"Creença i Coneixement": no son la mateixa cosa. La "creença" és una qüestió més propera al dubte, a allò que ens han ensenyat de petits i que, d'entrada no es qüestiona per ser la "Fe" dels "ancestres", la tradició dels pares i dels avis, o d'unes societats passades que ho han mantingut i traspassat a les gernacions fins el present. És una qüestió de "respecte i tradició", no pas d'experiència vivencial, donat que si fos així, ja no seria una "creença". Doncs allò que hom experimenta en si mateix és més aviat "certitud", no "creença". Una "creença" pot haver sortit d'un llibre, d'una llegenda, d'una tradició, algú ens la pot haver explicat verbalment i atreure'ns i creure'ns-la. I serà una "creença" que hom pot valorar enormement. La "creença religiosa", és més "devoció" popular i externa, i no tant quelcom que estimuli la pròpia recerca espiritual interior, com és ara el ioga i la meditació, que son més les "Eines del Coneixement".
El "coneixement" s'experimenta i es labora, de manera que cada ésser humà que el reconeix, l'evidencia íntimament segons el grau del propi "treball interior", que l'involucra i el responsabilitza objectivament. La "creença" no te aquesta exigència, en canvi el "coneixement" si, al menys per aquelles persones que el volen assolir, de manera profunda i entregada, a partir d'unes pautes i unes eines, que s'apliquen i s'incorporen en una filosofia de vida plenament practicable i on es pot experimentar "coneixement" de manera íntima i personal.
També és possible que "allò" que per mi és "coneixement", un altre ho titlli de "creença", però és del tot irrellevant, si tanmateix jo experimento i, per tant, visc una experiència profunda i alliçonadora, a través, per exemple, de la Meditació Raja Ioga, doncs tot allò que experimento i aprenc, per mi, ja no és "creença", sinó quelcom molt més tàcit, que em consta, que a dins meu "se segur" i ja no pot ser anomenat d'altre forma.
El "coneixement" sempre "es pot experimentar" i "proporciona eines per fer-ho", la "creença" en si, no s'experimenta d'igual manera i és més propensa al "dogmatisme" on ningú "s'ha de preguntar res", com per exemple allò que algunes religions en diuen "misteris": son indefinibles, inexplicables, indestriables, i només deixen dues opcions: creure'ls o no creure'ls. En cas de creure'ls se'n diu: Fe.
No pretenc pas menystenir a aquells o aquelles que feliçment son "creients" i així ho assumeixen. Tant sols intento fer una reflexió a partir de les paraules que venen a definir l'ideal, més o menys transcendent que s'hi amaga, i també segons l'ús que cada persona que les utilitza, en fa o pensa.
També és cert que quan per primera vegada rebo un coneixement, "li dono confiança, és a dir "me'l crec" -perquè encara no l'he experimentat-, i fins que això no succeeixi estaré en "fase de creient". I si mai no arribo a experimentar-lo, aquell "coneixement" restarà com una "creença". Si aplico be les eines i experimento aquell "coneixement", estaré en condicions de "corroborar-lo" per mi mateix, i ja no me'l "creuré més" sinó que en tindré una constància personal directa.
En general tothom és lliure de pensar el que cregui més convenient, encara que aquí això no ha estat sempre així, i avui, com és sabut, segueixen havent-hi països on la llibertat de pensament està "mal vista" o inclús "és perillosa". A Catalunya, avui hi ha aquesta llibertat, de manera que cadascú, "pensa i fa el que ha de fer" d'acord als seus propis principis i en funció de les pròpies circumstàncies. No obstant això, s'està produint un fet en aquests instants, i és que amplis sectors de població estan molt receptius pel que fa als temes espirituals. Ho he pogut constatar recentment sent partícip de la Fira Cuida't de Manresa, al llarg de gairebé tot el final de setmana (14 i 15 de març). En proposar a moltes de les persones que visitaven el recinte, conèixer la filosofia del Pensament Positiu combinada amb la Meditació Raja Ioga, convidant-les a l' Espai de Silenci a realitzar personalment petits "tastos" d'uns 20 minuts de durada, d'aquesta meditació, la més antiga segons la tradició, guiades per un expert professor, va cridar l'atenció de moltes persones que mostraven després la seva satisfacció pel que fa a la calma, la serenor, la pau, -i només ho havien experimentat 20 minuts!- . Us podeu imaginar integrar la meditació a la vostre vida, d'una manera estable i constant? Els beneficis mentals i espirituals que això reportaria? Qui no ho ha experimentat realment ignora això, o en tot cas està en la "creença" d' allò "que diuen" que es pot assolir a través de la meditació: Us quedarieu amb això, amb la "creença" d'allò que diuen? De fet, tothom és lliure de quedar-se amb allò que l'ompli més, allò que li doni més respostes i creixement, o no...
És només una reflexió per valorar el "coneixement" en contraposició a la "creença". Tampoc vol ser cap tipus de confrontació dialèctica, ni molt menys. Una reflexió que tothom pot fer...si ho creu oportú.*
