dilluns, 22 de gener de 2018

VIDA INTERIOR VERSUS VIDA EXTERIOR (De Dins Cap a Fora)


Viure amb equilibri l'intern i l'extern, de vegades o, molt sovint, és quelcom difícil de conciliar.  Anem per parts:  si una persona no ha fet la distinció entre "intern i extern", d'entrada pot ser que no es plantegi aquest "equilibri", tot i patir, tal vegada, les conseqüències de no tenir-lo i, alhora, d'ignorar-lo.
Però si hom ja mira el propi món interior, espiritual, i ja actua des d'aquests paràmetres, amb la seva actitud davant la vida, amb la forma de plantejar-se les relacions amb els altres, tota la part externa, etc., si que convindrà que, aquest equilibri, a més d'imprescindible, esdevé fàcil i senzill, per viure amb la base sòlida de les qualitats intrínseques de l'ànima (Felicitat, Pau, Amor, Veritat, Poder.)
Equilibrar les dues parts, per exemple, no vol dir, que en la part "externa" hom no hi pugui prendre part o n'hagi de prescindir, tot al contrari, és participar amb reflexió i consciència, la qual cosa donarà millors resultats personals i col·lectius.   Si tot parteix de la reflexió interior, no hi ha "perill" que la part externa sobrepassi mai la persona fins a un extrem angoixant. La relació "intern-extern" es produeix adequadament, així l'una no interfereix en l'altre sinó que es complementen perfectament. 

                                                                                   
                             

Des del Pensament Positiu i la Meditació Raja Ioga, sempre es diu que, en tots els aspectes de la vida cal anar "De Dins Cap a Fora" puig que això facilita aquest "equilibri intern i extern" i, finalment, el "circuit" es completa amb molta facilitat "tornem al nostre interior" per sortir-ne quan calgui, per cooperar, per ajudar, per assistir, per fer un servei humanitari a qui el necessiti, o simplement fer front a qualsevol circumstància que requereixi la meva atenció conscient.
Hi ha maneres de "controlar" i veure si tanmateix "funciono" dins aquests paràmetres "de dins cap a fora", i això es pot fer amb la "pràctica de l'observador desaferrat".   Què és l' observador desaferrat ?
És quan no m'aferro, ni m'acosto de manera "reactiva" a qualsevol circumstància que se'm presenti i per dura que pugui ser.   És quan conservo dins meu una estabilitat bàsica que prové d'un estat introspectiu, que em condiciona amb "naturalitat" a passar per dintre meu (introspecció ràpida) abans d'atendre la circumstància que m'ha sortit al pas i que em reclama.  Així la meva atenció "sempre serà conscient".   Mentre que si no faig en mi aquest procés, i atenc la circumstància de manera "reactiva", en comptes de resoldre-la pot ser que l'agreugi encara més.
D'aquí el valor d'estar "sempre a punt" per actuar "de dins cap a fora", això és, equilibrant la vida interior i la vida exterior*

                                                                             



                                                                                     
                                                                         

diumenge, 14 de gener de 2018

NO ES POT DONAR ALLÒ QUE NO ES TE


Per més bons sentiments que hom hi posi: hom no pot donar allò que no te.   I no parlem de coses materials, sinó sutíls, com ara l' "energia positiva", la bona vibració, la Pau, l'Amor, la Tolerància, etc.:  si abans no ho sento a dins meu, com pretenc donar-ho als altres?  Primerament he de ser jo mateix pacífic, amorós, tolerant i generaré "l'energia positiva", les bones vibracions.   Tot seguit ja ho podré compartir amb els altres, amb qui ho necessiti, i així sí que estaré en disposició d'oferir un servei altruista meravellós. 

Amb la "meditació" i la "filosofia del pensament positiu" restauro dintre meu els "poders innats de l'ànima", els "re-configuro", els "activo" en benefici propi i de tots els altres a qui podré ajudar.   Això, d'una manera conscient, estabilitza la meva vida, em retorna l'equilibri i la força, i em capacita per ajudar a tots els meus semblants, sigui quin sigui l'escenari: guerres, hospitals, presons, pobresa, malaltia, sofriment, malestar i angoixa.   I no només a les persones, sinó també a l'ambient social, i més a l'engròs, l'atmosfera planetària, sota la que es mou la Humanitat.

                                                                                  

Així hom pot començar d'entendre la "força positiva i regenerativa que pot generar" un grup tanmateix equilibrat i empoderat, que a través de la "meditació raja ioga" enviï energia i vibració al Planeta, a la Humanitat, etc.

Aquest és el "sentit" de Meditacions Globals de tanta transcendència i mediació, com la que organitza, des de ja fa molts anys, l'Associació Espiritual Mundial Brahma Kumaris, cada tercer diumenge de mes:  LA MEDITACIÓ MUNDIAL PER LA PAU, amb la sincronia que estableixen els diferents horaris de cada continent i país, i unint-se també a "altres forces espirituals benèfiques" actuant també en la mateixa direcció. 

                                                                                     



Vegem doncs si n'és d'important l'estar "endreçats" interiorment, ser espiritualment empoderats, ser pletòrics sempre d'energies positives i bones vibracions, per poder-les compartir individualment i col·lectiva.
Si en som deficitaris (d'energies positives i bones vibracions) cap d'aquests serveis no es podrà fer, cosa que voldrà dir que hom segueix vivint en la inconsciència, en l'extern, en la consciència física o de cos, i deixant de banda tot aquests seguit de possibilitats, poders i bons serveis que, potencialment, estan a les mans de tothom, sense excepció, per ser utilitzats i realitzar-se amb consciència i saviesa.
No puc "renunciar" a la pròpia identitat espiritual:  és allò que realment sóc, el que em permet equilibri, viure de dins cap a fora, i no a l'inrevés (val la pena recordar, aquí, que el cos físic és el "vehicle" i que jo, l'ànima, sóc el conductor)  i que la Veritat, l'Amor, la Pau, la Fortalesa i la Felicitat,  constitueixen la "base perenne" de l'ànima.
Heus aquí que aquest Tresor, aquest Cabal preciosíssim, ha de fluir amb naturalitat en tots els àmbits de la VIDA*

                                                                                 



                                                                                             

dimarts, 2 de gener de 2018

DEIXAR LA "DISTRACCIÓ" PER POSAR "ATENCIÓ"



Estar en el món espiritual no equival a estar "fora" de la realitat.   Viure una vida profundament entregada a l'espiritualitat, al servei, a l'altruisme, i a enfocar-ho tot en la vida, des d'aquesta perspectiva, de cap manera vol dir "oblidar" el dia a dia, el món quotidià on es viu.   Ni vol dir "donar l'esquena" a les situacions socials i polítiques que estan succeint, i sobretot les de més proximitat.   No vol dir que hom no pugui tenir "criteri" sobre les injustícies, la violència (de tot tipus, de petita i gran escala) de pensaments, paraules i accions que fuetegen i sacsegen els quatre punts cardinals d'aquest turmentat planeta.   Estar en el món espiritual, no és submergir-me en un desert, en una illa solitària o en la més aïllada de les coves,  va molt més enllà d'aquests estereotips i tòpics.
Des de la perspectiva del "Raja Ioga" i del "Pensament Positiu", quan visc la "meva" espiritualitat des del cor d'un poble o ciutat, en un barri heterogeni, amb persones de tarannàs molt diversos, no puc obviar aquesta convivència, sinó sent un veí més, que procurarà fer les millors aportacions de tot gènere, i sent una persona amb qui tothom pot confiar de cara als projectes socials, culturals i espirituals que es plantegin, pel desenvolupament i benestar comunitaris, així com també per assolir noves fites de progrés i respecte que beneficiïn a tothom.

                                                                                                
                                         

Des del "Pensament Positiu" canvio la meva actitud i començo per esdevenir un "observador desaferrat".   Què vol dir això?   Que a partir d'ara i de mica en mica, deixo de ser i tenir una "actitud reactiva" davant tot en la vida, i sobretot en tot tipus de conflictes que es produeixin al meu voltant.   I en enfrontar-los, en comptes de "reaccionar", "reflexionaré", i d'aquesta manera la meva resposta al "tema que sigui" serà de l'ànima i, per tant, molt més "objectiva", "portadora de solucions que beneficiaran a tots" i mai empitjoraran les situacions.
Què vol dir que la resposta serà de l'ànima?   Que abans d'intervenir en el "conflicte o situació" faig una introversió ràpida (de minuts, segons: el que demani el cas), i la resposta que donaré em sortirà de dins: segura, serena, pacífica, amorosa, de plena concòrdia: servirà per qualsevol part enfrontada.    Si jo "canvio", el meu entorn també canvia: s'ha fet un eslògan famós.   
Ser desaferrat també és no fer-me esclau de les situacions que m'arriben, no quedar-m'hi "literalment enganxat".  Aprendre a ser "desaferrat" és una veritable garantia d'equilibri davant tota situació.    Ser "reactiu" és ser "inconscient", és el "si t'endevino, t'ensopego", i és ser candidat a no solucionar un problema sinó a "empitjorar-lo".

                                                                                              
                                     

Amb aquesta mateixa actitud em cal ser partícip del món que m'envolta, sempre analitzar tota situació des de l'ànima que sóc (i que ets) per ser una personificació de la Pau, l'Amor, la Felicitat, i moltes altres virtuts així com també la "Puresa", que l'ànima porta gravada al seu si, com un llegat d'eternitats, que fins i tot així, s'oblida, com s'oblida el "record del Pare" si em deixo portar per la "consciència corporal" que emana d'aquesta època "caduca en tants aspectes", que només refaig si em situo en la llum de la "Confluència més Auspiciosa" i buido tot el pes inútil que arrossego en la motxilla de tants ahirs en el temps...
Tot plegat també passa per si "acabo la distracció" (controlo tot el que em pot distreure) i concentro la meva atenció en el viure de cada moment i de cada instant, i hi poso tota la "consciència necessària" per no "caure" en cap dels oblits que poden allunyar-me del camí que vull seguir transitant.
Per això he dit, en començar aquesta reflexió que estar en el món espiritual, no equival a estar "fora de la realitat", sinó tot el contrari, contemplar la realitat d'una forma més objectiva, madura i completa, sent capaç de comprendre-la molt millor, podent servir i ajudar als altres d'una forma eficient i altruista.

            QUE TINGUEU UN MOLT ATENT ANY 2018

                                                     

                                                           



   


dilluns, 25 de desembre de 2017

MARATÓ DE SILENCI COMPARTIT A MANRESA I ARREU...

                                   Imatge de la 1ª sessió de la Marató de Silenci a Manresa

Racionalitat "sense consciència" és una "anomalia" greu.  Probablement s'ha "danyat" el contacte imprescindible entre "ànima i cos físic" i el cos físic "actua per lliure" sense el control de la consciència".   Dit així "sembla un galimaties" però és més simple del que hom pugui imaginar.  Com hem dit altres vegades des d'aquest "blog", els éssers humans som ànimes abans que cossos.  L'ànima és l'autèntica identitat humana, el cos físic tant sols és un "vehicle".  Un fantàstic vehicle, ordenador biològic, un processador únic.   
L'ànima és qui experimenta, qui explora, qui viu en primera persona, qui pateix, qui s'angoixa, qui plora, qui riu, qui perdona, qui aprèn, qui estima: a través del cos físic i el seu processador, el cervell.   
Si el "processador" del cos físic es "desconnecta" de l'ànima,  ve el desequilibri, la inconsciència.   La immensa majoria dels mals de la humanitat, venen molt d'aquesta "inconsciència", que també es torna global i col·lectiva adquirint una perillosa força. 
Tot i que també passa en sentit contrari quan grans col·lectius "conscients" mediten per la PAU, per sanar el planeta, perquè aquest quedi protegit per una "malla energètica positiva i conscient", que aturi, que freni, que fongui la malignitat, l'ànsia de poder i la violència d'alguns que amb la seva actitud inconscient posen en perill el vaixell o la nau de tots.

                                                                                   


Tanmateix això te de començar per un mateix, de forma individual (recordeu: quan jo canvio -conscientment- el món canvia) i aleshores s'incideix en l'entorn més proper, per anar creant aquesta resiliència, aquesta empatia natural, positiva i transformadora.    Aquesta "empatia" estimula prou a la meditació raja ioga (la que hom practica a Brahma Kumaris)  i que és la que amb paciència, tenacitat i pràctica em porta a la "CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA", és a dir, a recordar permanentment l' ÀNIMA QUE SÓC, i per tant, a evitar que mai no es produeixi un tall o un curt circuit entre l' ànima que sóc i el vehicle físic corporal amb el seu processador cerebral.    El vehicle físic SEMPRE te d'estar controlat per l'ànima: la veritable Entitat Espiritual.
A Manresa també se celebra (tots els dimecres de l'any i a la Plaça Porxada, a les 18 -horari de tardor-hivern) aquesta MARATÓ SILENCI COMPARTIT convocada per la plataforma País Conscient, i diversos grups espirituals i de meditació -entre ells Brahma Kumaris-, on amb "consciència" es preten que la Calma, la Serenor i la Pau, vagin substituint en l'ambient l'atmosfera enrarida que s'ha anat generant aquests últims mesos a Catalunya,  que se suavitzi el tracte entre les persones, i que l'un respecti a l'altre verament, que tot sentiment d'odi, de rebenja, de malignitat, doni pas a una Tolerància ben entesa, a un sentiment d'humilitat i de perdó i de veritable germanor i convivència, davant les arrogàncies invictes i els orgulls sempiterns...

                                                                            
                                       

Això és el que es pretén des d'aquesta "Marató de SILENCI", ajudar a descobrir a les persones l'eina extraordinària que és la MEDITACIÓ  i el seu poder intrínsec quan un grup d'ànimes conscients es proposa revestir-ho tot de PAU, AMOR I BONS SENTIMENTS, i reprendre el sentit de GERMANOR del qual tota la humanitat som DIPOSITARIS.
LA MARATÓ DE SILENCI COMPARTIT es realitza a les principals ciutats i pobles.  Si en el teu poble o ciutat encara ningú no ha dit res d'això, sigues tu qui ho comenci, qui ho generi, en un espai públic de fàcil accés, on es pugui arribar a moltes persones.  COM MÉS SEREM MÉS HO ACONSEGUIREM.  OM SHANTI.


dissabte, 16 de desembre de 2017

REFLEXIONS EN EL SOLSTICI D'HIVERN DEL 2017



                                             Solstici d'Hivern quiet i fred 
                       cíclicament arribes, puntual a la vella cita, 
                           i el Silenci s'aplana com mantell,
                               acotxant aquesta vella terra,
                          on les ànimes vibren per ser lliures
                                  sota la Llum del Sol...

                           No viatge el pensament concentrat,
                      sinó a través del Ioga amb  El Més Elevat,
                          cap a les Regions més Subtíls i enyorades?
                            D'on he tret jo, l'ànima, la Pau,
                         sinó d'aquest antic mestratge del Silenci,
                       que avui, al final del Cicle, estic recuperant?

                             Quants ahirs acumulats a la Bhakti (1)
                               m'han empentat fins aquí!
                              I avui trobar l'antiga família divina,
                              refent les empremtes d'aquell passat
                                      de fa cinc mil anys!

                              Aquest és el NADAL veritable,
                           reprendre i refer, cremar tot l'inútil,
                          en el Foc Purificador del Pare-Mare:
                              aquest és l'anhelat re-naixement,
                         que voldria compartir amb tots vosaltres...
                       
                             
(1-bhakti: tradició religiosa o devota)


divendres, 3 de novembre de 2017

DESFER-ME DELS LLAÇOS INÚTILS...



Deixar el cos (morir) és això que tantes vegades hem fet, com a ànimes, tants cops com hem vingut a tenir experiències en aquest món de la matèria densa, i és això que també farem, quan arribi el moment, en la present etapa existencial.   Això que se'n diu "mort" mai és "definitiu".  El cos és tant sols el vehicle que jo, l'ànima, faig servir per romandre en aquest món tridimensional.   I és el cos el que "caduca", el que sofreix un "constant desgast" físic i biològic, gairebé sempre en consonància amb el tracte que se li dona els anys que se'l te.   Quan un cos queda definitivament "inutilitzat" per accidents, malalties, vellesa, etc., l'ànima meravellosa que som, intangible i immortal, surt automàticament del cos i penetra als "móns subtils" menys densos que el físic, i més propers als originals de l'ànima.   Des d'aquesta nova -però no desconeguda- situació, l'ànima esperarà una nova oportunitat -si la ha de tenir-, de retornar a una matriu humana i fiançar un cos físic -nou de trinca-, per una nova etapa existencial. 

                                                                                


La "mort", al marge de totes les llegendes, misteris, tradicions i morbositats afegides, senzillament, és quan el cos ha finit de forma irreversible, i l'ànima l'abandona, de vegades amb afecte i agraïment, de vegades amb un aferrament malaltís, que deixa un llast ben amarg a la pròpia ànima.
De fet l'ànima és la que constantment dona el fluid vital al cos físic, que l'habilita i l'activa per moure's lliurement i àgil, perquè pugui realitzar amb èxit la seva comesa d'estar plenament "al servei de l'ànima".   L'ànima sense el cos físic res no podria fer en un món dens com la Terra.   I pot comprovar que quan una ànima ha deixat un cos físic, aquest cos perd a l'instant tots els tons de la vitalitat, i molt aviat el procés de degradació es desencadena i s'accelera.   Comprendre aquest procés que hom en diu "mort", ensenya a conèixer més be els processos de la Vida.

                                                                                    




Al llarg dels segles hi ha hagut molt d'oblit de la veritable identitat humana, fins a l'extrem d'oblidar, les ànimes, el seu origen i destí, el procés de prendre cos o deixar-lo, que en èpoques  molt enretirades, era ben conegut, normal i gens traumàtic, -com ens diu el coneixement-. En moments com el final d'un Cicle i el començ del següent -moment que ara es dilata en els temps que vivim-, reneixen anhels i inquietuds als cors de moltes ànimes, que intueixen la transcendència intrínseca com un immens tresor que tenen a dins seu, aquesta "espiritualitat" "que tot ésser humà te, es pot sentir, sobretot si s'escolta a través de la "meditació raja-ioga", descobrint en el més profund, "que no és sinó la pròpia ànima".   
En el Silenci, la Concentració, la Introversió, es refà el camí oblidat que, invariablement, mena a LA FONT de provinença de les ànimes.   En aquests moments del Cicle -com deia-, es donen condicions "especials", forts estímuls, per retornar i reprendre, aquest camí intern que les ànimes més "despertes" intueixen i senten fondament.   
                                                                                     



Es per tant aquest, un temps de recerca, també cíclic, car es dona cada "final de Cicle" perquè les ànimes que així ho desitgin, puguin desfer-se del llaç de "molts lligams inútils de la matèria" (Karma), i més davant la perspectiva d'un retorn a "La Llar Còsmica d'Origen" d'on provenen totes les ànimes encarnades en aquest món.   Aquest retorn està vinculat al començ d'un nou Cicle de 5.000 anys al qual ara hom s'està encaminant.
Reconec que "parlar en fred" de tot això pot resultar una mica "estrany", però des de la perspectiva de la "meditació raja-ioga" és de tota normalitat, conèixe-ho, parlar-ho i experimentar-ho.   
Doncs a través de la "meditació raja-ioga" no només es refà la "consciència de la pròpia ànima", sinó que s'arriba a establir la "comunicació amb LA FONT", Déu, Baba, Al·là, El Més Elevat, l'Anima Suprema: cadascú li pot donar el nom que més li escaigui, per fluir en el SILENCI, LA PAU, LA CALMA...

                                                                                     

divendres, 29 de setembre de 2017

EL SOFRIMENT DE L'ÀNIMA



Aquest no és cap títol "novel·lesc" sinó una "veritat" associada al comú dels éssers humans, i que moltes vegades, senzillament s'ignora perquè, aparentment, sembla que sofriments com l' "angoixa", l' "ansietat", el "dubte" o la "por", s'ubiquen o es localitzen en parts del nostre cos físic com és ara el "cor" o el "plexe solar" que, es vinculen popular i tradicionalment a "sentiments i emocions".
Partint de la base, com he comentat altres vegades, que "jo, l'ànima, sóc qui està tenint les experiències i els coneixements, igualment sóc qui viu les alegries i les tristeses, i absolutament totes les circumstàncies que em marquen la vida.   Aleshores no ha de resultar "estrany", saber amb precisió, que "és la pròpia ànima la que viu la vida en primera persona i amb tots els seus vaivens.  Que en cap cas "és el cos físic", encara que en ell s'hi reflecteixin moltes empremtes, de tot el que reporta l'existència humana: encara que senti aquella "emoció" (o sensació) per sota de l'estómac , quan en realitat hi ha quelcom que m'emociona o m'entristeix,  o em faci "un salt el cor" davant una persona o fet, o quan tinc una temença, i se'm posen els "pèls de punta",  o quan m'angoixo per una pèrdua humana i em sento "el cor adolorit".

                                                                              


Sigui com sigui, el nostre vehicle físic és tant "perfecte i sensible", que arriba a "somatitzar" els problemes psicològics "no-resolts" o "mal resolts", com ja sabem, en forma de malalties, i de vegades greus.   És a dir, que el vehicle físic es pot arribar a deteriorar, però és l'anima la qui sofreix.
Quan el cos o vehicle físic pateix deterioraments irreversibles, com l' "Alzheimer" o altres "demències", que anul·len la consciència de la persona, l'ànima ja no es pot expressar "com voldria" a través d'aquell cos físic.   Aquest és un gran sofriment per l'ànima, que pateix profundament el deteriorament del vehicle físic, mitjançant el qual, s'havia expressat abans.   I no obstant això, de vegades, hi ha ulls que generen mirades lluminoses, que transmeten o expressen el que les paraules ja no poden dir, però aquells "missatges arriben a l'essència de les ànimes.
El "sofriment de l'ànima"  també pot arribar a ser "alegria de l'ànima", el cas és, si m'adono o no, de que "sóc la pròpia ànima", en cap cas "jo no sóc el meu cotxe", sinó el que hi va dins i el condueix.

                                                                                      

Encara que no ho sembli, l'ànima ho viu tot, doncs l'ànima és l'ésser de Pau que, originari de l'anomenat "NIRVANA" o "Món de les Ànimes", ve a través del "Cicle de la Vida" als mons densos a "experimentar", a "conèixer", a "saldar", a "viure vides físiques en cossos amb caducitat", mentre l'ànima immortal és la que es nodreix de totes les vivències i coneixements.
La vida sovint és "hipnòtica i mecanicista", i és fàcil "no recordar" qui és cadascun, portat per l' "espiral de la vida", i amb freqüència tot esdevé com un  somni, o com un "mal son", on ser conscient de l' ànima que sóc", pot semblar quelcom fora de la realitat, si m'identifico amb aquella circumstància absorbent que he d'afrontar, amb aquella circumstància que em costa d'encarar,  o aquella responsabilitat a la que estic "compromès" però que no puc assolir, per dificultats sorgides en la vida, i un llarg etcètera.
En el fons, tot això, només posa de relleu, des de la perspectiva del "raja-ioga",  que no faig front a la meva vida amb el "ioga corresponent",  amb l' "estat de consciència d'ànima" que em cal per encarar la meva humana vida,  i és per això que les circumstàncies em depassen i em superen,  perquè no disposo de la força de la Font, que manté inalterable la connexió conscient amb tot el seu potencial.  Només així, l' "ànima-vehicle físic, funciona amb equilibri i harmonia,  i jo, l'ànima, deixo de sofrir, i encaro totes les proves i contingències que la vida, pel meu be, em posa al davant.