dissabte, 23 de gener del 2016

EL PODER DEL PENSAMENT


Tots aquells pensaments que enviem als altres, amb més o menys consciència, sempre arriben a destí, tant li fa que el receptor en sigui alhora conscient o no, li arriben sí o sí, enmig de sentiments positius o negatius, amb joia o angoixa i pesar, però a més, sempre es genera un "retorn a origen", és a dir, que qui ha enviat el pensament, te un "retorn automàtic de més intensitat i d'igual qualitat al que ell mateix ha enviat a l'altre. Equival a dir, que si jo envío pensaments amorosos i benèfics a una persona. pel motiu que sigui, puc estar ben segur que a ella arribaran i li faran tot el be desitjat. I, en retorn, pensaments d'aquest nivell arribaran a mi per duplicat i amb la mateixa qualitat que els meus.  La llei de justa retribució i compensació, s'executa automàticament, també en l'ara i aquí de la present existència.  De la mateixa manera si jo envío pensaments d'odi i ofensius a una altre persona, se'm aplicarà també aquest retorn per duplicat i d'igual categoria, i com que jo he perjudicat des de la distància a aquella persona a través del meu pensament injuriós, la rèplica també m'afectarà a mi de manera similar o fins i tot pitjor. 
A quina reflexió ens remet això?  A que amb el pensament hom pot fer molt de be però també molt de mal?  És ben cert que si.  Però aquesta és una qüestió que s'escapa sovint del coneixement general i comunament no se sap el funcionament correcte de la ment, de la generació i el trànsit dels pensaments, la seva relació amb l'intel·lecte i els hàbits i memòries internes, etc.  Això fa que, en general, hom emeti i rebi pensaments sense cap ordre ni concert, i de la mateixa manera sigui ignorant de les seves ineluctables conseqüències.

                                                                                  
                          

Cal partir de la base que l'ésser humà és el creador dels seus propis pensaments.  Si no és conscient d'això el caos se'n apodera i, per tant, viu i interactua a les fosques, pateix i genera patiment sense conèixer-ne els mecanismes.  La ignorància i tot el que se'n desprèn és el que danya més les relacions i les convivències de tota mena a tots nivells, tant familiars com socials.  Hom no pot exercir des de la ignorància la responsabilitat que li correspon.  I si, lamentablement és així, mal pot anar tot.
És important tenir en compte que la Consciència o Ésser: l'Ànima que som, te tres facultats bàsiques:  la Ment, l'Intel·lecte i els Registres de la Memòria, i és imprescindible conèixer-ne el funcionament. 
Si volem millorar la qualitat de la nostre vida, hem de millorar la qualitat dels nostres pensaments, hem de conèixer com i perquè sorgeixen determinats pensaments, i si cal, modificar la nostre forme de pensar.  
La Ment gairebé sempre és usada com una pantalla on hi projectem pensaments, sensacions, imatges i idees.  D'acord a l'impacte que causen aquests pensaments, hom crea una experiència, un sentiment o una emoció.  La ment te la capacitat sorprenent d'adoptar la forma que calgui, que hom pensi en cada moment, i al mateix temps, extreure'n una sensació o sentiment de la qualitat associada a aquesta forma.  Per tant, si ens volem sentir millor hem de procurar de portar a la nostre ment aquells pensaments que ens porten experiències positives com, per exemple: de pau i harmonia.

 

Si com a ànimes tenim aquestes facultats esmentades (ment, intel·lecte i registres), cal ser-ne conscients i utilitzar-les.  
L'Intel·lecte és la facultat que ens permet "discernir", avaluar, analitzar i decidir, entre altres funcions.  Reconeix els pensaments com a positius, negatius, útils i inútils, i gràcies a això, funciona com un fre precís entre el pensament i l'acció que en pot resultar, és a dir, un filtre entre pensar, sentir i fer.  A on sigui que es dirigeixi l'intel·lecte, la ment automàticament el seguirà.  És precisament l'intel·lecte com a facultat el qui jutja i analitza la situació actual: "realment vull això?, és bo per a mi això?, o estic atrapat en un vell patró de pensament?".  D'aquesta forma comença a reflexionar sobre els seus pensaments.  Si l'intel·lecte és feble o està confós es fa dependent del món extern dels sentits i els seus objectes, i del món intern dels hàbits i les tendències de la personalitat.
A través de la meditació Raja Ioga hom pot enfortir l'intel·lecte perquè pugui tornar a exercir el control sobre la ment i ser un filtre eficaç permetent que només s'expressin els pensaments i sentiments més positius.
Quan l'intel·lecte pren una decisió el següent pas és la posada en acció.  En la mesura que una acció es repeteix esdevé hàbit o tret de la personalitat.  Passat un temps aquest hàbit comença a funcionar de forma automàtica dins l'ésser.  Podem entendre que hi ha gravacions de tota una vida que m'estan influint en la meva forma de ser, pensar i actuar.  

                                                                             
   
Cada acció que realitzem deixa la seva impressió, més lleu o profunda, en l'ànima, i d'aquesta manera es van creant diferents trets i tendències de la personalitat.  Així, quan descrivim a una persona amb adjectius com  bondadosa, alegre, avorrida, arrogant, altruista, etc., bàsicament estem descrivint diferents característiques o tendències de la personalitat que estan gravades en el seu interior.
De nou, la meditació Raja Ioga, ens dona l'experiència de la Pau, l'Amor, etc., ajudant-nos a gravar nous registres de memòries que influiran positivament sobre la nostre personalitat.  Per tant, la ment, l'intel·lecte i les impressions estan molt connectats.  La meditació ajuda a unir la nostre ment i intel·lecte amb les nostres qualitats innates inherents al nostre ésser.  Amb enteniment, concentració i fe, viatgem vers el nostre interior per retrobar-nos amb el nostre ésser original. 
Les tres facultats de l'ésser treballen juntes, d'una forma precisa, integrada, cada facultat influeix les altres dues.  Les impressions del passat es projecten sobre la ment en la forma de pensaments, els quals després estimulen sentiments i desitjos.  L'intel·lecte processa aquests pensaments i decideix si els porta a l'acció a través del cos.  Si decideix actuar, l'experiència de l'acció, queda enregistrada en les memòries internes.  
D'aquesta manera es modifiquen, s'enforteixen o afebleixen les velles impressions d'acord a les accions realitzades.  Per medi de la meditació enfortim l'intel·lecte i la seva capacitat de discernir quins son els pensaments i decisions que estan en siontonia  amb la nostre naturalesa innata de Pau, Amor, Harmonia i No-Violència.  Us sembla "poc" el poder del pensament?  Fem que el 2016 sigui ple de canvis positius en cada un de nosaltres i canviem realment la part del món que ens toca...