diumenge, 14 de febrer del 2016

AFLORAR ELS TRESORS INTERNS DE L'ÀNIMA



Això no és una qüestió que hom hagi de cercar en l'exterior.  L'exterior i les seves influències, acostumen a ser oposats als camins interns, desconeixen termes com "silenci", "introspecció", "calma", etc., així com que la identitat veritable i eterna que jo sóc, no es situa en allò que en diem "personalitat humana" sinó en allò essencial i anímic que és la "consciència", l' "ànima", pròpiament dita,  i és aquesta la que omple de vitalitat i, com la seva denominació indica, anima aquest cos físic, vehicle preciós i imprescindible aquí, gràcies al qual experimenta i es relaciona amb les persones i coses, en el transcurs de la seva estada en aquest àmbit dimensional de la matèria. 
Hom diu que l'exterior ve a ser el reflex de l'interior, i és cert nogensmenys.  L'exterior de cada ésser humà, la seva personalitat, els hàbits, les tendències, els seus costums i enfocaments en la vida, el tracte amb els altres, etc., mostren diàfanament al observador, el coneixement  o desconeixement que un individu te dels seu propi interior, i de les qualitats intrínseques de l'essència i ànima que és.  
Per exemple, les persones "reactives", que sempre estan a la "defensiva" i/o "criticant-ho tot", que "jutgen" a tothom tant sols pel que es veu a primera vista: el cos físic, el vestit, una determinada actitud, etc.,  son un exemple senzill de persones que viuen "de fora cap a dins" i que, per tant, no utilitzen el "tresor intern" de qualitats i virtuts,  que com a ànimes disposen permanentment per aplicar-les en la vida pràctica. 

                                                                                     


L'ànima te cinc "qualitats intrínseques": Pau, Amor, Felicitat, Poder i Veritat, que alhora en generen moltes altres que anomenem "virtuts".  Per exemple de la Pau: emana paciència, tranquil·litat, harmonia, serenitat, maduresa...   De l'Amor: emana compassió, tolerància, comprensió, tendresa, humilitat...  De la Felicitat: emana alegria, entusiasme, optimisme, dinamisme...  Del Poder: emana el coratge, confiança, determinació, fortalesa...   De la Veritat: emana honestedat, dignitat, integritat, justícia..., entre molts altres.
Si hom te el coneixement de "saber-se una ànima amb totes aquestes qualitats", el més obvi és que li aflorin (aquestes qualitats) en la vida pràctica, en el tracte quotidià amb les persones i dins de qualsevol situació i circumstància, la qual cosa li reportarà resultats positius i benefactors en tot allò que es proposi.  És el contrari del que assenyàlavem abans, és a dir: "viure de dins cap a fora" i no pas a l'inrevés.  Deixem la "cultura del tenir" i ens enfoquem en la "cultura de l'ésser".

                                                                                        


  Quan tot això es desconeix és quan regna la ignorància que origina que l'ego, la por, la ira, l'enveja, la baixa auto-estima i la visió limitada de les coses, s'apoderin de tots els marcs d'activitats i relacions, i és quan amb tanta facilitat sorgeixen els conflictes.  Mai podrien aflorar, en aquestes condicions, les "qualitats intrínseques" de l'ànima, que en aquesta situació, quedarien custodiades al fons de l'essència anímica, esperant millors moments...
És evident que quan hom disposa d'aquest coneixement, incorpora la meditació raja ioga, com a eina bàsica i fonamental, per fiançar, sens cap dubte, la "consciència d'ànima" que te d'anar substituint l'excessiva "consciència física o de cos",  que ha comportat, arribar a l'oblit de "qui som", "d'on venim" i a "on anem", i tants problemes derivats d'això a tota la humanitat.
Tot aquest "tresor positiu de l'ànima" anirà aflorant en la vida humana, a mida que l'ésser humà recuperi la perduda memòria de tot el Cicle de l'Existència, de l'origen i de la pròpia identitat.