ÉSSERS DE PAU VERS UN MÓN NOU

Tota ànima és un "ésser de pau" en la seva més profunda naturalesa, així com el seu "estat natural" és la felicitat.  I això és el que l'ànima transmet al vehicle físic, quan en disposa per moure's en aquest món tridimensional, com tots i totes els que llegiu aquestes ratlles. I també és aquí, en aquest món de la matèria densa, on sorgeixen les "distorsions" que han portat l'home -unió d'esperit i matèria-, a la confusió i a l'oblit de l'origen, la missió i el destí de les ànimes en descendir fins al pla físic per tal de conèixer-lo, experimentar i interactuar per temps indefinit.   Això ha portat dolor i desequilibri a la humanitat per llarguíssimes i interminables èpoques.   Tots els "llibres sagrats" de l'antigor, ens recorden de diferents maneres les etapes del "gran cicle còsmic" de cinc mil anys així com el descens progressiu de les ànimes vers la matèria densa:   així hom parla d'una "Edat d'Or" on l'estat de les ànimes és de completa plenitud i felicitat, no hi ha malalties, no hi ha dolor ni patiment per res, el cos anímic és subtil i lleuger, l'ànima immortal gaudeix de tots els seus atributs, qualitats i poders, la mort com a tal no existeix i tot és dins un "procés conscient" sense cap trauma, on l'ànima "canvia de vestit" i només viu en aquell "estat de perfecció i benaurança" sense que res la pugui pertorbar o confondre.  Tothom és conscient en aquella època, tant de si mateix com de la relació i l'enllaç permanent amb la Divinitat o Font Universal de Vida, que tot ho nodreix.  
                                 
                                                                                   

 L' "Edat d'Or" però,  acaba i comença lentament el descens de les ànimes, i hom penetra en la dita "Edat de Plata", on continua en bona part l'estat de consciència lúcida i benaurança general, però ja amb un matís de menys brillantor.  Passat aquest període o edat hom penetra en un altre on la magnitud del descens comença a ser ben palesa, és la dita "Edat del Coure":  les ànimes comencen un procés traumàtic i progressiu de materialització que afecta la seva lluminosa subtilesa, canviant la seva vibració energètica que es va tornant física bo i adaptant-se a aquest pla material:  la memòria es va perdent, la connexió "aparentment" es va afeblint i la progressiva pèrdua de perspectiva ho marca tot.  Res ja no s'assembla a les dues edats anteriors. I finalment les ànimes estan completament integrades en aquest món físic, fins a tal extrem, que en son presoneres, és l'anomenada "Edat del Ferro":  és l'època actual, on l'oblit del "qui som, d'on venim i a on anem" és extrem, la pèrdua de tot tipus de "valors progressius" és gairebé total, el vici i la degeneració a molts i diversos nivells, es manifesta arreu, i la manca de respecte per la Vida i l' Ecologia del Planeta Terra arriba a límits insostenibles: el regne de l' "Ego Plural" subjectiu i reactiu està instaurat en les jerarquies de poder polítiques i religioses i en bona part de la humanitat.

                                                                                   

                                                                                  

I hom pot pensar, en tota lògica:  I com és possible que després de l' "Edat del Ferro, pugui emergir una "nova Edat d'Or", quan la confusió i l'oblit, i la manca de lucidesa consciencial fan niu en la Humanitat?
Doncs just ara,  en plena "Edat del Ferro" sorgeix l'època del "salt de la Consciència", que se'n ha vingut a dir "Edat de la Confluència" (que apareix al final de l' Edat del Ferro), és aquesta que pren un dels seus punts més àlgics en el "solstici del 2012" (del que tant es va parlar, recordeu?), i que avui està continuant més potent que mai.   És aquesta "Edat de la Confluència" la que configura un "despertar de consciència mundial", carregat d'estímuls de la "puresa original de l'ànima", perquè l'enllaç de les ànimes amb la Font Universal de Vida, Baba, Déu, Ell-Ella, Pare-Mare (o com cadascú vulgui anomenar la Divinitat), ha sigut revitalitzat perquè com més millor, sinó tota la humanitat, pugui ressorgir (com l'Au Fènix) de les cendres obscures i fumejants d'aquesta "Edat del Ferro" a través d'una nítida i lluminosa Confluència dirigida a la "Nova Edat d'Or", la Nova Humanitat, el Nou Paradigma. 

                                                                         

                                                                                    

És per això, que és tant important ara, en el moment precís que estem vivint, de sentir i fer cas (des del propi Lliure Albir de cadascú) d'aquesta "crida interior", començar a buidar les respectives motxilles, de totes les càrregues inútils, començar d'assajar el retorn a la Consciència d'Ànima i anar deixant l'aferrat arrelament a la consciència material o física, per estar "a punt", "preparats" per la "Nova Edat d'Or" que tanmateix ja s'albira en l'horitzó.   Retornar als "valors i qualitats" de l'ànima: la pau, la puresa, la felicitat.   Sentir-nos ànimes, veure'ns de nou com les ànimes que som, i donar-nos aquest tractament els uns als altres, anar deixant el "meu" i el "teu" per compartir tot allò que se'ns ha posat a l'abast per "administrar i custodiar, respectar i estimar, des dels aspectes més humils i, en aparença, més anodins, fins a aquells de més extrema complexitat i responsabilitat. 
Deixar d'alimentar l' "Ego",  doncs com a ànima, no em cal. Desafeccionar-me és  un bon indici que l' "Ego queda enrere".  Deixar de "reaccionar", de "caure pres per la ira", de culpar per tot als demés, de "jutjar automàticament a tothom", de "penjar etiquetes a l'un i a l'altre", son bons simptomes per començar a recuperar, amb base, la "Consciència d' Ànima" i de que em "preparo" activament per viure els temps nous que s'apropen...  No cal esperar res més: ja és el moment*

                                                                                  

LES FALSES EMOCIONS DE L'EGO

                                         L' Ego multiple, divers, subjectiu i reactiu

Les emocions envolten la vida humana fins a l'extrem que aquesta sembla buida sense el seu concurs, persistència i diversitat, i a través de les quals hi ha molts aferraments i eufòries, alhora que també dolor i disgust, sobretot quan les emocions conclouen i hom pot sentir buidor, desolació i desig de repetició, per reviure-les una i altre vegada, malgrat que al final es reprodueixin indefectiblement aquests sentiments contraposats d'angoixa i descontentament.  Perquè l'origen de gran part d'aquestes emocions no és en la consciència,  i si en l'ego subjectiu i reactiu, enquistat en les arrels psíquiques de l'home des de temps immemorials. És per això que les emocions, en general, van lligades a altres circumstàncies personals, com expectatives que mai no s'acaben de resoldre, també amb altres mancances derivades d'anhels no aconseguits, i en global, al propi "ego" que, com esponja guarda aspectes "culturals" d'on en surten emocions que, tot i la seva intensitat momentània, son efímeres i buides, com la inconsciència que les ha generat.

L'ésser humà és procliu a "estats emocionals" alterats, perquè no és (genèricament parlant) "despert de consciència", aleshores l'energia subjectiva de l'"ego", és qui pren el lloc, a través de l'instrument meravellós de la ment, del que hauria de ser, pel seu natural, lloc d'expressió de les qualitats de l'Ànima, l'intel·lecte, i conseqüentment imbuint positivament la personalitat humana.  En no poder ser així, l' "ego" es fa amo i senyor (òbviament amb el consentiment de cadascú) generant tantes emocions que han arribat a formar part de la vida quotidiana, comú i corrent de les persones, amb una mal entesa "normalitat" que la societat, tal i com és, no només accepta, sinó que emmiralla i estimula, des de la "consciència" física o material que la  nodreix. 

                                                                                   

                          Pintura de Nicolas Roerich (Rússia 1874- Himalaia-India 1947)

Des d'una consciència emergent, que labora per ser plena, lúcida i completament "desperta en l'ara i aquí de tot instant", hom pot començar a prendre distància  i a mirar amb més perspectiva, tot el que prové de l' "ego" subjectiu i reactiu,  com ara moltes de les emocions que irrompen en la intimitat del viure quotidià amb tot l'ímpetu de "quelcom important", quan la realitat és que l'efecte és el d'una foguera que perd intensitat des del moment que s'ha creat, allò que se'n diu "un foc d'encenalls", allò que pretén d'enlluernar, i de fet ho aconsegueix, però que de seguida perd força per inconsistència, deixant tant sols el pòsit de la buidor que conté, però que mirant-ho des d'una perspectiva conscient ja no afectarà tant, o en el millor dels casos, no ho farà gents.  I és a això al que es tendeix si hom practica l'auto observança de moment en moment, amb cura, persistència i  d'una manera incorporada en la pròpia conducta i vida.
Des d'una consciència que va "despertant", un mateix es va capacitant per distingir el propi "estat de consciència"(Consciència d'Ànima), i allò que, com emoció regala l' "ego" com un "divertiment amb trampa inclosa" que invariablement deixa el buit i la tristor en el cor, quan s'acaba. 

                                                                                       

                           Pintura de Nicolas Roerich (Rússia 1874- Himalaia -India 1947)

Una consciència que s'està desvetllant és sinònim d'equilibri, un instrument que s'afina, on la més petita distorsió és notada i corregida, on res no pot grinyolar, i el possible impacte d'una emoció de l' "ego", resta esmorteït davant l' estat serè de la consciència, amb la calma de la ment, amb el silenci interior, amb la íntima recordança permanent que som ànimes amb qualitats pròpies i plenament independents de la personalitat egoica, que és intrínseca d'aquest món físic.
L'ésser humà amb consciència lúcida i plena, sap que és una lluminosa entitat vivent en múltiples etapes d'experimentació des de diferents cossos físics, que li serveixen d'eficaç vehicle per moure's en aquest àmbit dimensional.  Amb "consciència desperta" no hi ha més el risc d'un "ego" que es pugui apoderar del vehicle físic ni del seu  real conductor.
L'ésser humà amb "Consciència d'Ànima" te un estat generador de pau i felicitat, de calma i serenor, tant ampli...  I el fruïment vital de la VIDA és tant ple, tant íntegre, natural i senzill, que mai no es pot deixar arrossegar per simples i banals emocions generades per l' "ego subjectiu" que, com que ja no es pot alimentar de la inconsciència (com abans) no suposa cap perill que pugui fer trontollar la ment, generadora dels pensaments, i al servei de l'Ésser Intern. 

                                                                                  

                                                             Lotus