dissabte, 13 de maig de 2017

KARMA IOGA: UNA FITA DE PERFECCIÓ


Un karma Iogui és aquell que enfoca totes les seves accions des del Ioga profund amb la Font i en la consciència de les Lleis del Karma.  Una perspectiva només assolible pels quins es fan pràctics autèntics de la meditació raja ioga i practicants decidits del "shrimat" que son les directrius elevades sorgides de la Font de tot Ioga. 
Gràcies al notable raja iogui que fou Anthony Strano, autor de diversos llibres (El Punt Alfha,  Pensament Oriental per la Ment d'Occident, entre altres) i a l'empara de l'Organització Espiritual Mundial Brahma Kumaris, va desglossar el concepte "pensament positiu", del cor mateix de l'expressió "raja ioga", enfocant-lo a occident, i, evidentment, sense dissoldre aquest mateix "pack" que en si, engloba tot aquest coneixement, i així millor portar-lo a tantes ànimes que anhelen recuperar la memòria original, d'una manera més fresca i assequible al modo de fer més "racionalista" d'aquestes latituds, i sense perdre mai l'arrel "hindi" on es congria tota aquesta filosofia extraordinàriament útil a tothom que la vulgui abraçar. 

                                                                                    

ANTHONY  STRANO

Si hi ha una manera de recuperar la consciència de ser ànimes és a través del silenci i la introversió,  a través de "deixar" el cos ben relaxat i còmode, que no molesti per res car, el viatge interior que hom realitzarà és el que conduirà a la vivència suprema i intensa de sentir-me l'ànima que sóc i, des d'aquest vivíssim sentiment, recuperar de nou la memòria de ser aquesta ànima -i alhora- la conductora responsable d'aquest vehicle físic o cos,  per medi del qual puc estar ara i aquí interrelacionant-me i experimentant totes les característiques d'aquesta tercera dimensió de la matèria densa, i amb tantes i tantes ànimes que viuen una situació anàloga, de vegades sabent-ho, de vegades sent-ne completament ignorants. 

                                                                               

Però una cosa és la teoria i una altre la pràctica.  Amb la mera informació intel·lectual no fem més que iniciar l'estudi,  si no passem a una pràctica decidida, mai coneixerem en primera persona la veracitat d'aquest coneixement i de tot el que ens han explicat.  Serà una teoria més sense el coneixement pràctic fefaent.  Hi ha qui relaxant-se "en te prou": però això no és "meditar", és tant sols fer els primers balbucejos.  Si miro la meditació com un instrument pràctic, no he de parar de practicar.  He de trobar el "gust" de practicar,  la "joia" de practicar, si realment prenc la decisió, no ho sentiré tant com una "disciplina", al menys al principi.   A mida que vagi assolint petites experiències "dins la meditació", aniré prenent més embranzida. 
Però tot plegat, te d'anar conjuntat amb el shrimat (instruccions o directrius elevades), anar consolidant una dieta "sattwic"-vegetariana pura- i sense la ingesta d'animals.  Menjar-se la carn d'un animal mort contradiu el principi de no-violència, que observa el iogui.  El cos està fet del que mengem, per això ens cal tenir cura de menjar el més pur possible i que ens afecti de forma positiva.   El que ingerim produeix efecte en el metabolisme, especialment en el cervell.  El cervell és el processador a través del qual l'ànima s'expressa i experimenta.  Cal tenir cura de no consumir aliments que ens afectin negativament.



El "pensament positiu" que es va desgranant en aquesta pàgina, dona pautes perquè tothom que es vulgui iniciar en aquest coneixement ho pugui fer de manera teòrica, però sobretot pràctica.
La fita de ser un "karma iogui" s'assoleix amb la pràctica pacient i la constància, també amb l'estudi i el servei, que pot ser, entre molts altres, ensenyar a altres aquest camí amb totes les seves eines i instruments. 
Karma, significa acció.  "Nosaltres les ànimes, som actors en aquest drama il·limitat del món.  Venir a aquest camp de l'acció,  a actuar i recollir el fruit d'aquestes accions, expressar i experimentar,  és innat en nosaltres.  Realment, la vida es pot resumir en dues paraules:   Expressió i Experiència."
"Sóc una petita llavor..., la llavor de tots els meus naixements..., ara estic radiant en el meu estat original..., emplenant-me de poder davant la FONT..., sento que la Seva Llum està ardent en el meu interior, purificant-me..., transformant-me"*

dijous, 27 d’abril de 2017

MALALTIES SOMATITZADES


La major part de malalties que sofreix l'ésser humà tenen el seu origen en la ment, en desequilibris i problemes molt diversos de caràcter psicològic que, en no resoldre's en origen se somatitzen, és a dir, afecten en el vechicle físic o cos, qualsevol dels òrgans que el configuren, especialment i sovint aquells que, per diverses causes, ja estan delicats, encara que també qualsevol altre òrgan pot ser-ne "candidat".   No és usual que la societat eduqui als infants o els prepari en aquest coneixement.  Si així fos, i aquest coneixement fos generalitzat, la societat estaria molt més sana i equilibrada del que ho està, i s'evitaria la somatització de molts desequilibris que, en ser sanats en origen, no entrarien en aquest pla físic, i no afectarien de cap de les maneres, als vehicles corporals humans, que utilitzen les ànimes per desenvolupar-se i experimentar en aquesta dimensió planetària.        Què es vol dir amb "guarir els desequilibris en origen?"    Procurar comprendre'ls quan encara son a la Ment, amb l'ajut de l'Intel·lecte, no son altre cosa que pensaments, llavors, energia, que segons com derivi pot ser catastròfica pel cos físic, provocant fins i tot que l'ànima hagi de deixar el cos (això que en diem morir),  o al contrari, si és ben compresa, amb l'ajut del discerniment, l'avaluació, el raonament -no en va a l'intel·lecte se li diu "poder de la voluntat"- farà un camí molt diferent que l'anterior, per tant,  si el que dedueix, per exemple, l'Intel·lecte  és que el pensament que ha generat la Ment és "negatiu", aquest ja no entrarà al camp de l'acció física, se'l desestimarà,  evitant-se així de soca arrel, que danyi a l'organisme físic:  no arribarà a somatitzar cap malaltia doncs el problema s'ha solucionat en origen.  S'entén ?    De vegades pot semblar una mica "complicat" quan no s'ha abordat mai aquesta qüestió de les malalties des de la perspectiva de la "somatització" .    Això es pot comprovar de manera molt senzilla quan hom te un simple "mal de cap" provocat per una "preocupació" i pren un remei pel "mal de cap" físic, sense solucionar aquella "preocupació" que és realment la que l'origina: si hom soluciona la preocupació, automàticament se'n anairà el mal de cap i no caldrà cap més remei per treure'l.

                                                                             

Una de les principals eines amb les que hom es pot acostar a la Ment, a l'Intel·lecte i a la Personalitat, com a facultats de l'ànima que son, és la meditació raja ioga, a través d'aquesta, un mateix pot explorar, conèixer, experimentar i arribar a comprendre objectivament, pensaments i sentiments negatius al voltant de situacions "complexes", circumstàncies que la vida, o el propi destí (karma) presenta en la pròpia vida.  Qüestions que, de no se compreses oportunament, es poden somatitzar i portar complicacions al cos físic, generant les malalties més diverses.  Val molt la pena, a través de la meditació, entrar en el silenci i la calma de la ment, per conèixer i dilucidar perquè em sacsegen determinats pensaments;  la consciència amb que els examino posa en alerta a l'intel·lecte i l'esperona a actuar, i amb això, s'engega l'exploració que portarà l'avaluació, el raonament, l'anàlisi,  el discerniment, la decisió, i la comprensió : jo sóc el creador dels meus propis pensaments.   Per tant, si estic sentint la proliferació de pensaments-energies que puc somatitzar i que em poden ocasionar greus problemes de salut, puc provar d'evitar-los sentint i explorant la meva consciència d'ànima.   I òbviament, fent també tot el necessari en el món físic on interactuo, per tal que els problemes o pressions, o el qui sigui, no contribueixin a crear pensaments no volguts i indesitjables susceptibles de degenerar i fer-me mal.

                                                                                     

Tota ànima quan torna a aquest món, ho fa amb l'experiència d'altres estades en la vida física, experiències que porta en la motxilla dels sanskars o personalitat, en forma d'hàbits, tendències, records, talents, qualitats, però també porta la resta de facultats, com ara la ment -la facultat pensant- i l'intel·lecte -el poder de la voluntat- .  Tot això conté l'ànima immortal que cadascú és.   De meravellosos cossos físics, se'n "espatlla" un en cada etapa d'existencia.  Però el contingut de l'ànima no es perd, l'ànima és eterna, i custòdia els arxius bons i dolents de cada etapa.  És en aquests arxius on s'hi guarden "deutes" que no s'han saldat, potser, quan tocava, en el passat, i "tocarà" fer-ho ara. Sovint, hom no sap quan es presentarà la circumstància que servirà per "saldar", però el millor és "estar sempre a punt" sabent que pot passar en el moment més inesperat.  La vella circumstància en la que es va crear el "deute", és ben segur que tornarà, aleshores es podrà "saldar", sempre que l'interessat n'estigui conscient.
De vegades hom queda sorprès quan es veuen infants petits també amb "malalties terminals". Sovint hom pot escoltar frases com: "com Déu permet aquestes coses? o "com pot ser? Tant menut i tenir aquesta malaltia!".  El cert és que les ànimes d'aquests infants "probablement si que sàpiguen pel que estan passant".    Certament, Déu no en vol ni en permet cap de calamitat de cap mena.  Tot prové, tot surt de les exclusives circumstàncies generades pels humans, pels quins remenen els "fils": les guerres, les fams, els refugiats, la mortalitat infantil, els crims més execrables, les epidèmies, el terrorisme en general, i tantes malures, i tantes injustícies, etc.   També de tots els actes individuals i personals que teixeixen tota l'extensa trama de la interacció humana.  Déu respecta el Lliure Albir dels humans perquè aprenguin a ser responsables.    I les Lleis Universals, com la del Karma, es processen constantment i actuen equilibradament responent a la conducta humana*




divendres, 24 de març de 2017

KARMATEET: MÉS ENLLÀ DE TOTA INFLUÈNCIA...


   
                          

Quan el qui viu a fons la pràctica continuada del raja ioga arriba a un estat interior que el manté plenament més enllà de la influència de les accions i amb tots els comptes kàrmics saldats, hom diu que és un karmateet, en el llenguatge hindi.  Assolir aquest estat, no és tant senzill com "anar a casa de la vostre tia" (fet familiar molt usual a Índia) com diria Prajapita Brahma*, sinó que cal molta observança, paciència i treball interior, partint d'una determinació i força de voluntat molt conscients.
No ser influenciat per les accions és, doncs, assolir una estabilitat interna infrangible, és a dir, que no es pot trencar.  Gràcies a això puc afrontar qualsevol situació o circumstància que em presenti la vida, d'una manera equilibrada, que em capacita per donar la millor resposta objectiva, tant pels altres com per mi mateix.   Des d'aquesta estabilitat no m'identifico, no m'aferro, ja no sóc reactiu, perquè he après a viure de dins cap a fora i no a l'inrevés. He après el poder de la introversió, que em permet entrar al meu propi interior, si cal, en qüestió de segons, això em fa reflexiu i anul·la en mi tota possibilitat de "reaccionar" o "rebotar" inconscientment, davant l'eventualitat que estigui vivint. 

                                                       


L'equilibri o l'estabilitat interna propis els porta, el coneixement o l'estudi d'això que en diem pensament positiu.  I de l'altre la incorporació en la vida quotidiana de la meditació raja ioga.  És evident que hi ha altres aspectes que s'han d'unir en un tot amb aquests dos que he esmentat suara, com per exemple, l'alimentació, el concepte de servei o compartir.  Però pel comentari d'ara, amb els dos primers en tenim prou per començar. 
Dins el que és el raja ioga hi ha el concepte del que en diem pensament positiu amb l'estudi del qual hom pot aprendre, des d'aquesta perspectiva que, abans que res, som ànimes que funcionem en aquest àmbit tridimensional mitjançant un vehicle o cos físic.  Cal tenir sempre en compte que qui ho viu i ho decideix absolutament tot és l'ànima que cadascú és, tot i que el cos o vehicle físic, ho reflecteix.   
La ment, l'intel·lecte i la personalitat (sanskars en sànscrit) son les tres facultats de l'ànima.  Així tenim que el cervell és un magnífic processador biològic que, com la resta del cos, està a la disposició de l'ànima. 

                                                       


El fet que sigui l'ànima la que ho viu i ho decideix tot, és un dels aspectes que majoritàriament la humanitat te oblidat, creient-se que qui ho viu i ho decideix tot és el cos a través del cervell.  D'aquest aspecte en diem "consciència física o de cos".  Amb tot, ara hom te l'oportunitat de recuperar la memòria perduda de que tant mateix "som ànimes" i aquesta és la nostre "única i veritable identitat".  D'això en diem"la consciència de l'ànima".
Així, el nom del meu cos físic, no és el nom de l'ànima que sóc, sinó el del meu paper o rol, o personalitat d'aquesta etapa existencial en concret.  En cada "etapa existencial" he tingut un nom diferent, sempre en funció del meu gènere -masculí o femení-, i en funció del paper o rol que he hagut de jugar.  D'altra banda, jo, com a ànima, no tinc gènere o sexe: això és una exclusiva dels cossos físics que he anat adoptant.
En el "Curs de Pensament Positiu" que desenvolupem hom aprèn  a conèixer l'ànima i les seves tres facultats (ment, intel·lecte i personalitat) i, com aquestes facultats, si treballen coordinades, equilibren l'ànima i també el cos físic. 


Hom aprèn a conèixer també les "qualitats intrínseques de l'ànima" -pau, amor, veritat, felicitat i poder- que també estan en la base de la majoria de les virtuts, i que hom fa emergir, a mida que en te coneixement, se'n adona i ho va incorporant en les relacions del dia a dia, etc.   
També ens farem pràctics en la introversió que és la capacitat d'interioritzar-se, be que sigui per meditar, o per cercar uns segons de recolliment per tal de donar una resposta o solució
La meditació raja ioga és la "meditació de la ment", per això diem que no és el cos el que medita, sinó l'ànima.  I no calen "obligatòriament" assanes orientals, ni posicions complicades per millor meditar.  Només cal una cadira que permeti l'esquena dreta per una bona respiració i cames i braços (i la resta del cos) relaxats. El cos ha d'estar tranquil, (no adormit) i no "molestar" a partir de la interiorització.  Tothom pot practicar raja ioga.
Per parlar dels "comptes kàrmics" cercarem un altre moment, però si que es pot assenyalar que per "saldar" comptes kàrmics cal tenir més treball efectuat i una experiència més dilatada, tant en la meditació com en l'auto-observança d'un mateix.   Però, en canvi, si que podem estar més enllà de la influència de les accions per, de mica en mica, acostar-nos a l'estat karmateet.
*Prajapita Brahma és el Fundador de la Universitat Espiritual Mundial Brahma Kumaris.

                                                                             




dimarts, 28 de febrer de 2017

EL "PREU" DE L'AUTO- CONEIXEMENT ESPIRITUAL


Per una societat com l'actual de signe tant material i consumista, tot el que no tingui un "preu", automàticament s'infravalora, no te categoria ni nivell de qualitat suficient per ser comercialitzat i competir en els mercats del món.  Aquesta és la mentalitat "imperant", la que ha vestit d' oportunitat de negoci tot aquest miratge enorme anomenat genèricament "new age", on s'hi ha fet entrar de tot amb tarifes de preus i on "pagant" hom assoleix totes les "iniciacions" i "mestratges" haguts i per haver, amb "títols" i "diplomes" inclosos.   Hom ha volgut fer creure que tot aquell coneixement interior i eminentment espiritual, és "accessible pagant un preu material".   I aquesta mentalitat de mercadeig, de màrqueting, així ho ha acceptat i ho està "explotant" en multitud de casos. 
No obstant, aquesta enganyosa realitat, els cercadors espirituals, arriben a saber, tard o d'hora, que el coneixement espiritual no te preu, o al menys, no en te altre que no sigui el de la pròpia sinceritat i honestedat de qui anhela assolir-lo, el de la persistència i  la determinació, així com el de la seva pràctica i expansió.  L'escola on jo he après i estic aprenent, i on intento de servir, sempre ha funcionat així.  Tothom te dret al coneixement espiritual d'una manera lliure i gratuïta. 

                                                                                     

Hom freqüentment desvirtua el coneixement espiritual i sovint també els problemes apareixen, quan a algú se li acut que pot viure econòmicament  posant-li un "preu" i explotant-lo.   És diferent quan no es posen tarifes i s'accepten aportacions voluntàries per sufragar despeses de centres i d'instal·lacions. Això vol dir que els professors fan un "voluntariat" i no perceben honoraris, entreguen el coneixement espiritual de manera altruista a les persones que realment l'anhelen. Al llarg de molts anys he après que això és així.  Si el coneixement espiritual només fos accessible a través d'un cost econòmic seria molt "injust" i "discriminatori"  perquè socialment parlant és molt possible que "alguns" el podéssin aconseguir alhora que "altres" no, tal i com passa amb qualsevol producte  material de la societat. Però no estem parlant de cap producte de "compra-venda".
El coneixement espiritual és de l'ànima, com tota la transcendència profunda que hom sigui capaç d'experimentar i transmetre.  Quan el coneixement o auto-coneixement espiritual es filtra a través dels paràmetres de la "consciència física o de cos" (generalment una consciència aquesta sempre excessiva), perd brillantor, es desllueix i és un "pobre favor" a la Humanitat sofrent que s'hi vol apropar, perquè no el pot rebre amb la puresa deguda.  

                                                                                   

No pretenc "jutjar" a ningú en concret, per això he procurat expressar-me molt en general per tal d'explicar (des de la pròpia perspectiva)  quin és el preu real de l'auto-coneixement, en contraposició als aspectes materials amb que l'envolten els quins pensen que "poden" fer pagar uns diners per entregar-lo.
El coneixement espiritual és intrínsec de l'ànima, o de la consciència, com es vulgui.  Totes les ànimes el porten dintre seu, només que, el "traumàtic" cicle de la vida, a través de diferents etapes i vehicles físics, ha generat una forta "consciència física o de cos" suficient per fer-les-hi perdre la memòria, i confinar-les en un trist "oblit".   Una de les fites màximes de l' auto-coneixement espiritual és recuperar aquesta "memòria perduda" a fi de que cada ànima encarnada se sàpiga situar correctament en l'important moment de cicle que s'està vivint.   No pas a través d'una "compra-venda"  del coneixement, sinó a través de recuperar-lo d'una manera lliure i gratuïta i amb eines tant útils i precises com per exemple la meditació raja ioga*

                                                                                    

diumenge, 5 de febrer de 2017

TRIKALDARSHI: ELS TRES ASPECTES DEL TEMPS


En la filosofia del Raja Ioga ser "Trikaldarshi" vol dir ser coneixedor dels "tres aspectes del temps": passat, present i futur.   En realitat és viure en plena consciència l'instant present, l'únic real i objectivament efectiu de que disposa l'ésser humà per tal de situar-se i actuar. Res no es pot"fer" en el passat (puig que ja ha passat), res no es pot "fer" en el futur (puig que encara no ha arribat).
Però tant el passat com el futur, no deixen de ser "estats" (sovint erronis) mentals,  on l'ésser humà literalment, s' enganxa per "reviure" (si és el passat) fets traumàtics, colpidors, drames viscuts, etc., dedicant-els-hi un temps "enganyós", "perjudicial" i "inútil".
"Enganyós", en tant que la ment, que és una de les facultats de l'ànima, quan reviu un fet traumàtic del passat, "no sap", si allò està passant en termes de present o de passat, el cas és que la "ment" ho viu  com si passés en aquell precís moment,  la qual cosa genera "de nou" angoixes i una més que evitable "despesa energètica": D'aquí l'"engany" que li perpetrem a la "ment"...  "Perjudicial" per quan l' "angoixa" i la "despesa energètica" poden ocasionar més mals al cos físic i/o emocional: i tot per una qüestió que pertany al passat.  I per demés "Inútil" perquè per més que recordem i rememorem el passat, res no es pot canviar del que va succeir.     

                                                                                   


L'únic susceptible de canviar és la meva pròpia actitud davant d'aquells fets del passat: una actitud positiva i correcte, on hi entri el "perdó", la "compassió", la "humilitat", l' "acceptació", em permetrà recordar els fets de l'ahir sense "trauma" ni "angoixa", com un fet ja madurat i superat.  Jo, hauré canviat, en relació a aquells fets que tant em pertorbaven: els he transformat.
Si l'estat "erroni" em remet cap al futur, creant-me una intranquil·litat i una angoixa, resultarà igualment negatiu per a mi, i per tant, convenientment, hauré de cercar la manera d'acabar amb una situació "absurda" que a més em perjudica.  Donat que res no se del futur, preferiblement no hi pensaré, i procuraré de centrar-me en el present.
Quan em "centro en el present" estic en la posició correcte:  El present és l'únic estat en el temps, que em permet ser conscient i actuar en conseqüència. Si els pensaments, paraules i accions amb els que interacciono en el present son conscients, és a dir, que emergeixen  de dins cap a fora, i porten la força de les meves qualitats originals de l'ànima, d'on en surten totes les virtuts, seran positius i beneficiosos, tant pels altres com per mi.   Si persisteixo en actuar així des de la meva consciència, segur que podré "incidir en el meu futur" i aquest serà molt millor que si actués des de la "reacció" i la "inconsciència". 

                                                                                     

Ser doncs coneixedor   dels  "tres aspectes del temps" equival a viure sempre plenament conscient en el present: allà on realment i objectivament puc fer-ho.  Enlloc més no és possible. Per això, romandre en el passat o en el futur, segons l'actitud que hom hi posi, és totalment improductiu, erroni i fins i tot negatiu. 
La meditació Raja Ioga ajuda a trobar aquesta actitud de maduració i superació del passat i del futur, fent que hom s'ubiqui plenament en la consciència del present, l'àmbit objectiu i únic des d'on solucionar qualsevol rèmora conflictiva del passat o la intranquil·litat angoixosa del futur incert.  
Consciència "plena" és "consciència d'ànima" (allò que jo sóc, allò que tu ets), em permet ubicar-me en l'ara i aquí, i també em permet de viatjar als mons subtils: el món del silenci, més enllà del so, més enllà del temps i l'espai..*

                                                                                       

                                                                                

                                                                                   

                                                                                




                                                                                



dilluns, 23 de gener de 2017

A QUÈ M'AFERRO? I PERQUÈ M'AFERRO?




Les afeccions, els aferraments sovint son pors, temences, fugides de la realitat, escapatòries temporals de qüestions no resoltes, maneres d'emmascarar una realitat "que no m'agrada", que hom no vol afrontar, i l'únic que s'està fent a través d'una afecció, d'un aferrament,  és ajornar momentàniament allò que m'angoixa, allò que, indefugiblement, tornarà una i altre vegada, fins a la solució real.     L'aferrament és una il·lusió insaciable, doncs mai no en te prou, sempre en vol més, i si no sóc jo mateix el que hi para molta atenció, em tombarà una i altre vegada.   L'aferrament, l'afecció també te altres noms que molts ja coneixeu: ego, maia...    I les seves "argúcies" per portar-me sempre al seu terreny son extraordinàriament subtils i intel·ligents.   És per això que m'he d'enfortir molt per fer front a les més que segures envestides de maia i de l' ego.
La manera d'enfortir-me només pot venir des de dins, de l'ànima, de la consciència, del silenci de la ment, del correcte treball de l'intel·lecte: aquests doncs, son els meus "blindatges" i les meves millors cuirasses.  Però per aconseguir-ho he de fer un treball de reconeixement dels funcionalismes i de les facultats de l'ànima... L'ànima que més enllà de tot, jo sóc.

                                                                                
 


    Això ho porta l' estudi i la meditació raja ioga,  aplicats a aquest objectiu.   És obvi que si no faig res les coses continuaran com sempre.  I em convé enfortir l'ànima: la ment, allà on es generen tots els pensaments: aquí hi he de posar "ordre i concert", i he d'activar el poder de la voluntat conscient: l'intel·lecte, que analitza i discerneix, entre altres funcions, el trànsit de pensaments per la ment, i si algun pensament, sentiment o emoció, no s'inspira en les qualitats originals i intrínseques de l'ànima, o de les virtuts que en dimanen, l'intel·lecte, el poder de la voluntat, el farà enrere, no el deixarà entrar al camp de l'acció, on amb tota probabilitat, portaria conflicte.
Amb aquest control automàtic i exhaustiu, sóc estalvi dels atacs de l' ego o de maia, que des del món de la personalitat externa, fa tot el que pot i més, per mantenir-me inconscient i incoherent amb el meu interior espiritual, i així trencar tot signe d'harmonia en mi. 
Cal determinació per engegar aquest estudi i fer servir l'eina de la meditació per "transformar la pròpia vida" ja que si no és així, hom es troba entre dos mons: l' intern i l' extern.  Sempre el món intern o espiritual te de nodrir el món extern, per estar lliures de les influències negatives portades per maia, l'ego, l'enveja, l'orgull, la luxúria, la mentida, l'avaricia, etc.  Quan aquestes persisteixen tot i el pròpi treball interior, cal apel·lar a la meditació, doncs només les elevades energies del ioga continuat i profund, pot cremar aquestes energies prescindibles i sobreres que tant sols venen a "complicar la vida", i a donar una perspectiva limitada i errònia de tot.

                                                                            

                                                                          
     Hom es pot aferrar a vicis: persones o coses.  Sigui el que sigui l'afecció, l'aferrament, està plenament a dins d'allò que coneixem com a "consciència física o de cos".      Des del moment en que reconec que sóc una ànima i que els cos físic és el vehicle (que em permet inter-actuar dins les característiques d'aquest cos físic), i aquest està a la meva completa disposició d'ànima,   ja no puc contemplar la (consciència física o de cos) com un tot en el que baso la meva vida.

La meva vida transformada ara comença a sentir novament la "consciència de l'ànima".  Amb aquesta nova "consciència" venço l'aferrament, l'afecció, la dependència, l'haver de tenir sempre expectatives, i entro en una dinàmica de fluir en comptes de confrontar,  de cooperar en comptes de competir, de no jutjar als altres i fixar-me, en canvi, amb les seves qualitats, de sempre reflexionar abans que reaccionar, etc. 
Practicar tot això, em porta sens dubte, a canviar.  D'aquí aquest eslògan que diu: "Quan jo canvio el món canvia".   El món en si mateix no canviarà mai, si un mateix no canvia abans*

                                                                                       

dimarts, 17 de gener de 2017

DESCARREGAR LA MOTXILLA

No és que tots siguem excursionistes (encara que alguns si) quan diem això de "descarregar la motxilla", però és que resulta un bon símil quan parlem d'aquests records residuals, hàbits, tendències, defectes de la personalitat externa on "sanskars", que hom va guardant d'etapa en etapa existencial, en aquesta part anímica destinada a això.  D'aquests records residuals o "sanskars" n'hi ha de bons i de dolents.  El que aquí tractarem és de "fer neteja dels "sanskars" inútils i dolents", a fi i efecte que només se'n guardin de bons.
Quant a la motxilla "hi ha de tot", poc es pot controlar, i els que més salten a la palestra, evidentment, son els "inútils i dolents", que amb la seva irrupció i actuació, només porten a la recuperació de moments inútils i/o negatius, que si no fos perquè es guarden, sovint inconscientment, mai tornarien a portar la persona a situacions de desequilibri i d'incoherència.  Els "sanskars" és guarden a dins de forma automàtica, i si hom no aprèn que aixó succeeix d'aquesta manera, el més segur és que "no sàpiga amb certesa" què és tot el que es guarda, amb el "perill" d'emergir en superficie, i fer-li donar mals passos en la interacció de la vida pràctica quotidiana. 

t

De fet, la pràctica de la Meditació Raja Ioga és el millor remei,  quan m'estabilitzo en la consciència de l'ànima,  estic impedint que qualsevol "sanskar" inútil o negatiu emergeixi i irrompi en la meva personalitat externa,  i estimulo, en canvi, el millor que te l'ànima: les seves qualitats originals i intrínseques, que em serveixen per influir en totes les meves decisions i circumstàncies, en les meves relacions familiars, laborals, socials i den qualsevol índole on jo, l'ànima, pugui fer un servei als altres, amb les virtuts espirituals més precises, que sóc capaç de generar, compartir i donar.
I és la força del ioga intens (tapasya) el que és capaç de cremar literalment, aquestes energies (sanskars) inútils i negatives, eliminant així la possibilitat de la seva emergència o irrupció en la vida.  Cremant aquests "sanskars" la ment perd també la tendència a crear pensaments d'aquesta mala qualitat, la qual cosa estabilitza  i  harmonitza l'ànima en actituds creatives, benvolents i equilibrades.  L'intel·lecte s'afina i compleix la seva missió de perfecte discerniment, entre altres qualitats, dirigides a equilibrar la ment i els sanskars coordinant-los amb correcció.

                                                                             


Cal recordar també que ioga és unió i raja és rei o sobirà, per tant és "Ioga Sobirà" i si es practica amb constància és que hom pot arribar a aquesta completa auto-sobirania, és a dir, "connexió amb l'Energia Suprema" fent-me estable en aquest estat superior de consciència, amb completa Consciència de l'Ànima.
Com començar?  Meditant cada dia.  I encara que cada dia "no surti bé", seguir meditant cada dia, per fiançar una estabilitat emocional, una actitud meditativa en el Silenci i la Quietud , com en la interacció relacional amb els altres i així la perspectiva d'ancorar la pròpia "consciència de l'ànima!" des de la qual l'harmonia i l'equilibri plens, fan emergir tot el millor de l'ànima: Qualitats i Virtuts. 
Descarregar la motxilla és fer-me conscient del que hi guardo i de la bona o mala utilitat que te per mi, l'ànima, per les meves experiències, per les meves interaccions en el món físic.  Això -ser-ne conscient- em farà senzilla la tria, per descartar tot el que no em serveix per créixer i deixar una motxilla suau, lleugera, sense pes, fàcil de dur i agradable de compartir...