dilluns, 30 d’abril de 2018

SER PAU I SERENOR PER MEDITAR I VIURE

                                

Si em concentro amb la pau, és perquè és a dins meu, en l'ànima, doncs abans que res: sóc un ésser de
pau.  Si no fos així seria més que difícil assolir aquesta "concentració", o si fossin causes externes com ara preocupacions, neguits, etc., les que apareguessin quan em disposo a concentrar-me prèvia la meditació, seria dificultós i complicat avançar, com ja he experimentat...
Em puc concentrar si tinc "accés directe" a la pau, a la serenor interna, a la calma innata, o be m'he fet pràctic, quan vull meditar, a deixar de banda tots aquells aspectes externs del dia a dia, laborals, familiars, temes personals que m'impliquen, responsabilitats que he d'atendre si o si, qualsevol "problema" que es pugui qualificar així, i que pugui aparéixer en la pantalla de la ment com a element distorsionador.
Quan em disposo a practicar la meditació raja-ioga procuro "posar-me en linia" amb l'ànima que sóc (si és que me'n havia sortit) procurant situar-me justament en el moment present i deixant de banda en aquests instants tant apreciatius, tot allò que fa referència a la vida externa i a l'inter-actuar amb les altres ànimes, en els diferents escenaris del camp de l'acció; també a no identificar-me amb aquells pensaments inútils que em remeten al passat (on ja res no hi puc modificar) o al futur que, per previsible que sigui, encara no ha arribat.
                                                                                  
                                      
 
Medito des del present, l'ara i aquí més absolut, sols així puc arribar a reactivar la "consciència de l'ànima", que em permet la quieta meditació interior profunda, i també l'estat de consciència meditativa necessari per bellugar-me activament en el món extern.
Aquest "estat de consciència" és el que permet que aflorin en el vehicle físic o cos, les qualitats intrínseques de l'ànima: "pau, amor, veritat, felicitat, poder" que es combinen amb les virtuts com ara: "alegria, benvolença, honestedat, humilitat, maduresa, paciència, respecte, saviesa, serenor, tolerància, coratge..." enmig de moltes altres, a través del magnífic "processador biològic" que és el cervell físic i òrgans específics tant especials com per exemple, el cor, o a través del plexus solar, on hom pot sentir les emocions més elevades i profundes...
És mantenint aquest "estat de consciència" que puc disposar d'un intel·lecte net i pur, que arbitri tots els meus pensaments,  que posi "ordre" en la meva ment, en l'elaboració de cada pensament, sabent desestimar l'inútil, generant i conservant el millor.



                                                                                        



D'aquesta manera, jo, l'ànima, puc governar el vehicle físic amb el "poder" de la consciència.  Puc fer front a qualsevol desgavell de l'ego, de l'orgull, de l'enveja, la luxúria, la supèrbia, l'arrogància o la mentida, tant i tant vinculats a la personalitat externa o humana i als seus miratges, a la il·lusió enganyosa de maia.
Si no disposo de l' "estat de consciència" adequat, estable i equilibrat, puc ser víctima de qualsevol d'aquests elements en un sentit molt negatiu.  Si, al contrari, amb esforç i voluntat, el vaig aconseguint, no només reflexo la meva pau interior al vehicle fisic, juntament amb les "qualitats" i les "virtuts" internes, sinó que tot el millor de l'ànima que sóc presidirà si o si, tots els pensaments, actes i accions que generi i amb els que, d'alguna manera,  em pugui imvolucrar.
Així no perdo de vista l' ànima que sóc, i tot, en la meva experiència física, partirà i retornarà a aquesta consciència.  Aquesta és part de la Gran Saviesa que aporta l'estudi i la pràctica del Raja Ioga*
                                   

                               





                                                                            

dijous, 29 de març de 2018

CAP A UNA ESPIRITUALITAT PRÀCTICA: UN COMPROMIS DE L'ÀNIMA


És obvi que existeix una espiritualitat amb "eines" que permeten passar de la reflexió mental i el pensament elaborat (o creat) conscientment, a la pràctica, incorporada a la vida quotidiana, és a dir, sent veritablement conscient de l'ésser espiritual o ànima, que dona vida al meu vehicle físic o cos.  Aquesta consciència amb la que puc i he d'actuar en el camp de l'acció, fa que els meus actes i accions, siguin intuïts, discernits, avaluats per un intel·lecte net, pur i objectiu, que en garanteix l'eficàcia, el benefici i l'amorós acompanyament de les virtuts intrínseques, innates, instal·lades en la mateixa essència intemporal amb que l'Oceà de la Vida va dissenyar les ànimes: lluminoses i pacífiques, perquè poguessin experimentar en totes les edats del Gran Cicle, des de tots els angles i rols imaginables.  Des de la consciència plena amb tots els seus atributs, a la consciència desmemoriada i enfonsada en el llot de la densa dimensió.  Des de la joia de viure en felicitat i per la felicitat, a les misèries vicioses i insaciables d'aquest món tridimensional.  Des de la relació més propera i intensa amb l'Ànima Suprema fins a l'oblit d'aquest Amor essencial i cercant inútils suplències.  Des dels instants de trobar a faltar desesperadament el caliu del Pare-Mare i la llar, fins a trobar de nou la seva vibració invisible, a través dels sentits camins de la devoció... Desde perdre la noció del temps fins a la labor de recuperar-la, ja des de la beneïda "Confluència" d'aquest finmal dels temps...
 
                                                                              
 
 
És obvi que qui busca troba.  Però si trobo, m'he de comprometre, sinó, de que em serveix trobar?
La meditació raja-ioga, és una eina imprescindible per recuperar la "consciència de l'ànima", tornant al  lloc corresponent la "consciència física o de cos", que ho ha acaparat tot, fins a l'extrem de portar-me a l'oblit de l'ànima que sóc, a través de la personalitat corporal més barroera, a través de l'ego, l'enveja, l'orgull, la mentida, la luxúria, etc.,etc.  Res de nou sota el sol si no fos perquè "puc acceptar alegrement" les intervencions d'aquests "fantasmes psicològics" que, de vegades, amb un somriure convencional  s' "auto-justifiquen" com un mal menor que pot però, esclavitzar tota una vida. Es per això que no es pot baixar la guàrdia...
 
                                                                                     
 
 
És clar que cal el meu "propi esforç conscient" per reeixir en aquesta recuperació transcendental de la memòria d'allò que sóc...  No n'hi ha prou "només" amb lectures apropiades, en auscultar-me "només" quan em vagi be o em vingui de gust, la recerca i recuperació de la consciència de l'ànima, no és una qüestió "eventual", és un compromís que surt de la pròpia ànima que sóc, i que va millorant en enfoc i matisos a mida que sóc capaç de netejar-me més i més la ment i l'intel·lecte, des d'una puresa capaç de cristal·litzar en l'ànima per complet i també en el cos físic que la sustenta en tota la interacció en el camp de l'acció.
Els mals hàbits esdevinguts "necessitat" pel vehicle corporal, en l'intent de ser tallats, disminuits o veure's en "perill", es resisteixen, manifestant-se amb més força, com una bèstia ferida,  fent més dolorós l'esforç que s'esmerça per acabar amb ells, per reconduir hàbits saludables i de nou, refer conductes en el camí de la "consciència de l'ànima".
 
                                                                                     
 
D'aquí la determinació ferma i el coratge, que s'enforteixen amb la meditació raja-ioga diària, la dieta vagana-vegetariana, la correcta utilització de les energies, les caminades saludables a l'aire lliure, el silenci i la contemplació, sense oblidar mai el servei als altres, aplicant en tots els pensaments, paraules i accions, el Record del Més Elevat, per ser allò que en "hindi" se'n diu un karma-iogui, és a dir, aquell que realitza accions en el Record i en la consciència de les lleis del karma.
Persistint en aquest enfocament i estil de viure, procuro portar claror al meu interior i reflectir-la en els ulls, i en els pensaments positius que genero i envio a tot el meu entorn, d'igual manera que un escut de bons sentiments em protegeix de la negativitat que em pugui arribar de l'exterior.
No son "flors i violes", jo, l'ànima intento practicar la constància...  I si per cas m'entrebanco i caic, procuro alçar-me de seguida i seguir caminant amb humilitat i un somrís a la cara...*
 
                                                                                 





divendres, 2 de març de 2018

MEDITACIO I PENSAMENT

 
 
Per entrar en meditació, hi ha qui relaxa el cos físic adequadament i alhora es concentra, per exemple amb la pròpia respiració.  Un temps indefinit, fins a desembocar en un estat de "recerca i espera", confiant en un aprofundiment d'aquest "estat" cercant experiències o respostes.  S'acostumen a tancar els ulls com per millor gaudir de l'experiència interna.  Tot i que això, de vegades, acaba amb una dormida plàcida, que pot tallar d'arrel, l'intent de meditar...  Doncs meditar no és dormir.
En la meditació raja ioga, s'aprèn a meditar seguint també els passos de relaxació i concentració, però no es recomana que hom clogui els ulls sinó tenir-los semi-oberts, fixats en un punt.  Això evita la son i, contràriament al que podria semblar, això no impedeix la perfecta introversió vers el propi interior, a partir de la mateixa concentració.
 
 
                                                                      
 
 
Un altre aspecte a tenir en compte, és que la ment "no s'ha de buidar", a part, que és pràcticament impossible de fer-ho.  Però si que hom pot reduir-ne el flux de pensaments a uns pocs i bons.  Què es vol dir amb "pocs i bons"?   Doncs que no destorbin l'interès que s'ha posat en la meditació, és més, que fins i tot l'estimulin.  A partir d'un pensament positiu i escollit, hom pot meditar.  No necessàriament cal l'absència total i íntegra de pensaments.   Quan "calmo la ment" és per reduir el flux desmesurat de pensaments diversos i decidir amb quins em quedo.   Amb la pràctica de la meditació els pensaments que no vull tenir (per inútils i negatius) acaben per distanciar-se i fondre's, i alhora, es va produint una selecció de qualitat que sempre em servirà per meditar.
Amb la meditació raja ioga, exploro el meu interior, i amb paciència, em vaig fent conscient de l'ésser que sóc.  Des d'aquesta "consciència" puc crear un diàleg molt especial amb la divina Font, d'on provinc i a on he de tornar.  La "meditació raja ioga" és l'eina per tots els buscadors.  Però això cadascú ho decideix fent el propi camí, trobant-la, coneixent-la i practicant-la.
 
 
El cos fisic, del qual em serveixo com a ànima, ha representat un "trauma" tant fort per mi mateix! M'ha fet oblidar per llargues etapes "qui era jo i d'on venia. i perquè venia aquí..?"  I el perquè del sofriment, i del "teatre de la vida", amb tants i tants actors interpretant els seus rols, i intercanviant-los en tantes i tantes etapes..!   Jo, tanmateix l'ànima que vitalitza a aquest cos perible, he d'anar recordant qui sóc, com part vital d'aquesta experiència, d'aquesta llarga exploració...
I és des d'aquest cos físic -que relaxo-, que "medito" jo, l'ànima, per recuperar la memòria perduda, i el sentit holístic que m'interrelaciona amb tot el Cicle.
La pau, l'amor, la veritat, el poder, la felicitat, qualitats intrínseques que se inscrites en el profund de l'ànima immortal, m'acompanyen com amorós escut virtuós davant els miratges de Maia (el desig, l'ego i tots els seus aliats...).
Amb la meditació raja ioga puc recuperar la "consciència de l'ànima" que sóc, posar "ordre" en la meva ment i esdevenir el creador dels meus propis pensaments, dialogar amb la Font suprema, i apropar aquestes valiosíssimes eines a tothom...
 
                                                                        

 
 
 
 
 
 
 


 
 


dilluns, 22 de gener de 2018

VIDA INTERIOR VERSUS VIDA EXTERIOR (De Dins Cap a Fora)


Viure amb equilibri l'intern i l'extern, de vegades o, molt sovint, és quelcom difícil de conciliar.  Anem per parts:  si una persona no ha fet la distinció entre "intern i extern", d'entrada pot ser que no es plantegi aquest "equilibri", tot i patir, tal vegada, les conseqüències de no tenir-lo i, alhora, d'ignorar-lo.
Però si hom ja mira el propi món interior, espiritual, i ja actua des d'aquests paràmetres, amb la seva actitud davant la vida, amb la forma de plantejar-se les relacions amb els altres, tota la part externa, etc., si que convindrà que, aquest equilibri, a més d'imprescindible, esdevé fàcil i senzill, per viure amb la base sòlida de les qualitats intrínseques de l'ànima (Felicitat, Pau, Amor, Veritat, Poder.)
Equilibrar les dues parts, per exemple, no vol dir, que en la part "externa" hom no hi pugui prendre part o n'hagi de prescindir, tot al contrari, és participar amb reflexió i consciència, la qual cosa donarà millors resultats personals i col·lectius.   Si tot parteix de la reflexió interior, no hi ha "perill" que la part externa sobrepassi mai la persona fins a un extrem angoixant. La relació "intern-extern" es produeix adequadament, així l'una no interfereix en l'altre sinó que es complementen perfectament. 

                                                                                   
                             

Des del Pensament Positiu i la Meditació Raja Ioga, sempre es diu que, en tots els aspectes de la vida cal anar "De Dins Cap a Fora" puig que això facilita aquest "equilibri intern i extern" i, finalment, el "circuit" es completa amb molta facilitat "tornem al nostre interior" per sortir-ne quan calgui, per cooperar, per ajudar, per assistir, per fer un servei humanitari a qui el necessiti, o simplement fer front a qualsevol circumstància que requereixi la meva atenció conscient.
Hi ha maneres de "controlar" i veure si tanmateix "funciono" dins aquests paràmetres "de dins cap a fora", i això es pot fer amb la "pràctica de l'observador desaferrat".   Què és l' observador desaferrat ?
És quan no m'aferro, ni m'acosto de manera "reactiva" a qualsevol circumstància que se'm presenti i per dura que pugui ser.   És quan conservo dins meu una estabilitat bàsica que prové d'un estat introspectiu, que em condiciona amb "naturalitat" a passar per dintre meu (introspecció ràpida) abans d'atendre la circumstància que m'ha sortit al pas i que em reclama.  Així la meva atenció "sempre serà conscient".   Mentre que si no faig en mi aquest procés, i atenc la circumstància de manera "reactiva", en comptes de resoldre-la pot ser que l'agreugi encara més.
D'aquí el valor d'estar "sempre a punt" per actuar "de dins cap a fora", això és, equilibrant la vida interior i la vida exterior*

                                                                             



                                                                                     
                                                                         

diumenge, 14 de gener de 2018

NO ES POT DONAR ALLÒ QUE NO ES TE


Per més bons sentiments que hom hi posi: hom no pot donar allò que no te.   I no parlem de coses materials, sinó sutíls, com ara l' "energia positiva", la bona vibració, la Pau, l'Amor, la Tolerància, etc.:  si abans no ho sento a dins meu, com pretenc donar-ho als altres?  Primerament he de ser jo mateix pacífic, amorós, tolerant i generaré "l'energia positiva", les bones vibracions.   Tot seguit ja ho podré compartir amb els altres, amb qui ho necessiti, i així sí que estaré en disposició d'oferir un servei altruista meravellós. 

Amb la "meditació" i la "filosofia del pensament positiu" restauro dintre meu els "poders innats de l'ànima", els "re-configuro", els "activo" en benefici propi i de tots els altres a qui podré ajudar.   Això, d'una manera conscient, estabilitza la meva vida, em retorna l'equilibri i la força, i em capacita per ajudar a tots els meus semblants, sigui quin sigui l'escenari: guerres, hospitals, presons, pobresa, malaltia, sofriment, malestar i angoixa.   I no només a les persones, sinó també a l'ambient social, i més a l'engròs, l'atmosfera planetària, sota la que es mou la Humanitat.

                                                                                  

Així hom pot començar d'entendre la "força positiva i regenerativa que pot generar" un grup tanmateix equilibrat i empoderat, que a través de la "meditació raja ioga" enviï energia i vibració al Planeta, a la Humanitat, etc.

Aquest és el "sentit" de Meditacions Globals de tanta transcendència i mediació, com la que organitza, des de ja fa molts anys, l'Associació Espiritual Mundial Brahma Kumaris, cada tercer diumenge de mes:  LA MEDITACIÓ MUNDIAL PER LA PAU, amb la sincronia que estableixen els diferents horaris de cada continent i país, i unint-se també a "altres forces espirituals benèfiques" actuant també en la mateixa direcció. 

                                                                                     



Vegem doncs si n'és d'important l'estar "endreçats" interiorment, ser espiritualment empoderats, ser pletòrics sempre d'energies positives i bones vibracions, per poder-les compartir individualment i col·lectiva.
Si en som deficitaris (d'energies positives i bones vibracions) cap d'aquests serveis no es podrà fer, cosa que voldrà dir que hom segueix vivint en la inconsciència, en l'extern, en la consciència física o de cos, i deixant de banda tot aquests seguit de possibilitats, poders i bons serveis que, potencialment, estan a les mans de tothom, sense excepció, per ser utilitzats i realitzar-se amb consciència i saviesa.
No puc "renunciar" a la pròpia identitat espiritual:  és allò que realment sóc, el que em permet equilibri, viure de dins cap a fora, i no a l'inrevés (val la pena recordar, aquí, que el cos físic és el "vehicle" i que jo, l'ànima, sóc el conductor)  i que la Veritat, l'Amor, la Pau, la Fortalesa i la Felicitat,  constitueixen la "base perenne" de l'ànima.
Heus aquí que aquest Tresor, aquest Cabal preciosíssim, ha de fluir amb naturalitat en tots els àmbits de la VIDA*

                                                                                 



                                                                                             

dimarts, 2 de gener de 2018

DEIXAR LA "DISTRACCIÓ" PER POSAR "ATENCIÓ"



Estar en el món espiritual no equival a estar "fora" de la realitat.   Viure una vida profundament entregada a l'espiritualitat, al servei, a l'altruisme, i a enfocar-ho tot en la vida, des d'aquesta perspectiva, de cap manera vol dir "oblidar" el dia a dia, el món quotidià on es viu.   Ni vol dir "donar l'esquena" a les situacions socials i polítiques que estan succeint, i sobretot les de més proximitat.   No vol dir que hom no pugui tenir "criteri" sobre les injustícies, la violència (de tot tipus, de petita i gran escala) de pensaments, paraules i accions que fuetegen i sacsegen els quatre punts cardinals d'aquest turmentat planeta.   Estar en el món espiritual, no és submergir-me en un desert, en una illa solitària o en la més aïllada de les coves,  va molt més enllà d'aquests estereotips i tòpics.
Des de la perspectiva del "Raja Ioga" i del "Pensament Positiu", quan visc la "meva" espiritualitat des del cor d'un poble o ciutat, en un barri heterogeni, amb persones de tarannàs molt diversos, no puc obviar aquesta convivència, sinó sent un veí més, que procurarà fer les millors aportacions de tot gènere, i sent una persona amb qui tothom pot confiar de cara als projectes socials, culturals i espirituals que es plantegin, pel desenvolupament i benestar comunitaris, així com també per assolir noves fites de progrés i respecte que beneficiïn a tothom.

                                                                                                
                                         

Des del "Pensament Positiu" canvio la meva actitud i començo per esdevenir un "observador desaferrat".   Què vol dir això?   Que a partir d'ara i de mica en mica, deixo de ser i tenir una "actitud reactiva" davant tot en la vida, i sobretot en tot tipus de conflictes que es produeixin al meu voltant.   I en enfrontar-los, en comptes de "reaccionar", "reflexionaré", i d'aquesta manera la meva resposta al "tema que sigui" serà de l'ànima i, per tant, molt més "objectiva", "portadora de solucions que beneficiaran a tots" i mai empitjoraran les situacions.
Què vol dir que la resposta serà de l'ànima?   Que abans d'intervenir en el "conflicte o situació" faig una introversió ràpida (de minuts, segons: el que demani el cas), i la resposta que donaré em sortirà de dins: segura, serena, pacífica, amorosa, de plena concòrdia: servirà per qualsevol part enfrontada.    Si jo "canvio", el meu entorn també canvia: s'ha fet un eslògan famós.   
Ser desaferrat també és no fer-me esclau de les situacions que m'arriben, no quedar-m'hi "literalment enganxat".  Aprendre a ser "desaferrat" és una veritable garantia d'equilibri davant tota situació.    Ser "reactiu" és ser "inconscient", és el "si t'endevino, t'ensopego", i és ser candidat a no solucionar un problema sinó a "empitjorar-lo".

                                                                                              
                                     

Amb aquesta mateixa actitud em cal ser partícip del món que m'envolta, sempre analitzar tota situació des de l'ànima que sóc (i que ets) per ser una personificació de la Pau, l'Amor, la Felicitat, i moltes altres virtuts així com també la "Puresa", que l'ànima porta gravada al seu si, com un llegat d'eternitats, que fins i tot així, s'oblida, com s'oblida el "record del Pare" si em deixo portar per la "consciència corporal" que emana d'aquesta època "caduca en tants aspectes", que només refaig si em situo en la llum de la "Confluència més Auspiciosa" i buido tot el pes inútil que arrossego en la motxilla de tants ahirs en el temps...
Tot plegat també passa per si "acabo la distracció" (controlo tot el que em pot distreure) i concentro la meva atenció en el viure de cada moment i de cada instant, i hi poso tota la "consciència necessària" per no "caure" en cap dels oblits que poden allunyar-me del camí que vull seguir transitant.
Per això he dit, en començar aquesta reflexió que estar en el món espiritual, no equival a estar "fora de la realitat", sinó tot el contrari, contemplar la realitat d'una forma més objectiva, madura i completa, sent capaç de comprendre-la molt millor, podent servir i ajudar als altres d'una forma eficient i altruista.

            QUE TINGUEU UN MOLT ATENT ANY 2018

                                                     

                                                           



   


dilluns, 25 de desembre de 2017

MARATÓ DE SILENCI COMPARTIT A MANRESA I ARREU...

                                   Imatge de la 1ª sessió de la Marató de Silenci a Manresa

Racionalitat "sense consciència" és una "anomalia" greu.  Probablement s'ha "danyat" el contacte imprescindible entre "ànima i cos físic" i el cos físic "actua per lliure" sense el control de la consciència".   Dit així "sembla un galimaties" però és més simple del que hom pugui imaginar.  Com hem dit altres vegades des d'aquest "blog", els éssers humans som ànimes abans que cossos.  L'ànima és l'autèntica identitat humana, el cos físic tant sols és un "vehicle".  Un fantàstic vehicle, ordenador biològic, un processador únic.   
L'ànima és qui experimenta, qui explora, qui viu en primera persona, qui pateix, qui s'angoixa, qui plora, qui riu, qui perdona, qui aprèn, qui estima: a través del cos físic i el seu processador, el cervell.   
Si el "processador" del cos físic es "desconnecta" de l'ànima,  ve el desequilibri, la inconsciència.   La immensa majoria dels mals de la humanitat, venen molt d'aquesta "inconsciència", que també es torna global i col·lectiva adquirint una perillosa força. 
Tot i que també passa en sentit contrari quan grans col·lectius "conscients" mediten per la PAU, per sanar el planeta, perquè aquest quedi protegit per una "malla energètica positiva i conscient", que aturi, que freni, que fongui la malignitat, l'ànsia de poder i la violència d'alguns que amb la seva actitud inconscient posen en perill el vaixell o la nau de tots.

                                                                                   


Tanmateix això te de començar per un mateix, de forma individual (recordeu: quan jo canvio -conscientment- el món canvia) i aleshores s'incideix en l'entorn més proper, per anar creant aquesta resiliència, aquesta empatia natural, positiva i transformadora.    Aquesta "empatia" estimula prou a la meditació raja ioga (la que hom practica a Brahma Kumaris)  i que és la que amb paciència, tenacitat i pràctica em porta a la "CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA", és a dir, a recordar permanentment l' ÀNIMA QUE SÓC, i per tant, a evitar que mai no es produeixi un tall o un curt circuit entre l' ànima que sóc i el vehicle físic corporal amb el seu processador cerebral.    El vehicle físic SEMPRE te d'estar controlat per l'ànima: la veritable Entitat Espiritual.
A Manresa també se celebra (tots els dimecres de l'any i a la Plaça Porxada, a les 18 -horari de tardor-hivern) aquesta MARATÓ SILENCI COMPARTIT convocada per la plataforma País Conscient, i diversos grups espirituals i de meditació -entre ells Brahma Kumaris-, on amb "consciència" es preten que la Calma, la Serenor i la Pau, vagin substituint en l'ambient l'atmosfera enrarida que s'ha anat generant aquests últims mesos a Catalunya,  que se suavitzi el tracte entre les persones, i que l'un respecti a l'altre verament, que tot sentiment d'odi, de rebenja, de malignitat, doni pas a una Tolerància ben entesa, a un sentiment d'humilitat i de perdó i de veritable germanor i convivència, davant les arrogàncies invictes i els orgulls sempiterns...

                                                                            
                                       

Això és el que es pretén des d'aquesta "Marató de SILENCI", ajudar a descobrir a les persones l'eina extraordinària que és la MEDITACIÓ  i el seu poder intrínsec quan un grup d'ànimes conscients es proposa revestir-ho tot de PAU, AMOR I BONS SENTIMENTS, i reprendre el sentit de GERMANOR del qual tota la humanitat som DIPOSITARIS.
LA MARATÓ DE SILENCI COMPARTIT es realitza a les principals ciutats i pobles.  Si en el teu poble o ciutat encara ningú no ha dit res d'això, sigues tu qui ho comenci, qui ho generi, en un espai públic de fàcil accés, on es pugui arribar a moltes persones.  COM MÉS SEREM MÉS HO ACONSEGUIREM.  OM SHANTI.