Estem en l'època dels "on line", de les presses, de la rapidesa, en definitiva de la immediatesa, entesa com una "virtut", com quelcom que ens "ajuda" en la vida. Però a què..? A "viure més de pressa"?. No penso que això sigui cert més enllà d'una publicitat i un màrqueting "enganyosos", que conviden incessantment a les persones a viure "Ràpid" i "pràctic", no pas -ben segur-, per fer les coses millor, i encara menys per "guanyar temps". Però si les persones, avui dia, no tenen temps..! Les agendes estan plenes. De fet, cadascú és ben lliure d'emprar el seu temps de vida com millor vulgui o senti que l'ha d'emprar. No obstant seguiré un pic més aquesta reflexió doncs aquest "món de presses", que la vida "moderna" (per dir-ho així) intenta, de totes, totes, inocular al ple de la societat i per tots els mitjans, és més "malèvol" del que molts imaginen.
La precipitació i la rapidesa, només fomenten la "reacció", és a dir, el caràcter reactiu de les persones, perquè davant els fets, les circumstàncies i els esdeveniments, no intervingui el pensament, la reflexió, la consciència, tal com hauria de ser.
La immediatesa està associada, doncs, més a la "reacció" que no pas a la "reflexió". I si hom es pren la molèstia de veure el que succeeix en la societat avui dia, veuran que una gran part de persones "reaccionen" a l'insult amb un altre insult. Que els "nervis estan a flor de pell" (com s'acostuma a dir) i que hi ha molt poca "reflexió", i per contra, una gran manifestació d'actituds "reactives", no tendents a la "solució" sinó a embrollar més i més les coses a l'entorn dels "egos" respectius dels seus protagonistes.
Des de la perspectiva que ofereix la "Meditació Raja Ioga", hi ha tres passos per aprendre, de molta utilitat i que ens poden ajudar molt i molt a "no ser reactius" fent passar totes les respostes que hàgim de donar en qualsevol moment i circumstància, pel tamís de la reflexió conscient: De primer la introversió (interioritzar-nos sobre la marxa i en el mateix escenari on ens trobem interactuant), en segon lloc la observació (observant-ho tot des de la visió interna o de l'ànima) i en tercer lloc la direcció (donar una resposta ben orientada de dins cap a fora), aquest tercer pas donarà una "resposta de solució positiva, conscient, que beneficiarà totes les parts".
Aquests tres passos es poden realitzar en menys d'un minut, però primer cal aprendre'n i practicar-ho. Això son passos per fer-nos més i més "desperts" de Consciència, així descartem si o si, qualsevol "pressa o precipitació" per donar sortida o solució a qualsevol conflicte.
Això és incapaç d'assolir-se des d'una actitud "reactiva", que surt de l' ego i tots els seus derivats: la por, l'enveja, l'odi. l'engany, la luxúria, l'orgull, l'arrogància, etc.
La pròpia societat, doncs, ens vol acostumar a les "presses", a ser "reactius", a les immediateses, etc. Quan la realitat és que tot requereix un temps, un estudi, una pràctica, una reflexió; hom no pot aprendre a meditar en dos dies, ni canviar els propis patrons de conducta amb tant poc temps, ni conèixer el propi món intern en un tres i no res.
A la saviesa espiritual o coneixement hom hi arriba amb l'estudi, la pràctica i l'experiència. No existeix la "pastilleta que ho facilita i ho arregla tot". Existeixen la constància, la determinació, la força de voluntat, l'experiència, el dia a dia, l'amor, la tolerància, el perdó, l'acceptació, etc.
Molts éssers humans cerquen avui dia "retornar a uns valors", a unes qualitats, a unes virtuts intrínseques, que la societat d'avui ni ensenya ni coneix, però que a més a més, han "oblidat" que porten impreses en la pròpia ànima, que no és res que hom hagi d'aprendre de fora.
Es tracta de "re-activar", de "re-iniciar" quelcom que tothom porta en la identitat espiritual pròpia i vertadera...
No es pot "oblidar" que estem en el camp de l'acció i tot s'aconsegueix amb "treball laboriós i paciència", sense això "ningú avança". I cadascú, finalment, anirà a on vulgui anar, segons l'esforç que hi posi...
El "mal" de la immediatesa, de la "rapidesa" i la "pressa" és que esdevenen un inconvenient per l'assossec i la calma, i sovint allunyen a les persones de les seves pròpies capacitats innates i originals de Silenci, Pau i Serenor, amb el "perill" de caure en un buit insaciable, que mai no s'acaba d'omplir.
