LA MEDITACIÓ: UNA EINA BÀSICA

La meditació te tantes aplicacions al nostre món, i en l'aprenentatge i l'aprofundiment espiritual, que s'ha anat tornant des de la seva antiga tradició mil·lenària, en una de les experiències més alliçonadores i dignes de ser viscudes.  Existeixen moltes maneres d'enfocar-la i de practicar-la, però tant les formes més senzilles com les més sofisticades d'entrada, aporten d'una manera intrínseca la calma, el silenci i la pau.  El iogui que persisteix en aquest aprofundiment a través de la pràctica diària, te l'oportunitat d'assolir experiències molt íntimes, personals i transcendents per la seva evolució integral.  Aquells que mediten tant sols per relaxar-se una estona, també extreuen un benefici d'aquest coneixement savi. Per tant, la meditació és objectivament una eina a mida del qui la fa servir.  Si l'aspiració és modesta, modesta serà l'eina.  Si hom vol esdevenir iogui, la meditació li serà una eina il·limitada que li permetrà d'arribar tant lluny com el propi esforç que hi esmerci.

La "meditació raja ioga" és, ben segur, la més "accessible" pels occidentals, que no estem acostumats a ser tant flexibles com a l'orient.  Aquesta és un tipus de meditació on no és imprescindible fer postures com el "lotus" o altres "assanes" (postures) que reclamen molt entrenament, joventut i una molt bona forma física per realitzar-les correctament.  L'única posició imprescindible és la que, còmodament, permet que l'esquena estigui dreta o recta a fi i efecte d'aconseguir una respiració correcta.

                      

                                                                              

                                DIFERENTS MANERES DE MEDITAR AMB POSTURES MES SUAUS

És a dir, que asseguts en una senzilla cadira i, en tot cas, ajudats per coixins puntuals col·locats estratègicament en la curvatura de l'esquena o en el cul de la cadira, hom aconseguirà "mitja hora" de quietud i aprofundiment, sense que el cos físic molesti el més mínim l'estona que es medita.  De fet, amb aquest sistema i una pràctica continuada el temps es pot allargar tant com es vulgui sense que els "ossos es clavin" ni cap dolor alteri al cos físic el més mínim, mentre dura la quietud i el silenci de la ment, en una meditació molt complerta que poden practicar joves i grans de quasevol edat inclosos els infants.   D'això també se'n ha dit el "ioga fàcil" bàsicament perquè és accessible a tothom, no obstant, la disciplina i la constància que tot iogui autèntic i seriós te d'observar i seguir, en el raja ioga, la te d'aplicar exactament igual.
La meditació és la pràctica mitjançant la qual hom es pot re-descobrir com a ànima, molt més enllà del raonament, vivint i explorant intensament la pròpia experiència.  Per exemple, re-viure l'experiència de la incorporeïtat (que l'ànima ja coneix en el seu si més profund, donat que és el seu "estat original")  que l'ànima ha oblidat en el transcurs de la seva experiència en el pla físic.  

                                                                                          

O deixar literalment el cos tranquil en una postura còmoda, on la respiració vagi fluint amb calma constant i el cos "no molesti" per res ( ben al contrari del que succeeix quan es practiquen postures "forçades" que poden arribar a ser doloroses i condicionar el progrés de la pràctica meditativa), i assolir així una experiència completa en total absència del cos.  És per això que la meditació resulta una eina fonamental quan hom es proposa d'una manera conscient recuperar la "consciència d'ànima" per damunt l'excessiva "consciència de cos" que caracteritza la Humanitat d'aquest final de Cicle. 

Així quan medito, jo, l'ànima incorporal viatjo amb la prestesa dels meus més nítids pensaments, em puc moure per l'espai estrellat, més enllà de l'atmosfera planetària, recobrant el meu "estat original" fora de la dimensió física, on he deixat el cos, que m'espera pacientment, serenament per quan decideixi tornar al camp de l'acció, de nou, en aquest món tridimensional. 

Quan medito, a part de rememorar el meu "estat original" d'ànima incorporal (sense cos), reforço la consciència de la memòria integral i dels llaços indelebles que m'uneixen a l'Ànima Suprema i a la Llar Original d'on provinc.   És important la meditació per sortir precisament de l'ensopiment en que, com a ànimes, hom ha restat al llarg d'incomptables etapes existencials, fins arribar a avui mateix, on es donen condicions molt especials, eines i mètodes per deixar, finalment, aquesta situació, "buidar motxilles" de tants temes "no resolts" en distints passats, per fer un "reset" ben objectiu i, finalment, poder restar ben nets en l'ara i aquí del moments que s'està vivint: no arrossegar res més del passat, és tanmateix quelcom ben convenient per encarar tot el nou que es va apropant, sense llasts inútils i pesades rèmores.

                                                                                

La meditació és un entrenament continu mitjançant el qual jo, l'ànima, em faig conscient una i altre vegada, del que verament sóc, i aprenc a conduir i a controlar el vehicle físic (el Cos) per medi del qual puc estar en aquest pla físic, així com també la ment i els pensaments que estic creant contínuament, i sabent que al final d'aquest Cicle, retorno amb renovat coneixement i saviesa a la Llar Còsmica d'Origen, d'on provinc, abans de continuar la meva experiència en un nou Cicle..*