ESPIRITUALITAT: POSAR-LA EN PRÀCTICA ES IMPRESCINDIBLE

Posar en pràctica les eines de l'auto-observació psicològica d'un mateix, amb el propòsit de corregir, transformar, minimitzar o eliminar antics defectes, sanskars o hàbits, que hom arrossega i guarda en les velles "motxilles" de tantes etapes de vida passades,  egos o defectes que "encara" no s'han deixat anar i que avui dia segueixen condicionant i donant malviure als ser humans, a les ànimes,  no és qualsevol cosa.

Auto-observar quan en una relació, del tipus que sigui, n'emergeixen l'enveja o la gelosia, o l`'orgull, i redimensionar-los amb el "poder d'acceptar", amb bones dosis de sincera "humilitat", "amor pur o consciència d'ànima",  no és cosa senzilla,  si abans hom no ha pres la correcta i ferma determinació de fer-ho,  i encara fer-ho d'una forma sistemàtica.
Dir que això "no és qualasevol cosa" o que no és "cosa senzilla", no és per desanimar ningú, ni molt menys,  ans al contrari, és per fer-nos conscients del molt important que és fer això, i fer-ho be, per de mica en mica, anar-ne sortint airosos.
El treball d'auto-observació va plenament conjuntat amb la meditació, com a eina de pràctica diària en l'íntim procés espiritual. 

Hom recalca molt en el Raja Ioga, com a molt important assolir uns "estats de consciència " determinats, que ens fan forts psicològicament parlant,  per tal d'aconseguir els propòsits integrals d'això que denominem "pensament positiu".
Aquests "estats elevats" son :  "la consciència d'ànima" (ser conscients i precisos en nosaltres mateixos i en tots els éssers humans, de les "ànimes immortals que som").    I l'estat de "Record o recordança de l'Ànima Suprema"  (és l'estat de "record conscient" que som ànimes connectades a la pura essència energètica i vibratòria del Pare o Ànima Suprema).
"Consciència d'Ànima"  i  "Record del Pare":  Dos "estats de consciència"  que haurien de ser "estables i permanents"  en tots aquells que s'auto-laboren espiritualment d'una manera decidida i compromesa.   Tenint en compte sempre, que la decisió és "pròpia"  i el "compromís és amb un mateix":  no amb persones ni res extern.
La intensitat, la constància, la persistència en el treball interior, doncs, venen impulsats i determinats pel propi auto-compromís,   que arriba a ser el "ioga amb el Pare", el progrés intern i real  de cada un".

                                                                                  

Pels pensaments, les paraules i les accions hom mostra allò que ha entès, allò que practica, allò que és.  Però no s'ha de jutjar expressament a ningú.  I si, per dins, hom sent que es genera algun judici vers altri,  cal activar amb molta humilitat i honestedat el  propi judici interior  per veure on amago en mi mateix, allò  de que acusaria a l'altre.   
Els "graus",  els "nivells", les "categories",  en l'espiritualitat també,  son tant "humans" com que generen supèrbia, gelosia, orgull, i tant sols una ànima pura, allò que se'n diu "satopradhan" pot captar amb netedat immaculada,  les meravelles dels progressos de les ànimes, i només i senzillament ser feliç, sense cap ombra d'enveja o d'ego, sense comparances inútils que puguin enfosquir  la joia,  per altres ànimes  que creixen i reflecteixen en si mateixes, tota l'elevació Del Més Alt, de la Font Divina, de l'Ànima Suprema.  Acceptem, acceptem, abans de "jutjar espiritualment ningú".  Estalviarem errors i pesars, i la pau interior incrementarà així com la possibilitat de ser feliços i fer feliç al nostre entorn.
Per tot això, val molt la pena, practicar l'auto-observació, cercar els "estats interns" més adequats, que ens ajuden a estudiar els nostres comportaments, rectificar-los, mantenir les bones actituds, eliminar tot el negatiu que encara hi pugui haver.  El que diuen els llibres ja ho sabem:  Ara ja és el moment de passar a la pràctica i fer-ho realitat.

                                                                                

ASSOLIR LA CONSCIÈNCIA DE L'ÀNIMA QUE SÓC

En la quietud del  Silenci hi ha l'ànima, allò que veritablement sóc jo i ets tu.  Una plenitud coneguda, tanmateix familiar i benvolent.  I a la que només es pot accedir, quan hom és en el vehicle físic, a través de la meditació profunda, deixant el cos enterament còmode i relaxat, i recuperant la incorporeïtat original i legitima que correspon a les ànimes.  És també des d'aquest estat  que hom pot accedir a superiors experiències, com l'anomenada "Experiència de Déu".

Originalment som com punts de llum, energia lumínica i intel·ligent, amb poders i virtuts benvolents, i immortals, per si tot plegat fos poc.  El "jo" únic i il·limitat és la pròpia ànima, la resta de "jos" ens venen de la característica humana i física, i son limitats.  Perquè en realitat, el que realment te "data de caducitat", quan una ànima està encarnada en un vehicle físic, és aquest propi vehicle físic o cos,   meravella de la matèria mitjançant la qual les ànimes, poden fer estades, relativament curtes o llargues, repetitives,  dins el cicle de la vida, per tal de viure les seves experiències en l'àmbit físic. 

Les experiències en l'àmbit físic han sigut de tota mena per l'ànima, que ha jugat tots els rols i papers imaginables, i tant traumàtiques a través del cicle com per arribar a generar l'oblit d'aspectes tant bàsics com l'origen, la identitat, la finalitat, etc.

                                                                                 

Una de les finalitats profundes de la meditació Raja Ioga és la d'acostar-nos, a reviure i rememorar plenament les ànimes que som, seguint aquestes pautes ioguis ancestrals.  Recuperar els sentits d'ingravidesa i d'incorporeïtat, tant naturals en el mateix origen de les ànimes.  I alhora recuperar la memòria esfondrada en la cíclica epopeia de l'experiència humana. 

Les tècniques de meditació porten a deixar (temporalment) el cos físic, -com s'ha dit- en una situació de comoditat, tranquil·litat, relaxament i serenor, on el cos pot restar esitones força llargues, mentre l'ànima recupera per instants la seva pròpia consciència de ser, ingràvida i incorpòria.  Per aquesta raó en el Raja Ioga no es fan postures gimnàstiques, de cap mena, ni complicades ni senzilles, al revés del Hata Ioga, que s'hi basa.  En el Raja Ioga, si sou molt pràctics en la postura del lotus -més pròpia d'orient que d'occident-, no hi ha cap inconvenient en que la practiqueu, sempre que no se us adoloreixi el cos i us condicioni o us suposi una trava per assolir els òptims resultats de la meditació. 

                       
                           HOM POT MEDITAR DES D'UNA SIMPLE CADIRA

Per això el Raja Ioga es pot realitzar asseguts en cadires, etc., i tant la gent jove com la gent gran  hi tenen  un fàcil accés, on només és important mantenir l'esquena dreta, per facilitar una respiració correcta i fluida.   Aquesta mateixa facilitat de poder deixar el cos d'una manera còmoda, tranquil·la i senzilla garanteix -gairebé- que qui medita pugui avançar amb èxit i aprofundir des del Silenci de la Ment, i accedir, tant als propis i antics sanskars (hàbits) com assolir la "perspectiva conscient" de la pròpia ànima que s'és. 
Assolint aquest estat hom pot arribar a conèixer tots els "lligams del passat": sanskars, l'ego més arrelat, els anomenats "comptes kàrmics", etc., per treballar-los, transformar-los o eliminar-los d'una vegada per totes.  Per tant, la meditació no és "tancar els ulls" i passivament "deixar-me dur pel que vingui", o be això que en diuen "deixar la ment en blanc" (que és poc més que impossible i innecessari): Jo puc "planificar" la meva pròpia meditació, no "esperar que surti el que surti".  Desdensificar el trànsit de "tot tipus" de pensaments, això si que es pot aconseguir i que els pensaments que jo, l'ànima generi, siguin pocs i d'elevada qualitat: això si que ho aconsegueixo a través de la meditació enfocada. 
La "consciència de cos" evidentment molt excessiva, generalment, fa que costi una mica, al principi, "dominar el cos", perquè resti quiet, tranquil i serè, en els primers balbucejos de la meditació.  Hi Ha aspectes bàsics, que hom pot aplicar, que fan que el cos i la ment es tornin més dòcils i adequats a la meditació, per exemple: proveu de practicar la dieta plenament vegetariana.  Notareu canvis molt notables en la ment i en la pràctica diària de la meditació...