etern cicle de la Vida".
Quan el cos humà es deteriora per l'ancianitat, pot arribar a afectar al "processador o cervell" deixant-lo malmès o fins i tot inutilitzant-lo: és precisament quan l'ànima no pot fer servir el processador (cervell) i aquest aleshores genera incongruències o altres deficiències.  L'ànima no és que quedi "impassible" davant d'aquesta "mancança", sinó que utilitza tots els recursos que te, mentre aquell afeblit cos, tingui una alè de vida.  De vegades pot ser a través del son, que d'alguna forma arribi "calma i serenitat",  altres vegades pot ser a través d'intentar que aquell cos (que ja ha servit tantes vegades) adopti una determinada "actitud tranquil·la" enfront de les circumstàncies que s'estan vivint.  Si entre els quins tenen cura del malalt, hi ha algú que disposi d'aquests "coneixements", pot ser de gran utilitat, fent-li arribar la "calma i l'assossec" quan es poden produir nervis i malestar, parlant molt suaument a la persona que viu el tràngol. 

                                                                                

L'anima és immortal: Plató a la seva època ja ho va saber i ho va ensenyar, així com el lloc preferent on l'ànima se situa dins el cos humà, que no és altre lloc que a l'interior del cervell i, concretament, entre mig de les glàndules Pineal i Pituitaria, (el Tron de l'Ànima) és on la meravellosa energia subtíl del "punt de llum o ànima" se situa per "governar i dirigir el vehicle físic o cos".      
Els quins practiquem la "meditació raja ioga" sabem molt be tot això i ho tenim present en les nostres pràctiques diàries.  Tot el que és important ho te l'ànima ben guardat per l'eternitat,  el cos, com hem dit és un sofisticat processador posat al servei de l'ànima, però evidentment, amb una caducitat, que dependrà de la vida que haurà portat, però que al llarg dels anys s'anirà gastant fins la seva extinció: aleshores és quan l'ànima, deixarà el cos, i sortirà lliure i feliç darrera el seu destí...*
                                                                        

dilluns, 12 de juny del 2017

EL VIATGE ESPIRITUAL DE L'ÀNIMA



A través de la "meditació raja-ioga", jo, l'ànima, inicio conscientment un "viatge espiritual".  A través d'aquest viatge aprenc a estimar, a calmar, a controlar i dirigir correctament i amb equilibri, el vehicle físic o cos, per medi del qual estic vivint i generant les experiències més diverses en aquest món físic.
Fent això, jo, l'ànima, vaig recuperant el meu paper sobirà que, arribarà a una plenitud, portant calma, quietud a la meva ment, i creant l' "objectiu" necessari i ferm de la meva meditació:  "LA CONNEXIÓ AMB LA FONT".
Un cop tinc el control pacífic i amorós del meu vehicle o cos, practico la "Introversió", és a dir, miro cap a dins, vers l'ànima que sóc, observant la meva pròpia Ment, Intel·lecte, Hàbits i Records (sanskars).
En la Ment, tant sols hi vull crear pensaments que vagin en la direcció de l' "objectiu" creat: pensaments subtils, de serenitat i pau, de cooperació, d'amor i puresa, de felicitat i servei, i encara, que tots ells (els pensaments), em facin emergir les qualitats intrínseques que tinc així com tantes virtuts que s'hi combinen.   Tots els altres pensaments: inútils, negatius, que pul·lulin a prop de la meva ment, amb la finalitat de distreure'm o desviar-me, passen davant meu sense pena ni glòria, i es dissolen ràpidament com un temporal d'estiu, en no fixar-m'hi, en ignorar-los, en no atreure'ls concentrant-me exclusivament sobre l' objectiu  de la meva "meditació", d'on emergirà el "Ioga" preciós que anhelo.
                                                                                      

La paciència i la constància son els meus inefables companys de viatge.  La gran afluència de pensaments del principi es va clarificant. Tant sols queden els "pensaments de profit" en relació al meu "objectiu" de ioga.  La meditació es va tornant més nítida i clara, com un vidre desentelat, del que, a poc a poc, en van desapareixent les impureses, els bafs, que hi havien deixat pensaments "incontrolats", generats per "maia", la personalitat externa i subjectiva.
Cada cop més la pràctica esdevé una "meditació" més pròpiament dita, per la fluïdesa i netedat que hi puc anar trobant.  Els pensaments afavoreixen l'objectiu que jo, l'ànima, m'he proposat:  CONNECTAR AMB LA FONT.
Des dels primers passos per meditar ja tinc, de primer, la impressió, i després el convenciment, que estic "parlant" amb el PROFESSOR, amb l' AMIC, amb el PARE, segons que sigui la situació i la circumstància en la que interactuo, el moment que estic vivint.  Això, més endavant, arribo a comprendre que és com una "base" per assolir el "ioga profund" que anhelo aconseguir amb el Pare, La Font, l'Oceà de Tot Coneixement, a través de la MEDITACIÓ.
Perquè li "parlo" com "alumne confiat", com "amic íntim i col·lega", o com a fill amorós: això em dona en la pràctica aquesta "confiança especial", aquest "saber i donar per fet", que no vaig sol en les moltes cruïlles de la vida, que Ell està al meu costat per donar-me suport, mentre jo faig front a les meves pròpies circumstàncies.
                                                                                 

Viure així, expandeix la meva "consciència d'ànima" fins a extrems inimaginables, i em fa serè, pacífic, desaferrat, i m'allunya dels excessos de la "consciència corporal o física", insaciables i incompatibles amb aspectes de la consciència com felicitat, amor, puresa, benvolença, acontentament, etc.
Quan medito des d'aquesta "consciència d'ànima", cada cop més, tinc la vivència d'un meditar més complet, més nítid, sense cap intermediació: "sóc jo, l'ànima i La Font", interactuant des de la "concentració" i el "silenci" de "dos éssers incorporals".  Diferents, en tant que l'Ànima Suprema és un ÉSSER COMPLET, PERMANENT, IMMUTABLE,  i jo sóc una ànima encarnada en un "vehicle físic", per tenir experiències i saldar "comptes kàrmics" en el món físic, en el "drama de la vida física", una ànima canviant, creixent.
Això sí, sóc un fill de l'Ànima Suprema: I això, ÉS EL MÉS GRAN NEXE D'AMOR I UNIÓ IMAGINABLE EN L'ETERNITAT.
A través de la meditació retrobo, sens lloc a dubtes, EL NEXE D'UNIÓ CONSCIENT AMB EL PARE: ÉS EL IOGA QUE EMANA DE LA "MEDITACIÓ RAJA-IOGA".    A partir d'aquest 
"ioga conscient" puc seguir avançant amb equilibri, mantenir un "Estat de Consciència" elevat en el quotidià camp de l'acció i en qualsevol escenari de la vida. 
Aquest és el "viatge espiritual de l'ànima", que anhela recuperar la memòria oblidada, tant de temps perduda, i que ara hom pot retrobar.   Jo, l'ànima, he après a recordar qui sóc, tanmateix una entitat de Pau, Amor, Veritat, Felicitat i Poder, les meves qualitats intrínseques.
La meva incorporeïtat original, m'acosta a La Font de la qual sóc una emanació joiosa*
                                                                              


dissabte, 13 de maig del 2017

KARMA IOGA: UNA FITA DE PERFECCIÓ


Un karma Iogui és aquell que enfoca totes les seves accions des del Ioga profund amb la Font i en la consciència de les Lleis del Karma.  Una perspectiva només assolible pels quins es fan pràctics autèntics de la meditació raja ioga i practicants decidits del "shrimat" que son les directrius elevades sorgides de la Font de tot Ioga. 
Gràcies al notable raja iogui que fou Anthony Strano, autor de diversos llibres (El Punt Alfha,  Pensament Oriental per la Ment d'Occident, entre altres) i a l'empara de l'Organització Espiritual Mundial Brahma Kumaris, va desglossar el concepte "pensament positiu", del cor mateix de l'expressió "raja ioga", enfocant-lo a occident, i, evidentment, sense dissoldre aquest mateix "pack" que en si, engloba tot aquest coneixement, i així millor portar-lo a tantes ànimes que anhelen recuperar la memòria original, d'una manera més fresca i assequible al modo de fer més "racionalista" d'aquestes latituds, i sense perdre mai l'arrel "hindi" on es congria tota aquesta filosofia extraordinàriament útil a tothom que la vulgui abraçar. 

                                                                                    

ANTHONY  STRANO

Si hi ha una manera de recuperar la consciència de ser ànimes és a través del silenci i la introversió,  a través de "deixar" el cos ben relaxat i còmode, que no molesti per res car, el viatge interior que hom realitzarà és el que conduirà a la vivència suprema i intensa de sentir-me l'ànima que sóc i, des d'aquest vivíssim sentiment, recuperar de nou la memòria de ser aquesta ànima -i alhora- la conductora responsable d'aquest vehicle físic o cos,  per medi del qual puc estar ara i aquí interrelacionant-me i experimentant totes les característiques d'aquesta tercera dimensió de la matèria densa, i amb tantes i tantes ànimes que viuen una situació anàloga, de vegades sabent-ho, de vegades sent-ne completament ignorants. 

                                                                               

Però una cosa és la teoria i una altre la pràctica.  Amb la mera informació intel·lectual no fem més que iniciar l'estudi,  si no passem a una pràctica decidida, mai coneixerem en primera persona la veracitat d'aquest coneixement i de tot el que ens han explicat.  Serà una teoria més sense el coneixement pràctic fefaent.  Hi ha qui relaxant-se "en te prou": però això no és "meditar", és tant sols fer els primers balbucejos.  Si miro la meditació com un instrument pràctic, no he de parar de practicar.  He de trobar el "gust" de practicar,  la "joia" de practicar, si realment prenc la decisió, no ho sentiré tant com una "disciplina", al menys al principi.   A mida que vagi assolint petites experiències "dins la meditació", aniré prenent més embranzida. 
Però tot plegat, te d'anar conjuntat amb el shrimat (instruccions o directrius elevades), anar consolidant una dieta "sattwic"-vegetariana pura- i sense la ingesta d'animals.  Menjar-se la carn d'un animal mort contradiu el principi de no-violència, que observa el iogui.  El cos està fet del que mengem, per això ens cal tenir cura de menjar el més pur possible i que ens afecti de forma positiva.   El que ingerim produeix efecte en el metabolisme, especialment en el cervell.  El cervell és el processador a través del qual l'ànima s'expressa i experimenta.  Cal tenir cura de no consumir aliments que ens afectin negativament.



El "pensament positiu" que es va desgranant en aquesta pàgina, dona pautes perquè tothom que es vulgui iniciar en aquest coneixement ho pugui fer de manera teòrica, però sobretot pràctica.
La fita de ser un "karma iogui" s'assoleix amb la pràctica pacient i la constància, també amb l'estudi i el servei, que pot ser, entre molts altres, ensenyar a altres aquest camí amb totes les seves eines i instruments. 
Karma, significa acció.  "Nosaltres les ànimes, som actors en aquest drama il·limitat del món.  Venir a aquest camp de l'acció,  a actuar i recollir el fruit d'aquestes accions, expressar i experimentar,  és innat en nosaltres.  Realment, la vida es pot resumir en dues paraules:   Expressió i Experiència."
"Sóc una petita llavor..., la llavor de tots els meus naixements..., ara estic radiant en el meu estat original..., emplenant-me de poder davant la FONT..., sento que la Seva Llum està ardent en el meu interior, purificant-me..., transformant-me"*

dijous, 27 d’abril del 2017

MALALTIES SOMATITZADES


La major part de malalties que sofreix l'ésser humà tenen el seu origen en la ment, en desequilibris i problemes molt diversos de caràcter psicològic que, en no resoldre's en origen se somatitzen, és a dir, afecten en el vechicle físic o cos, qualsevol dels òrgans que el configuren, especialment i sovint aquells que, per diverses causes, ja estan delicats, encara que també qualsevol altre òrgan pot ser-ne "candidat".   No és usual que la societat eduqui als infants o els prepari en aquest coneixement.  Si així fos, i aquest coneixement fos generalitzat, la societat estaria molt més sana i equilibrada del que ho està, i s'evitaria la somatització de molts desequilibris que, en ser sanats en origen, no entrarien en aquest pla físic, i no afectarien de cap de les maneres, als vehicles corporals humans, que utilitzen les ànimes per desenvolupar-se i experimentar en aquesta dimensió planetària.        Què es vol dir amb "guarir els desequilibris en origen?"    Procurar comprendre'ls quan encara son a la Ment, amb l'ajut de l'Intel·lecte, no son altre cosa que pensaments, llavors, energia, que segons com derivi pot ser catastròfica pel cos físic, provocant fins i tot que l'ànima hagi de deixar el cos (això que en diem morir),  o al contrari, si és ben compresa, amb l'ajut del discerniment, l'avaluació, el raonament -no en va a l'intel·lecte se li diu "poder de la voluntat"- farà un camí molt diferent que l'anterior, per tant,  si el que dedueix, per exemple, l'Intel·lecte  és que el pensament que ha generat la Ment és "negatiu", aquest ja no entrarà al camp de l'acció física, se'l desestimarà,  evitant-se així de soca arrel, que danyi a l'organisme físic:  no arribarà a somatitzar cap malaltia doncs el problema s'ha solucionat en origen.  S'entén ?    De vegades pot semblar una mica "complicat" quan no s'ha abordat mai aquesta qüestió de les malalties des de la perspectiva de la "somatització" .    Això es pot comprovar de manera molt senzilla quan hom te un simple "mal de cap" provocat per una "preocupació" i pren un remei pel "mal de cap" físic, sense solucionar aquella "preocupació" que és realment la que l'origina: si hom soluciona la preocupació, automàticament se'n anairà el mal de cap i no caldrà cap més remei per treure'l.

                                                                             

Una de les principals eines amb les que hom es pot acostar a la Ment, a l'Intel·lecte i a la Personalitat, com a facultats de l'ànima que son, és la meditació raja ioga, a través d'aquesta, un mateix pot explorar, conèixer, experimentar i arribar a comprendre objectivament, pensaments i sentiments negatius al voltant de situacions "complexes", circumstàncies que la vida, o el propi destí (karma) presenta en la pròpia vida.  Qüestions que, de no se compreses oportunament, es poden somatitzar i portar complicacions al cos físic, generant les malalties més diverses.  Val molt la pena, a través de la meditació, entrar en el silenci i la calma de la ment, per conèixer i dilucidar perquè em sacsegen determinats pensaments;  la consciència amb que els examino posa en alerta a l'intel·lecte i l'esperona a actuar, i amb això, s'engega l'exploració que portarà l'avaluació, el raonament, l'anàlisi,  el discerniment, la decisió, i la comprensió : jo sóc el creador dels meus propis pensaments.   Per tant, si estic sentint la proliferació de pensaments-energies que puc somatitzar i que em poden ocasionar greus problemes de salut, puc provar d'evitar-los sentint i explorant la meva consciència d'ànima.   I òbviament, fent també tot el necessari en el món físic on interactuo, per tal que els problemes o pressions, o el qui sigui, no contribueixin a crear pensaments no volguts i indesitjables susceptibles de degenerar i fer-me mal.

                                                                                     

Tota ànima quan torna a aquest món, ho fa amb l'experiència d'altres estades en la vida física, experiències que porta en la motxilla dels sanskars o personalitat, en forma d'hàbits, tendències, records, talents, qualitats, però també porta la resta de facultats, com ara la ment -la facultat pensant- i l'intel·lecte -el poder de la voluntat- .  Tot això conté l'ànima immortal que cadascú és.   De meravellosos cossos físics, se'n "espatlla" un en cada etapa d'existencia.  Però el contingut de l'ànima no es perd, l'ànima és eterna, i custòdia els arxius bons i dolents de cada etapa.  És en aquests arxius on s'hi guarden "deutes" que no s'han saldat, potser, quan tocava, en el passat, i "tocarà" fer-ho ara. Sovint, hom no sap quan es presentarà la circumstància que servirà per "saldar", però el millor és "estar sempre a punt" sabent que pot passar en el moment més inesperat.  La vella circumstància en la que es va crear el "deute", és ben segur que tornarà, aleshores es podrà "saldar", sempre que l'interessat n'estigui conscient.
De vegades hom queda sorprès quan es veuen infants petits també amb "malalties terminals". Sovint hom pot escoltar frases com: "com Déu permet aquestes coses? o "com pot ser? Tant menut i tenir aquesta malaltia!".  El cert és que les ànimes d'aquests infants "probablement si que sàpiguen pel que estan passant".    Certament, Déu no en vol ni en permet cap de calamitat de cap mena.  Tot prové, tot surt de les exclusives circumstàncies generades pels humans, pels quins remenen els "fils": les guerres, les fams, els refugiats, la mortalitat infantil, els crims més execrables, les epidèmies, el terrorisme en general, i tantes malures, i tantes injustícies, etc.   També de tots els actes individuals i personals que teixeixen tota l'extensa trama de la interacció humana.  Déu respecta el Lliure Albir dels humans perquè aprenguin a ser responsables.    I les Lleis Universals, com la del Karma, es processen constantment i actuen equilibradament responent a la conducta humana*




divendres, 24 de març del 2017

KARMATEET: MÉS ENLLÀ DE TOTA INFLUÈNCIA...


   
                          

Quan el qui viu a fons la pràctica continuada del raja ioga arriba a un estat interior que el manté plenament més enllà de la influència de les accions i amb tots els comptes kàrmics saldats, hom diu que és un karmateet, en el llenguatge hindi.  Assolir aquest estat, no és tant senzill com "anar a casa de la vostre tia" (fet familiar molt usual a Índia) com diria Prajapita Brahma*, sinó que cal molta observança, paciència i treball interior, partint d'una determinació i força de voluntat molt conscients.
No ser influenciat per les accions és, doncs, assolir una estabilitat interna infrangible, és a dir, que no es pot trencar.  Gràcies a això puc afrontar qualsevol situació o circumstància que em presenti la vida, d'una manera equilibrada, que em capacita per donar la millor resposta objectiva, tant pels altres com per mi mateix.   Des d'aquesta estabilitat no m'identifico, no m'aferro, ja no sóc reactiu, perquè he après a viure de dins cap a fora i no a l'inrevés. He après el poder de la introversió, que em permet entrar al meu propi interior, si cal, en qüestió de segons, això em fa reflexiu i anul·la en mi tota possibilitat de "reaccionar" o "rebotar" inconscientment, davant l'eventualitat que estigui vivint. 

                                                       


L'equilibri o l'estabilitat interna propis els porta, el coneixement o l'estudi d'això que en diem pensament positiu.  I de l'altre la incorporació en la vida quotidiana de la meditació raja ioga.  És evident que hi ha altres aspectes que s'han d'unir en un tot amb aquests dos que he esmentat suara, com per exemple, l'alimentació, el concepte de servei o compartir.  Però pel comentari d'ara, amb els dos primers en tenim prou per començar. 
Dins el que és el raja ioga hi ha el concepte del que en diem pensament positiu amb l'estudi del qual hom pot aprendre, des d'aquesta perspectiva que, abans que res, som ànimes que funcionem en aquest àmbit tridimensional mitjançant un vehicle o cos físic.  Cal tenir sempre en compte que qui ho viu i ho decideix absolutament tot és l'ànima que cadascú és, tot i que el cos o vehicle físic, ho reflecteix.   
La ment, l'intel·lecte i la personalitat (sanskars en sànscrit) son les tres facultats de l'ànima.  Així tenim que el cervell és un magnífic processador biològic que, com la resta del cos, està a la disposició de l'ànima. 

                                                       


El fet que sigui l'ànima la que ho viu i ho decideix tot, és un dels aspectes que majoritàriament la humanitat te oblidat, creient-se que qui ho viu i ho decideix tot és el cos a través del cervell.  D'aquest aspecte en diem "consciència física o de cos".  Amb tot, ara hom te l'oportunitat de recuperar la memòria perduda de que tant mateix "som ànimes" i aquesta és la nostre "única i veritable identitat".  D'això en diem"la consciència de l'ànima".
Així, el nom del meu cos físic, no és el nom de l'ànima que sóc, sinó el del meu paper o rol, o personalitat d'aquesta etapa existencial en concret.  En cada "etapa existencial" he tingut un nom diferent, sempre en funció del meu gènere -masculí o femení-, i en funció del paper o rol que he hagut de jugar.  D'altra banda, jo, com a ànima, no tinc gènere o sexe: això és una exclusiva dels cossos físics que he anat adoptant.
En el "Curs de Pensament Positiu" que desenvolupem hom aprèn  a conèixer l'ànima i les seves tres facultats (ment, intel·lecte i personalitat) i, com aquestes facultats, si treballen coordinades, equilibren l'ànima i també el cos físic. 


Hom aprèn a conèixer també les "qualitats intrínseques de l'ànima" -pau, amor, veritat, felicitat i poder- que també estan en la base de la majoria de les virtuts, i que hom fa emergir, a mida que en te coneixement, se'n adona i ho va incorporant en les relacions del dia a dia, etc.   
També ens farem pràctics en la introversió que és la capacitat d'interioritzar-se, be que sigui per meditar, o per cercar uns segons de recolliment per tal de donar una resposta o solució
La meditació raja ioga és la "meditació de la ment", per això diem que no és el cos el que medita, sinó l'ànima.  I no calen "obligatòriament" assanes orientals, ni posicions complicades per millor meditar.  Només cal una cadira que permeti l'esquena dreta per una bona respiració i cames i braços (i la resta del cos) relaxats. El cos ha d'estar tranquil, (no adormit) i no "molestar" a partir de la interiorització.  Tothom pot practicar raja ioga.
Per parlar dels "comptes kàrmics" cercarem un altre moment, però si que es pot assenyalar que per "saldar" comptes kàrmics cal tenir més treball efectuat i una experiència més dilatada, tant en la meditació com en l'auto-observança d'un mateix.   Però, en canvi, si que podem estar més enllà de la influència de les accions per, de mica en mica, acostar-nos a l'estat karmateet.
*Prajapita Brahma és el Fundador de la Universitat Espiritual Mundial Brahma Kumaris.