L'ésser intern o ànima, mira per les finestres cristal·lines dels ulls del cos físic, però no només mira i hi veu, també utilitza les orelles per sentir-hi i escoltar-hi, també utilitza la boca per parlar, i el cervell per processar tots els pensaments que la ment li envia i poder dur-los al camp de l'acció, i així comunicar-se amb altres ànimes encarnades, que interactuen d'igual manera. L'ànima però, també es pot pertorbar i entrar en estats de confusió, tot i mantenir en el seu si més íntim, les més elevades qualitats intrínseques i innates. Els "sanskars" o hàbits negatius i tendències, d'aquesta o de passades existències, que sovint han estat llargues temporades quiets, com si no existissin, i que, a més, hom no ha eliminat, per desconeixement, sobretot, en altres moments determinats de la vida, sorgeixen desbocats quan te lloc el declivi final del vehicle físic, també i sobretot, la part neuronal o cerebral, que en forma part, etc.
Aquesta és l'experiència directe que estem vivint a través de la meva progenitora, la nostra mare, ja en edat avançada, 93 anys, després d'haver patit un "ictus" fa un parell de mesos, que li ha afectat, principalment, la demència senil que ja venia sofrint i que ara li ha quedat agreujada en un 99%, també li ha afectat la sordesa, tampoc pot caminar sola, per be que amb ajuda fa algunes passes, i li ha afectat més lleument tot el costat esquerre del cos. No obstant el pitjor de tot segueix sent la manca absoluta de memòria immediata així com la confusió mental en que es troba reduïda.
La mare entretenint-se amb una madeixa...
Quan se la baixa del llit per posar-la en la cadira de rodes, o quan se la neteja, o quan la porten a la dutxa, en definitiva, quan l'han de tocar, és quan s'exalta, insulta a tothom qui te al voltant, amb un llenguatge increïble que mai li havíem sentit abans. Ella mai havia parlat així... I aquesta és una manera, per be que inconscient, de treure a fora "sanskars" de molt endins. "Sanskars" que emergeixen del passat i que ella treu dins aquest confusa excitació. Hom procura calmar-la amb paraules afectuoses, recordant-li qui som els que l'envoltem, la nostre estimació per ella, fent-li sentir que està acompanyada, i que tanmateix, és estimada per tots els familiars i personal que en tenen cura. Jo sovint li recordo a cau d'orellla: "mare, ets una ànima lluminosa, pacífica i tranquil·la...", i ella ho rep amb una indefinible emoció que la calma i li porta serenor. I, de fet, si hom procura que no s'alteri, queda en un estat dòcil, fins i tot riu amb ulls d'infant, o te records més agradables de la seva infantesa, per exemple, aquelles "colònies republicanes" a vora mar, que va viure en plena adolescència, i just en el moment que passava d'adolescent a dona. Per ella, aquestes vacances son un gran record inesborrable que sobreviu a molts esdeveniments més propers en el temps, en la seva vida. El mateix nivell de record li perviu amb alguns versos d'aquell recull que passava a l'escola i que portava per títol "El Trobador Català" (d'Antoni Bori i Fontestà), d'entre ells en destaquen : "L'Escut de Catalunya" o "La Terra de Xauxa": només cal recordar-li la primera frase i ella els recita amb passió i seguretat.
una foto d'aquestes d'avui dia
Aquesta és la disjuntiva a la qual tothom s'haurà d'enfrontar, abans o després. No vull dir amb això que tothom hàgi de passar les mateixes anomalies o dolences, quan el cos físic o vehicle de l'ànima comença a periclitar. Hi ha de tot, hi ha diversitat, però també moltes similituds. I vist tot això des de la perspectiva del Raja Ioga, de l'ànima espiritual que jo sóc, hom pot albirar la "necessitat" d'un treball personal i íntim que puc dur a terme sobre mi mateix, sobre aquest cúmul de "sanskars" o trets negatius de la personalitat externa, hàbits i tendències negatius, que si se'n te coneixement, es poden eliminar a través de la meditació, a través del ioga profund i sistemàtic.
És molt interessant, com he dit en reflexions anteriors, poder minimitzar, dissoldre, eliminar, aquest tipus d'energies negatives i inútils, fent lloc només a allò que si que és digne de ser guardat: tot el positiu, tot el benvolent i benèfic, que tanmateix beneficia i enforteix l'ànima, i per tant, al mateix temps, la conducta del cos físic en tots els ordres, propiciats per aquesta.
La Meditació Raja Ioga propicia "estats de consciència", quina finalitat son recordar-nos de forma fefaent qui som i d'on venim. Per exemple l'estat d' incorporeïtat, retorna al seu estat original a l'ànima, quan no te un cos físic, quan és fora d'aquest àmbit i està més enllà del temps i l'espai, en el Món del Silenci, el Nirvana. A través de la meditació raja ioga, hom pot connectar amb la força més pura i elevada del Univers, l'Energia més potent: l' Ànima Suprema, i establir aquest "ioga diví" que confereix al brahmin l'estabilitat en la "consciència d'ànima". La permanencia en aquesta estabilitat poderosa (ioga-unió-record) permet deixar anar o dissoldre efectivament tots els "sanskars negatius".
L'estat natural i original de l'ànima és la Pau, la calma l'assossec. Per això l'estat tranquil i calmat, porta a la meva estimada mare, hospitalitzada, aquesta joia interior, gairebé innocent, que la fa ser com un infant lluminós, feliç, estable i amorós, i és, amb tota seguretat, la millor manera de relacionar-nos amb ella en aquestes circumstàncies de la seva ja dilatada etapa de vida. I així és quan descansa, més enllà d'aquestes situacions d'excitació i enuig, que li fan emergir, "sanskars" d'aquesta mateixa etapa o d'etapes anteriors guardats en la pròpia ànima*
