dimecres, 10 de setembre del 2014

CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA: L'ESTABILITAT D'UN ESTAT ELEVAT


Mantenir-se en l'estabilitat d' un estat de consciència espiritual, elevat o d'ànima, no és una qüestio de "meditar" d'en tant en quant o merament "relaxar-se".  Hom requereix un "esforç conscient", una decidida transformació personal integral, un canvi veritable i autèntic en els costums de vida i en la filosofia de viure, sempre des de la perspectiva que l'ésser humà "no és el seu cos" sinó la preciosíssima ànima que el condueix.  Cal partir d'aquesta premissa amb ferma determinació i adonar-se que totes les persones que hi ha al nostre entorn: familiars, amics, companys, coneguts i desconeguts, abans que res, identitàriament "som ànimes", i aquest és el tractament, el reconeixement, la relació que cal donar-nos mútuament en tots els àmbits de la vida:  vivenciar conscientment que tots aquells que ens envolten "son ànimes", com nosaltres mateixos,  te una importància cabdal, també, per auto-descobrir-nos com el que veritablement som i, alhora, rectificar la manera "eminentment corporal" o de "consciència de cos" en que es basen i presideixen, la immensa majoria de les relacions humanes.
La "consciència física o de cos"  ha descartat l'ànima que som i s'han establert per mil·lennis, primer l'oblit progressiu i després la ignorància més supina, "del que veritablement som i fem aquí, en aquest pla de la matèria".

                                                                                   

L'ànima que som, disposa d'un perfecte intel·lecte, virtuts i poders, és immortal i no pertany a aquest món físic, on  per ser-hi, cal un "cos físic" -que, per cert, tot i sent perible o caduc, limitat i descartable-, és una meravella biològica, que ens ha "sobrepassat" com a ànimes, a través de la ment i els seus cinc sentits físics i a través de nombroses existències, portant a la humanitat, a la "ignorància" del que "realment és"
Des del camí espiritual, des del pensament positiu i la meditació raja ioga, hom pot revertir a nivell individual la lamentable situació del col·lectiu humà.  Tothom pot revertir aquesta situació i cadascú per si: Però cal l'esforç i la determinació, la voluntat i la praxis.  Si es fa així, hom evita la peresa de l' "avui ho faig i demà si em ve de gust...",  pel treball continuat i permanent, que és el que veritablement "dona fruits", porta a "resultats" i a vivíssimes experiències internes i, òbviament, al silenci mental i  profund,  a la calma i a l'estabilitat en l'estat conscienciós més elevat, mitjançant el qual hom pot enfocar la vida des d'una perspectiva equilibrada i respectuosa, amb un mateix, amb els altres i amb l'entorn.  És quan es compleix fefaentment allò de: "quan jo canvio, el món canvia".

                                                                                      

És necessària la dieta vegetariana si hom es vol fer pràctic en la meditació raja ioga, en tot aquest treball espiritual d'auto-reconèixer-nos "com les ànimes que som", per exercir de nou aquesta "supremacia" sobre el vehicle en el que viatgem, controlar els aliments que realment ingereix aquest valuós vehicle, replantejar la sexualitat corporal, a fi i efecte de no dilapidar valuoses energies (l'ànima no necessita d'aquesta característica corporal) que,  contrariament a això, tendeix a esclavitzar a tants i tants humans en els paranys anihilants de l'auto-complaença i altres que se'n deriven.  Aquest grau de depuració corporal i celibat ben entès, es coneix com a "puresa", cosa que pot fer riure a alguns o recordar un "puritanisme religiós" més carregat de "moralitat reaccionaria"  que d'explicacions pràctiques i precises pel qui vol aprendre un camí espiritual pràctic, però que és un element del tot necessari, condició "sine qua non" per progressar en l'espiritualitat: per això ha de ser ben entès per poder ser ben practicat (contrariament es pot prestar a moltes confusions i fins "desviacions").
La "puresa" és imprescindible per recuperar la "consciència d'ànima" que és justament viure l' "estat original natural de l'ànima", això és, a més, tenir constantment "l'estat més elevat del record de la FONT d'on provenim i de l'ànima que som". Es quan l'intel·lecte es pot activar sense cap trava i les virtuts i qualitats innates de l'ànima llueixen i brillen a través de la mirada dels ulls en el cos físic, i també a través del "tron de l'ànima o tercer ull".      Aleshores la vibració que hom genera és lleugera i fluida, i porta en el seu si, la força lluminosa de l'Amor, la Pau, la Felicitat i tots els Poders de l'Ànima activats.